PATÉ DE CAMPANYA (15/11/2010): A l’atenció del Reverend Puigcercòs, Millet no és andalús

Fa relativamente poc, un conegut eurodiputat convergent feia aquestes declaracions tot queixant-se del periodisme que es fa a casa nostra :  “No em negareu que aquest periodisme dóna incentius racionals creixents per a veure qui la diu més grossa.” No li negarem. Una prova la tenim en el ressò que han tingut unes altres declaracions de l’eurodiputat en qüestió en relació al “franquisme sociològic” que, segons ell , representa l’actual president de la Generalitat. Podríem estar d’acord  que en  alguns mitjans es premien les sortides de to. Però això no autoritza a dir qualsevol cosa. I sobretot, cal pensar en les conseqüències d’allò que es diu. “Madrid és una festa fiscal i a Andalusia no paga ni Déu” deia ahir el candidat republicà Joan Puigcercós en un miting al mateix temps que el conseller Ausàs, de la mateixa formació, passejava per Vilaller amb el seu alcalde imputat per la fiscalia per delictes urbanístics. Fa poc, a Gainesville, un poblet del Estats Units, el reverend Terry Jones, que dirigeix una comunitat cristiana fonamentalista d’una cinquantena de membres, va proposar cremar alcorans en commemoració de l’11-S. Ha convertit el seu poblet de Florida en un focus mediàtic mundial. Però les conseqüències han estat nefastes. Ha aixecat una onada d’indignació dels musulmans de tot el món obligant el general Petraeus, cap de les forces internacionals a l’Afganistan, a dir que “estava molt inquiet per les possibles conseqüències d’aquesta iniciativa”. Però de moment ja ha tingut els seus quinze minuts de glòria mediàtica mundial. Al preu d’un mal considerable. Per molt que les enquestes atorguin uns resultats desastrosos a la formació independentista , àvida per tant de ressò mediàtic,  les conseqüències d’aquestes pràctiques de “qui la diu més grossa” poden ser desastroses”. Per una banda l’augment de la desafecció i per altra la indecència que suposa carregar genèricament contra col.lectius i societats en les que segurament es troben molts desafavorits. Encara  no he vist a ningú fent referència  a la investigació, ja pública, del jutge Santiago Pedraz envers el senyor Artur Mas Barnet i altres notables. El sumari del jutge recull com  la majoria dels denunciats varen utilitzar dues societats creades en Espanya per tal de fer arribar “capital opac” a Liechtenstein. O tampoc veig als mitjans de comunicació catalans excessivament “trempats” a l’hora de continuar “rendibilitzant” el Cas Palau del Senyor Millet, senyor per cert , que crec que no té massa  arrels andaluses. Potser sigui millor així per tal de  no augmentar encara més l’índex d’abstenció . Més preocupant  em  resulta el fet que portem cinc dies de campanya i encara no s’hagi escoltat, entre zumosoles i préssecs de consum puberal , ni una sola proposta política engrescadora.

P.M.