Ha arribat l’hora de la veritat quan totes les ficcions estan sent sepultades per la realitat que anomenem mercats però també pel trencament de la idea d’Europa que recorre tot el continent sembrant la por i la inseguretat. Ara se’ns diu que la solució a mitjà i a llarg termini és la unió bancària, la unió fiscal i la unió política. Ho afirma el president Rajoy poc després de contestar negativament als suggeriments de l’FMI perquè pugi l’IVA, baixi el sou als funcionaris i aixequi la desgravació fiscal dels habitatges.
Montanelli recollia una afirmació sobre el seu país dient que ja s’havia fet Itàlia, ara cal fer els italians. Tenim Europa però ens falten europeus, o per ser més precisos, europeistes. Tinc la percepció que els últims europeistes que ha produït Espanya han estat Felipe González, Jordi Pujol i Javier Solana. Aznar se’ns va tornar atlantista i va col·laborar amb Blair per dividir Europa seguint les directrius de Donald Rumsfeld, bombarder de Bagdad, que es referia a la vella i a la nova Europa. Poden recuperar a l’hemeroteca d’aquest diari la trama entre Moncloa i Downing Street per seccionar Europa entre els que seguien la política militar de George Bush i els que estaven amb les tesis més sòbries de Chirac i Schröder.
Zapatero no va entendre Europa i es va limitar a donar un gir radical a la seva política quan se li va exigir des de Berlín, Brussel·les i París el maig de 2010. Rajoy va perdut en els fòrums internacionals sense trobar suports per frenar la pressió que plana sobre el seu govern. No l’havien pressionat sinó que va ser ell qui va pressionar. Aquesta versió, simplement, no era certa.
Sense europeistes no avançarem i podríem perdre tot el que s’ha aconseguit en els últims cinquanta anys. Un europeista, al meu entendre, és el que està disposat a cedir sobirania cap amunt sense perdre la seva identitat històrica i cultural. La creació de l’euro havia de ser precedida de la cessió de competències bancàries, fiscals i polítiques.
No es va fer i ara paguem les conseqüències els grecs, irlandesos, portuguesos, italians i espanyols. Però l’efecte dòmino arribarà també a París i Berlín. Sense europeistes disposats a cedir més sobirania no tindrem l’Europa federal necessària i l’euro passarà a ser una bonica experiència fugaç que va fracassar.
Conseqüències per millorar el futur
ENSOPEGAR DUES VAGADES EN LA MATEIXA PEDRA, DIU QUE ES COSA DELS HUMANS , PERO EL MES PREOCUPANT ,ES QUE AQUESTS HUMANS SIGUIN GOVERNANTS , I DE DIFERENTS COLORS , QUE AMB TRENTA CINC ANYS DE DEMOCARCIA , LES ENSPOPEGADES , HAN ESTAT REITERADES, EN AQUEST PAIS QUE S’ANOMENA ESTAT ESPANYOL, I QUE MALAURADAMENT , S’HA VIST REFLECTIT A LES URNES, I ARA EN PAGUEM LES CONSEQÜÈNCIES.
.Hom es pregunta, si aquestes ensopegades , es deuen a la poca visió de futur,o a la excessiva incapacitat per governar un país i vetllar per els interessos de tots els ciutadans , siguin del color polític que siguin , i de la condició social en que l’atzar els pot haver avocat.
Quan algun país , ja tenia la llengua fora, per l’asfixia, Zapatero , encara deia que Espanya tenia bona salut i respirava be, tot i que a un mes d’aquest comentari , va trencar la guardiola perquè els bancs i caixes , tapessin els seus forats ; Rajoy , des de la oposició , clamava que si ell governava , tornaria a recuperar els llocs de treball perduts ; però els resultats , desprès de menys d’un anys de govern (PP), Europa vol rescatar el nostre país , augmentant el deute , amb 100.000 milions d’€ mes sobre el deute que fa anys que estem arrossegant; aquest país ,ja no el salva ni el combregar, i l’extremuncio , es una evidència.
Tinc el dubte , si interessa mes salvar als bancs , o aixecar el benestar dels ciutadans ; perquè jo crec que els bancs , no en crearan cap de lloc de treball per mes diners que tinguin a la seva disposició ; el treball l’ha de crear la societat , i l’empresariat ; s’ha de rendibilitzar els prop de 3.000.000.000€ que cada mes, s’han de distribuir entre els prop de 6.000.000 aturats ; no llegeixo ni escolto a ningú , fer cap proposta perquè el petit empresari , i els nous emprenedors estiguin motivats , per afrontar projectes de futur , com l’explotació forestal d’aprofitament de la biomassa , i fer modificacions per reduir el consum de petroli, en els sistemes energètics d’obligat consum per els ciutadans.
El tractament dels nostre boscos , i l’explotació de les energies renovables , han de ser la via , per el futur benestar , en que la creació de llocs de treball en un 30% , tindria d’estar garantit. Tothom ha de ser conscient, de que mai mes s’aconseguirà una ocupació , per sobre del 40% de la societat, i això vol dir que els governs han de ser , intel•ligents , honestos i transparents, perquè de la corrupció , es massa greu l’experiència que n’hem adquirit.
Màrius Viella La Bisbal d’Empordà 20-6-2012 T/. 972640762