El catedràtic, tertulià, compromès amb el procés sobiranista des de primera línia potser, paradoxalment, i mercès a la seva solidesa de fonts i clarividència de criteris ens ofereix al capítol 5è del desigual Anatomia d’un Desengany (pàg.175-188) una sortida plausible, pactable d’equitat a les transferències interregionals.
Cal que estigui sobre la taula de negociacions.
I seguint el que sembla la regla operativa: la síntesis federalista mercès a les aportacions de les anti(tesi) independentistes: en paraules del seu admirat Albert Hirschman – heretat d’Ernest Lluch i Anton Costas – argument de la “veu” per estalviar “la sortida”.
Llegim amb tota esperança: “L’aplicació d’un principi equitatiu de redistribució porta a considerar que els rics han d’aportar proporcionalment més a les transferències vers el pobres, com si es tractés de l’IRPF o de l’impost sobre el Patrimoni. Aquest criteri es pot aplicar fixant un mínim exempt per a totes i cadascuna de les regions riques, equivalent a la seva quantitat del PIB, que els situa en el PIB per càpita d’Espanya. La quantitat de PIB que supera aquest llindar fora objecte de tributació per a determinar el nivell de transferències que cada regió rica ha d’assumir.
Amb aquest procediment, la redistribució és mantinguda amb l’ordinalitat, rebla Germà Bel.
Amb les darreres dades disponibles, de 2005!, a la pàg 177 ens presenta un gràfic original amb unes xifres percentuals del PIB de guany: que resulta de restar del PIB real l’equitatiu:
Així, capgiren la situació Balears (+10,8) i Catalunya (3,6) i Múrcia (2,1). Passen a rebre transferències País Valencià (+8,9) i Múrcia (+6,7). L’eix mediterrani ferroviari, oi?
I haurien de perdre privilegis el País Basc (-6,1), Navarra (3,85), i Aragó (-3,9), Madrid (-2). Resta plasmat en el mapa de la pàg.180.
Concretant per a Catalunya: el flux interegional el 2005 fou realment del -8,7%, l’equitatiu a transferir fora del -5,1%. El guany respecte a l’estatus quo és aquell + 3,6.
L’ordre d’aportacions fora: Madrid (-7,8), País Basc (-7,3), Navarra (-6,8), Catalunya (-5,1). El 2005 fou: Balears (-14,1), Catalunya (-8,7), País Valencià (-6,4), Madrid (-5,8).
La redistribució equitativa per a les regions pobres suposaria guanys… per a Castella la Manxa (+3,1), Andalusia (+2,8) i sobretot les esmentades maltractades Balears i País Valencià. I pèrdues per a Astúries (-10,5), Castella-Lleó (-6) i Extremadura (- 5,4)
Per fluxos de recepció relativa equitativa, ha de continuar al davant Extemadura (+12,5), seguida d’Andalusia (+7,4) i de Castella la Manxa (+6,6)
Potser amb la companyia engrescadora d’unes bones truites de patates, com en l’acord Ernest Maragall-Quico Homs per a l’acord de l’Estatut al Parlament, doncs el Consejo Económico y Financiero prou que ja hauria d’estudiar el criteri de Germà Bel: per passar de l’actual trencat sistema redistributiu entre nacionalitats i regions a un tan necessari com difícil d’equitatiu…
Resum del capítol 5è del llibre Anatomia d’un Desengany de l’economista Germà Bel
