Portada

Fonxo Blanc: Esmenes al programa del PSOE per a les autonòmiques, de maig vinent

psoeL’he llegit en el resum publicat a La Vanguardia, amb uns eixos i explicitacions prou alliçonadores. Des de l’acord pràcticament general perquè segueix els acords de Granada, de base andalusa-catalana, em plau de fer alguna esmena o afegitó, que li exposaré, el diumenge a TGN a l’Assemblea Oberta amb Pedro Sánchez, des de les 6 del vespre al Tinglado del Port. Hi incorpora el fruit de les lectures de la darrera bibliografia federalista catalana i espanyola.

1) D’entrada únic en un sol sintagma Democràcia Social i Federal (com nosaltres hem passat de Catalunya i Justícia Social al Catalanisme Social).

2) Definir la nostra cultura política federalista com a cooperativa i pluralista, multinivell (municipal, de les ancionalitats i regions, hispànic i europeu). Noti’s que empro l’ètim llatí HISPANIA.

3) La 2 R de les quatre erres canviar l’ordre: primer, RECONEIXAMENT dels fets diferencials (per la llengua del País Valencià i de Ses Illes, o de Nafarroa; i de la nacionalitat estatutària andalusa, etc).

3.1) En la R de recursos. Afegir a la suficiència, corresponsabilitat, igualtat i solidaritat al principi d’ordinalitat. Que soluciona amb equitat pactista un dels conflictes nuclears de la fiscalitat entre les classes mitjanes de les nacionalitats i regions donants netes: al grau de retorn, després de solidaritat mai no pots perdre posicions de partida. Entendre la igualtat, com la precisa F. Caamaño: en el federalisme, la igualtat és d’oportunitats, no de resultats.

3.2) En la R de representació. Incloure la proposta d’Antoni Zabalza: Senat i organisme parlamentari que substitueixi el Consell de Política Fiscal i Financera. I per que fa a possible distribució de llocs al Senat dels Governs de les nacionalitats i regions seguir Eliseo Aja.

4) Les Autonomies no actuen com a contrapoders sinó com a prestadores efectives de l’ensenyament, la sanitat i la VIVENDA de l’Estat del Benestar autonòmic. Recuperant el concepte de sou social des de la fiscalitat progressiva en vertical (per rendes i patrimonis) i ordinal en horitzontal entre territoris.

5) En finançaments. Incloure el Fons de solidaritat i convergència, entès com de transferències anivelladores, dins el nou model – general i optatiu – de finançament (amb la fórmula de Germà Bel: aportant-ne o rebent-ne segons els respectius “desviaments” territorials del PIB per càpita corregit per la inflació diferencial en la prestació de serveis). Les balances fiscals s’han de calcular pel mètode del flux benefici (“fiscal incidence”), no pel de flux monetari (“cash flow”), d’acord amb Antoni Zabalza.

6) En el regles clares de recursos fiscals, assumir les propostes de la socialista aragonesa Eva Sáenz Royo: reconeixement constitucional a les CCAA de la llibertat d’imposició i del principi de sepació i repartiment del principals tributs funcionat com un mínim irrenunciable per a cada nivell institucional:

6.1) Per a l’Estat, l’IVA i l’impost de societats, també amb els propis de cada CCAA – com a EEUU i Canadà. “Un país federal assigna als Governs centrals les bases més potents i elàstiques” (A.Zabalza).

6.2) Impost de la renda concurrent i separat en tot el procés

6.3) Per a les CCAA la totalitat dels cedits: Patrimoni, Transmissions, Sucessions – a revaloritzar! – i Donacions. Impostos de consums específics (hidrocarburs, tabac i alcohol) i electricitat.

7) En l’establiment d’impostos, els europeus que proposa Antoni Zabalza: imposició comuna sobre el capital…

8) La limitació dels càrrecs autonòmics a dues legislatures estendre-ho als càrrecs orgànics, ja des d’ara…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button