U: EL PSC HA AMPLIAT el seu nucli electoral. Gent nova i el pinyol. Tenen molta feina i poc temps per arreglar la situació. Els nous tenen coses en comú: són més joves, han gestionat amb solvència i tenen criteri propi, almenys la majoria; representen una àmplia diversitat de sensibilitats catalanistes i territorials. Exemplifiquen la tradició del millor socialisme català, la dels municipis. Paradoxalment l’experiència de Barcelona no hi està present i es manté el criteri banal d’excloure les generacions més experimentades.
DOS: ES DIU QUE HAN rebut l’encàrrec de canviar l’estil en el disseny de la campanya electoral. El president la vol constructiva i no agressiva amb els contrincants polítics. Fa bé, la gent està farta d’agressivitat vàcua. Però estic segur que la majoria dels nous compten que recuperar posicions implica alguna cosa més que canviar d’estil. Saben que toca posar en qüestió la simplicitat de continguts que ha caracteritzat l’oferta socialista. La política -ha quedat clar- no és una mera tecnologia de poder. Saben que hauran de renovar el catàleg d’idees pròpies i saben que capgirar la situació d’ara exigeix oferir un relat renovat que sigui capaç d’orientar la complexa sortida de la crisi i mirar de cara el futur. El nou nucli socialista sap que guanyar aquestes eleccions vol dir tenir idees fresques i fer-les arribar a una majoria de ciutadans. El PSC és un partit de majories i això suposa guanyar en el terreny dels ideals i fins i tot de l’ordre moral. El nucli, doncs, sap que no n’hi ha prou de modificar l’estil; sap que la ciutadania progressista espera un paraigua conceptual renovat i engrescador.
TRES: ÉS EL PODER DE LES IDEES qui fa guanyar eleccions i consolida l’hegemonia social d’un partit. La crisi econòmica, la crisi de la política, la crisi de les relacions amb Espanya i la crisi del model de benestar òbviament no han estat generades pel socialisme català però li passaran factura si no sap explicar a la ciutadania com combatre-les. Les crisis generen incerteses i la ciutadania busca formulacions polítiques clares i fortes; i rebutja l’ambigüitat, el silenci o la negació de la realitat. La gent busca ordre i coherència i guanyarà qui millor les doni. A falta d’idees sempre guanyen les estratègies més conservadores, les que desdibuixen les diferències entre dretes i esquerres, les que apel·len als sentiments més primaris i defensius de la gent.
QUATRE: LA MAJORIA dels nous membres del nucli electoral del PSC saben que els lideratges només són efectius si van acompanyats d’un projecte, si s’apuntalen sobre un paraigua ideològic fort que ofereixi als seus potencials votants un marc de referència que els serveixi per organitzar la vida i canalitzar les inquietuds comunitàries. Saben, doncs, que el seu repte es explicar als ciutadans quin futur proposen per a Catalunya. Què proposen per cohesionar a una majoria social amplia? Quin és el seu paradigma econòmic alternatiu? Com sortiran del cul-de-sac on ens ha dut la radicalitat i la ceguesa de l’economia neoliberal de mercat? Com donaran ales a una identitat que sense complexos ajudi a configurar una nació més democràtica, més plural i més avançada? Com afrontaran el dèficit d’Estat (compartit o exclusiu) que pateix Catalunya? Com gestionaran un concepte de ciutadania que desplegui el sentit de pertinença de la gent i es tradueixi en responsabilitats compartides? Com retornaran la política a la gent? Què faran amb Espanya? Com plasmaran la independència envers el PSOE? Quan plantejaran sense angunies un model plurinacional propi per Espanya? Com relligaran totes aquestes coses en concepte de ciutadania que generalitzi entre una majoria de catalans un projecte compartit?
CINC: EL PSC HA APORTAT moltes coses positives als catalans. Més de les que normalment se li reconeixen. Ara ha de mostrar que a més de transformar ciutats és capaç de pensar un país que valgui la pena. Vull creure que el nou nucli sap que guanyar unes eleccions és important, però donar substància a la nació és decisiu.
