Raimon Obiols: L’apunt del dia/251 (Israel-Palestina, la barbàrie)
«No hi ha dubte que l’últim atac de Hamàs no es pot enquadrar com un legítim acte de guerra en defensa pròpia, sinó que és una agressió terrorista que no pot trobar justificació en els més de cinquanta anys de sofriments del poble palestí o en el seu dret a veure realitzada la seva aspiració a l’autodeterminació», escrivia ahir a Micromega un jurista italià, Maurizio delli Santi. I, al Grand Continent, una sociòloga franco-israeliana, Eva Illouz, caracteritzava la situació com «una estranya barreja de massacre, atemptat terrorista i operació militar. Des del matí del 7 d’octubre ens trobem davant un atemptat terrorista que no s’acaba, que té múltiples ressonàncies, que allarga les atrocitats indefinidament…».
Aquesta situació terrible és la conseqüència d’una sèrie molt complexa de responsabilitats, causes i factors. Algunes són més evidents que altres. Entre elles, el fet que el govern d’Israel està en mans d’un grup de doctors Strangelove (el primer ministre Netanyahu i una sèrie de personatges de l’’extrema dreta ultranacionalista i religiosa) que han donat mostres d’una irresponsabilitat infinita, han alimentat el conflicte, han accelerat la colonització de Cisjordània i i s’han separat totalment de qualsevol possibilitat de solució negociada. El model de «dos Estats» que la comunitat internacional ha estat promovent des de fa molts anys (la conferència de Madrid és de 1991, i els acords d’Oslo de 1993 i 1995) està en via morta (va començar a morir amb l’assassinat d’Yitshaq Rabbín, el 1995).
El mes passat, a l’Assemblea General de les Nacions Unides, Netanyahu va fer una intervenció comparant dos mapes: un de l’Israel aïllat de 1948, i l’altre que mostrava els sis països que estaven normalitzat les relacions amb Israel: Egipte, Aràbia Saudita i els quatre que van signar els Acords d’Abraham de 2020, Emirats Àrabs Units, Bahrain, Marroc i Sudan. En els mapes no apareixien els territoris palestins, i Netanyahu ho va comentar en aquests termes: «Els palestins representen només el 2% de la població d’aquesta àrea i no se’ls ha de concedir cap dret de veto».
El diari israelià Ha’aretz va difondre ahir a X-Twitter un vídeo on es veu a Netanyahu adreçant-se el març de 2019 als representants a la Knesset del seu partit, el Likud, amb aquestes paraules: «Qualsevol que vulgui frustrar l’establiment d’un estat palestí ha de donar suport i reforçar Hamàs, i transferir diners a Hamàs. Això és part de la nostra estratègia».
Des de Tel Aviv, Xavier Mas de Xaxart ha escrit que Netanyahu és «l’últim responsable de la tragèdia que viu el poble israelià i, en gran part, responsable també d’haver ofegat la viabilitat d’un estat palestí, no té ara més remei que aniquilar a Hamas i imposar a Gaza una nova autoritat».
Aquest és l’escenari tràgic al que el conflicte sembla estar abocat. Els mitjans nord-americans preveuen una ofensiva terrestre a Gaza en les properes 48 hores i diuen que Netanyahu hauria dit a Biden que no tenia altra alternativa que la invasió..
