EuropaPortada

Ernst Stetter: Cap a una Europa socialdemòcrata i inclusiva

“Hi ha quelcom profundament erroni en la nostra forma de viure actual”, amb aquesta afirmació s’inicia el llibre Ill Fares the Land [El món no se’n surt, en la versió catalana] del difunt Tony JudtI aquí rau també el gran desafiament al qual s’enfronta la socialdemocràcia en els àmbits local, nacional, europeu i mundial.

Tres propostes per afrontar els desafiaments:

1. Una proposta senzilla per aconseguir polítiques amb política

Per als socialdemòcrates, la democràcia també comença a casa. De manera que la socialdemocràcia europea hauria de partir del seu propi entorn, encara que és evident que, a nivell continental, la democràcia i la legitimitat també tenen problemes. Sovint es diu que els governs nacionals han de trobar maneres d’implicar els ciutadans en el procés decisori de la UE. En matèria d’assumptes europeus, els governs nacionals actuen amb molt poques aportacions ciutadanes directes. A més, en molts casos, gairebé no reben les indirectes, que canalitzen els parlaments nacionals.

Si la democràcia a escala nacional es considera sovint una “política sense polítiques”, ja que la Unió Europea absorbeix cada vegada més competències, podríem dir que en el nivell de la UE hi ha “polítiques sense política”, perquè el Consell Europeu diu ocupar-se de l’interès nacional i la Comissió i el Parlament europeus se centren, amb raó, en el d’Europa. Definitivament, aquesta necessita polítiques amb política.

Com s’aconsegueix això? És fàcil dir que Europa necessita un lideratge millor, però més difícil resulta desenvolupar aquesta afirmació. ¡Per poder tornar les decisions de la UE a un entorn de consultes totalment democràtic, reduint la tecnocràcia i reconstruint la confiança dels ciutadans en la Unió, cal oferir alternatives polítiques!

Els problemes europeus més importants s’aborden de manera que els ciutadans no poden veure com es respecten ni la seva elecció ni les seves conviccions. La legitimitat democràtica europea és una mica complexa. La UE s’ocupa massa sovint de críptiques qüestions regulatòries que, a proposta de la tecnocràtica Comissió Europea i després de consultar amb el Parlament Europeu, són finalment aprovades pel Consell de Ministres, normalment a porta tancada. Les diferències s’ha resoldre i sortejar mitjançant la negociació d’aquests tres organismes compostos per membres de tots els Estats membres!

Un mètode senzill d’aportar més legitimitat i més pes polític a tot el procés seria elegir un president de la Comissió proposat pel Parlament Europeu. D’aquesta manera, en les eleccions a la UE els electors podrien triar entre un ventall d’agrupacions de partits i opcions polítiques diferents.

En conseqüència, mentre la socialdemocràcia europea no sigui capaç de presentar un candidat comú a la presidència de la Comissió, els votants no podran apreciar alternatives i formes reals d’avançar cap a polítiques socialdemòcrates amb política!

2. Una proposta urgent per a la solidaritat i les polítiques socials

Si estem d’acord que Europa representa un patrimoni compartit i un futur comú, els socialdemòcrates hauran de proposar mesures adequades per solucionar la crisi econòmica europea.

En els últims anys, les polítiques s’han centrat més en la baixada dels salaris que a fomentar el creixement i l’ocupació. Aquestes polítiques han desatès la solidaritat i la lluita contra la desigualtat. Sembla que Europa ha quedat reduïda a una zona de supervisió i sanció, incapaç de fomentar el diàleg social i la democràcia. Si això és així, els socialdemòcrates han d’assumir la seva responsabilitat i no donar l’esquena als imperatius, tant del projecte europeu com de la lluita contra la crisi econòmica. Els problemes més urgents són l’increment de l’atur i de la pobresa. La socialdemocràcia necessita traçar un nou camí europeu, basat en una altra interpretació del creixement i el benestar que conjugui la responsabilitat pressupostària amb valors i principis essencials com la solidaritat i la justícia social.

La responsabilitat pressupostària i la disciplina fiscal són claus per garantir l’estabilitat de l’eurozona i la revitalització del model social europeu. La reducció del dèficit i del deute fa que els comptes públics depenguin menys de les fluctuacions dels mercats, ajudant a alliberar recursos per a la inversió en progrés social i creixement.

El pressupost de la Unió Europea per al període 2014-2020 hauria de donar respostes més eficaces i transparents, centrant-se més obertament en els imperatius de la justícia social, l’ocupació, l’educació i la formació professional. Això ajudaria a crear treball, combatent la segmentació del mercat laboral, sobretot pel que fa a joves i dones. La socialdemocràcia hauria d’atorgar prioritat tant a la política industrial, per així fomentar el desenvolupament de grans projectes industrials, tecnològics i d’infraestructures, com a la transformació mediambiental d’Europa, amb vista a desenvolupar indústries menys contaminants que, basades en tecnologies verdes, reportin ocupacions de llarga durada i molt qualificats.

L’aplicació d’una taxa a les transaccions financeres, defensada fa temps per molts progressistes europeus, ha d’estar en primera línia de totes les polítiques dels partits socialdemòcrates. L’objectiu és aconseguir que els responsables de la crisi financera contribueixin a la recuperació econòmica i també a promoure mesures contra els paradisos fiscals, que serveixin per combatre l’evasió d’impostos, ajudant a millorar les finances públiques.

Mitjançant la creació d’eurobons, també es podrien mobilitzar altres recursos per finançar projectes d’inversió comuns. Aquesta és una proposta urgent per a la solidaritat i les polítiques socials.

3. Un suggeriment lògic per a la igualtat i l’estabilitat econòmica

L’austeritat no solucionarà la crisi. Espanya és un exemple d’això, i també Grècia, Portugal, Itàlia i altres membres de la UE. Per estimular el creixement cal, sobretot, incrementar la demanda i culminar la formació del mercat intern. Necessitem iniciatives serioses per abordar els profunds desequilibris macroeconòmics i socials que estan en l’arrel de la crisi a l’eurozona. Les mesures de foment de la competitivitat en els països amb dèficits comercials haurien d’anar acompanyades de mesures recíproques d’estímul de la demanda interna en els països amb excedents comercials. Així ajudaríem a invertir la tendència de les últimes dècades a produir una distribució desigual de la riquesa. També caldria diferenciar entre la despesa destinada a inversió i el d’explotació.

La incapacitat mostrada pels Governs conservadors europeus en la seva resposta a la crisi de l’eurozona ha portat el Banc Central Europeu a assumir un paper actiu en els mercats financers, amb vistes a impedir l’agudització d’aquesta crisi, permetre el refinançament dels Estats membres i aportar confiança als propis mercats. No obstant això, per reformar la governança econòmica europea també cal tenir en compte el paper que com a prestamista d’últim recurs podria tenir el mateix Banc Central Europeu.

L’objectiu és fomentar una major solidaritat, garantint millor la igualtat i la distribució equitativa, i contribuir a l’estabilitat de l’euro. Evidentment, aquest suggeriment busca la igualtat i l’estabilitat econòmica.

La socialdemocràcia només podrà recuperar la confiança, i amb ella els votants en les cites electorals nacionals i europees, si emprèn un autèntic i necessari canvi per acabar amb els mites i promeses neoliberals.

Aquesta empresa no constitueix únicament un debat intel·lectual de somiadors esquerrans. És un autèntic combat polític en què estan en joc polítiques concretes amb autèntics objectius programàtics.

La socialdemocràcia europea ha de definir-se a si mateixa, no només per contrast amb els altres partits, sinó mitjançant el desenvolupament d’un discurs progressista propi que permeti a la gent treure partit a la seva vida. Aquesta és la prerrogativa necessària per recuperar el suport i obrir-se a les generacions joves d’Europa.

No es tracta únicament d’un esforç de renovació. Es tracta d’emancipar-se de tradicions passades de moda i d’assumir una tasca imprescindible per al futur d’Europa i per aconseguir polítiques amb política al nostre continent.

El País

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button