Entrevistes

Entrevista a Zygmunt Bauman: “Les nostres societats expulsen poblacions senceres del cos social”

baumanLa superficialitat de la multiculturalitat, la submissió a les lleis del mercat que exclouen als més humils i els converteixen en “pàries” del progrés socio-tecnològic, la humiliació dels altres. Aquestes són les principals causes que la mirada vertical de Zygmunt Bauman detecta en els esdeveniments a París.

El filòsof i sociòleg polonès-britànic d’origen jueu és un gran intèrpret de la modernitat, que dilueix les complicades estructures de la nostra vida en un continu “líquid”. “L’assassinat polític és una forma de violència directament relacionada amb els antagonismes humans difícils d’eradicar”, diu Bauman al Corriere della Sera.

En què és diferencia la violència política dirigida contra Charlie Hebdo de les altres?

Cal destacar una primera diferència amb els atemptats de l’11 de setembre de 2001 que van estar dirigits no contra personatges coneguts o per retre comptes pels crims, sinó contra els símbols del poder econòmic i militar, el World Trade Center i el Pentàgon. En abordar objectius de gran valor mediàtic, l’assalt del 7 de gener de 2015 reflecteix més aviat la consciència pública d’un canvi gradual del poder real als llocs on es creen les opinions.

A més, l’atac contra el diari va ser concebut com un acte de venjança “personal” en voga després de la fatwa de l’aiatol·là Khomeini el 1989 contra Salman Rushdie pels seus Versos Satànics. Si a l’11 de setembre de 2001 es va “despersonalitzar”  la violència política, tractant de causar el major nombre de víctimes i cridant l’atenció, el 7 de gener va ser una resposta a la desinstitucionalització i la individualització de la condició humana a la nostra societat. En aquest context, els que fabriquen i distribueixen la informació es converteixen en els protagonistes del drama de la convivència.

Una convivència amenaçada per l’alienació que les minories ètniques i religioses sovint experimenten en les societats fragmentades. Com encaixa el respecte a l’Islam en aquest mecanisme? La tragèdia de París, paradigma de la ciutat dels valors occidentals, obre un nou capítol en la centenària guerra entre civilitzacions i religions?

Les lectures d’aquests últims dies que es centren en el conflicte entre el cristianisme i l’Islam contenen una mica de veritat, però no poden abastar la totalitat d’un fenomen complex. L’element decisiu en la comprensió de la nova dinàmica s’ha de trobar, al meu entendre, en un món de diàspores. El veí amb qui compartim carrers, instal·lacions públiques, escoles i llocs de treball era ahir encara un estranger llunyà. Una proximitat desestabilitzadora  ja que no sabem què podem esperar. I, al contrari del que passa a la dimensió virtual i a les xarxes “socials”, no és possible esborrar o ignorar amb un clic les diferències gairebé massa reals i irreconciliables amb el nostre punt de punt de vista.

Les respostes que hem ordit fins ara no han tingut èxit. Un multiculturalisme superficial, una fascinació per la diversitat ha envaït les nostres vides, que es tradueix en un gust per la cuina ètnica o pels festivals de diumenge, coquetejos amb un simple toc d’exotisme. Les  variants del consumisme global en el moment de Facebook. Un sistema que reconeix la legitimitat de les cultures diferents a la nostra, però ignora o nega tot el que tenen de sagrat i no negociable. Aquesta falta d’un autèntic respecte és profundament humiliant.

Una humiliació que pot convertir la situació social en explosiva?

És característic de la humiliació cercar una forma d’absolució o reparació. Quan això passa, ens trobem que els límits entre els que humilien i els que són humiliats solapen les fronteres entre els privilegiats i els dominats. Vivim en un camp de mines sense ser capaços de predir la següent explosió.

En aquest sentit, la novel·la de Michel Houellebecq que va sortir a la venda a França el dia de l’atac, Submissió, tenia raó?

Submissió és la segona gran distòpia [història de ficció que descriu un món utòpic fosc] de Houellebecq després de La possibilitat d’una illa. En aquest llibre, Mohammed Ben Abbes [del partit Fraternitat Musulmana] aconseguia guanyar les eleccions  presidencials franceses del 2022 braç a braç amb Marine Le Pen. Una mica lluny que passi. Podria ser profètic si no som capaços de revertir el curs d’una història que ha traït les esperances de llibertat i igualtat pregonada per la democràcia.

Estem presenciant el sorgiment d’un sentiment anti-democràtic a tot Europa, una secessió en massa d’una nova plaga que convergeix amb els extrems de l’espectre polític, atrets per la promesa de l’autocràcia. La paraula del Profeta reuneix sota la seva bandera els humiliats, els marginats, els exclosos, els assedegats de venjança.

Quina resposta es pot donar? Vostè sosté que la força de la moral resideix en la llibertat conscient del “jo”, no en el poder coercitiu del “nosaltres” impersonal. El refús al fonamentalisme sorgeix d’allà?

En la seva primera Exhortació apostòlica: Evangelii Gaudium (24 de novembre del 2013) el Papa Francesc va posar el dit a la més gran submissió, la nostra capitulació davant un capitalisme llicenciós, desenfrenat, cec a la misèria humana. No trobaràs una resposta més profunda i completa a aquesta pregunta. El pontífex va denunciar aquesta cultura de “pària”, que va més enllà de l’explotació i desterra a poblacions senceres dels avenços del benestar, de les masses que estan no simplement oprimides i marginades sinó reprimides “fora” de la comunitat, “fora” de la societat. Això és absolutament inacceptable i cal oposar-s’hi.

Entrevista realitzada per Maria Serena Natale per al Corriere della Sera

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button