Les desafortunades paraules de la Secretaria d’Estat d’Investigació, Desenvolupament i Innovació, Carmen Vela, a la revista Nature reflecteixen un cop més la manca d’orientació d’un Govern espanyol que navega a la deriva.
Argumentar que el sistema espanyol d’R + D + I no és tan gran com per a “justificar el pagament a tants investigadors com s’està fent ara” reflecteix un desconeixement de la situació al nostre país. O potser, veient de qui procedeixen les paraules, es tracta de la recerca d’una sortida digna davant les pressions i retallades d’un Executiu sense rumb.
Espanya es troba entre els deu països del món amb més producció científica, amb prop de 50.000 publicacions anuals. En relació a la qualitat, el nostre país se situa entre els quinze primers, i també ho fa en visibilitat i impacte mesurat a través de les cites per document. Per tant, parlar d’un excessiu nombre d’investigadors no és justificable en vista dels resultats.
Quan la Comissió Europea parla de la necessitat d’incorporar al sistema un milió addicional d’investigadors per situar-nos en la recomanable inversió del 3% del PIB en R + D + I, no sembla lògic que a Espanya es pensi en reduir el nombre d’investigadors. Tampoc ho és que mentre des de Brussel·les s’aposta per aquest 3% d’inversió, l’Executiu espanyol segueixi promovent retallades en ciència i tecnologia. El Sr Rajoy i el seu Govern remen a contracorrent.
Mentre parlem d’atraure els millors estudiants a les carreres científiques, d’evitar la fuga de cervells i d’assegurar una major presència de la dona al sistema d’R + D + I, el Govern espanyol aposta per reduir la inversió i per augmentar les taxes universitàries, el que inevitablement reduirà la nostra capacitat per atraure, retenir i promoure el millor talent científic al nostre país.
Sorprèn que una gran coneixedora del sistema espanyol i les seves necessitats escrigui, en parlar dels pressupostos de 2012 com els més austers de la història de la democràcia, que la ciència “no pot ser una excepció”, afirmant a continuació que està “d’acord amb una significativa, però no insalvable, reducció dels pressupostos”.
La crisi financera i econòmica ha deixat en evidència les debilitats del model europeu i de l’espanyol en particular. Amb l’objectiu de sortir enfortits d’aquesta crisi, i per reconduir la nostra economia, hem d’apostar per la investigació i la innovació com a úniques garanties per avançar cap a una economia basada en el coneixement que permeti garantir un creixement més equilibrat, diversificat i sostenible. La disciplina pressupostària no pot afectar aquells sectors que com la R + D + I i l’educació garanteixen el nostre potencial de creixement i competitivitat.
És evident que cal donar suport als projectes excel·lents amb potencial d’augmentar la nostra competitivitat i contribuir al benestar social. No obstant això, apostar per la qualitat no passa per reduir la quantitat. L’excel·lència no és producte de la improvisació sinó que depèn d’inversions a llarg termini en institucions i personal investigador. Només així es poden establir les bases d’un sistema científic sòlid i prou ampli per permetre la florida de l’excel·lència.
La fal·làcia que retallant millorem no és creïble ni acceptable. Retallant en ciència i reduint el nombre d’investigadors al nostre país l’únic que aconseguim és hipotecar una mica més el nostre ja complicat futur.
