Un gran combat europeu
18 de desembre de 2023
«Les eleccions al Parlament Europeu del juny del 2024 estaran presidides pel combat entre el bavarès Manfred Weber i l’espanyol Pedro Sánchez , dos púgils de duresa demostrada», escrivia ahir Enric Juliana a La Vanguardia (El combat de l’any vinent).
Es demana Juliana si Weber aspira a la presidència de la Comissió europea. Diu que «bons observadors de Brussel·les posen en dubte que pugui ser un candidat amb possibilitats. Ja ho va ser el 2019 i va fracassar. La seva candidatura va ser vetada per Sánchez i Macron, però el pitjor no va ser això. El pitjor va ser que Angela Merkel no va dedicar més de deu minuts a defensar-lo. Llavors va sorgir Ursula von der Leyen com a alternativa».
Sigui com sigui, amb o sense Weber (jo també diria que la seva candidatura està cremada), la qüestió més important és que una Unió Europea dirigida majoritàriament per una dreta coaligada amb la dreta radical i populista posaria greument en risc el projecte europeu i crearia problemes de gran magnitud, just en moments de necessitat de més i millor Europa.
Sobretot si hi ha un retorn de Trump a la Casa Blanca. Ho comentava ahir Soledad Gallego-Díaz a El País (Orbán o Sánchez: ¿dónde está el futuro de Europa?): «Aquest és el moment especialment perillós a què haurà de fer front Europa: un eventual segon mandat de Trump en què retiri l’ajuda econòmica i militar a Ucraïna, restableixi relacions amb Putin i susciti dubtes sobre el seu compromís en la defensa dels seus aliats europeus. Si aquest moment arriba, la UE necessita estar sòlidament unida i tenir els seus objectius clars respecte a Ucraïna i en política exterior».
Diu Gallego-Díaz que si el Parlament i la Comissió queden en mans de conservadors aliats amb l’extrema dreta, aquesta resposta europea no serà possible, «no perquè els conservadors siguin euroescèptics, sinó perquè l’extrema dreta sí que ho és, encara que hagi canviat aparentment el seu missatge, i no deixarà de lluitar per debilitar la Unió».
Si mirem enrere, cal donar la raó a Jean Monnet, un dels pares fundadors de l’actual Unió Europea, quan deia que «Europa es farà en les crisis i serà la suma de les solucions aportades a aquestes crisis». Tant de bò puguem seguir donant-li la raó de cara al futur que s’apropa.
En bona mesura, depèn del resultat de les eleccions europees de juny de 2024. I, també en bona mesura, el resultat europeu dependrà del de casa nostra, perquè, com apunta Juliana en el seu article, «per dominar el tauler del juny, Weber necessita bons resultats a Espanya i Polònia, ja que el PPE és feble a França ( Els Republicans) i a Itàlia ( Forza Italia). Si Weber vol tenir un paper important en la configuració de la pròxima Comissió Europea necessita batre l’esquerra espanyola».
P. S. – Juliana afegeix que Manfred Weber «té un compte personal pendent amb Sánchez. Aquesta dada ha de ser tinguda en compte».
