Entrevistes

Entrevista a Pere Navarro: “El PSC no és el tonto útil del nacionalisme, però CiU sí que és el tonto útil d’ERC”

navarroManté les seves discrepàncies amb el PSOE pel dret a decidir, però reconeix que s’han llimat asprors. Creu que un canvi constitucional que aprofundeixi en el model federal pot canalitzar el xoc de trens entre Catalunya i Espanya. 

L’entrevista amb el primer secretari del PSC se celebra fent autèntics equilibris en la seva atapeïda agenda. Està content i dóna la sensació de sentir-se alleujat després d’haver baixat del vaixell independentista de CiU i ERC, però reconeix que s’ha deixat pèls a la gatera. Diu que ell mai ha estat el «tonto útil» dels nacionalistes, que, en tot cas, aquesta definició és més pròpia de CiU, i defensa una tercera via incloent Duran. Afirma que el que ha passat a la UGT és un escàndol de primera magnitud i que la llei Wert cal recórrer-la tot el que faci falta, però no deixar d’aplicar-la. 

Pregunta. – Una curiositat abans de començar: què li ha semblat el moment Gandhi d’Artur Mas?
Resposta. – De vergonya aliena. Em sembla ridícul que compari la situació de la Catalunya de l’any 2013 amb l’Índia de Gandhi o els afroamericans als Estats Units en l’època de Luther King. És un insult comparar aquests esdeveniments històrics amb el que passa a Catalunya, on evidentment s’ha d’avançar en l’autogovern, però estem en un sistema democràtic. Mas és un president atrapat en la seva història, que serà víctima del que ell mateix ha creat.

P. – Finalment, el PSC s’ha desvinculat del dret a decidir, distanciant-se de CiU i ERC. És una rectificació en tota regla o una forma de reconciliar-se amb el PSOE?
R. – No hem rectificat. Continuem defensant la possibilitat que es pugui fer una consulta, sempre que sigui acordada i de manera legal. No estem d’acord en provocar la confrontació, que és el que fan ERC i CiU. Ells el que volen és avançar cap a la independència i nosaltres volem canviar les coses, però sense trencar amb Espanya.

P. – Si a més signen la pau amb el PSOE, encara millor, no?
R. – Amb el PSOE seguim tenint discrepàncies sobre el dret a decidir, però hem acordat el projecte federal de reforma de la Constitució. En aquest espai comú ha de ser on es donin solucions als problemes i enfrontaments que altres estan creant.

P. – De veritat que vostè comparteix la passió per Espanya, com va dir en la conferència política del PSOE, o va ser un calentón del moment?
R. – Pot semblar estrany, però el catalanisme polític sempre ha tingut passió per Espanya, per una Espanya plural i diversa que reconegui Catalunya. Nosaltres sempre hem cregut que Espanya és una opció molt interessant de convivència i, efectivament, jo m’identifico amb aquesta passió per Espanya.

P. – Vaja, que dóna per liquidada l’etapa del desencontre amb el PSOE.
R. – Sí, la dono per liquidada, i vull començar una nova etapa al PSC per abordar conjuntament amb el PSOE una reforma de la Constitució que no se circumscrigui a l’organització territorial, sinó a drets socials, sanitat, educació, regeneració democràtica, etcètera. Hem d’avançar cap a amplis consensos com els que hi va haver en la Transició.

P. – Sigui com sigui, CiU segueix en els seus tretze sobre el procés independentista, i ERC ha dit que aquest mateix mes hi haurà data i pregunta per la consulta. A què condueix això?
R. – La posició de CiU i ERC no porta enlloc, només a l’enfrontament i al desastre. El preu d’ERC per donar suport als pressupostos antisocials que planteja CiU és justament que hi hagi una data i una pregunta abans que acabi l’any. I n’hi haurà, encara que sigui un greu error que busca només l’enfrontament per, quan arribi el moment, convocar unes eleccions plebiscitàries i fer una declaració d’independència.

P. – Doncs això aprofundeix en dues coses, i totes dues dolentes: catalanofòbia i hispanofòbia.
R. – Efectivament, crec que hi ha partits interessats a fomentar la catalanofòbia per una banda i la hispanofòbia per un altre. Alguns creuen que aquesta crispació els dóna rèdits electorals, però només dóna enfrontaments innecessaris.

P. –  Dóna la sensació que Duran està fent marxa enrere i intenta posar distància amb Mas, no?
R. – Duran el que dóna la sensació és que està atrapat en aquest pacte que té amb una Convergència independentista. Hauria de plantar cara a aquesta deriva secessionista del seu soci i passar a formar part dels que demanem el diàleg i oferim una solució diferent a l’enfrontament dels dos pols.

P. – Vostè va explorar amb ell l’anomenada tercera via? És factible aquesta via per combatre l’independentisme?
P. – Sí, hi ha una via del diàleg i l’acord en què nosaltres estem i que podria ser ampliable a Unió, a sectors molt amplis d’Iniciativa que pensen igual i fins i tot a determinats sectors de Convergència que estan molt inquiets per la política dels seus dirigents. Seria una forma de contrarestar l’enfrontament que alimenta el PP per una banda i a l’extremisme de CiU i ERC per un altre. El camí de l’acord en comptes de la ruptura es va obrint ja en molts sectors econòmics i socials.

P. – És clar que ERC li està menjant el berenar a CiU. I a vostès se li pot menjar Ciutadans?
R. – Ciutadans és un moviment assimilable a determinats moviments populistes a Europa. Ells diuen que no són ni vermells ni blaus, però a l’hora de la veritat, al Parlament, sempre voten les posicions de dreta. Ciutadans s’alimenta de la demagògia i el populisme, aquest que parla malament de la política des de la política. El senyor Rivera fa discursos, però no proposa absolutament res.

P. – Potser, però vostès porten perdent vots des del 99 sense parar, com si haguessin renunciat a ser alternativa de govern

R. – No, no. Nosaltres som el primer partit de l’oposició en vots, perquè en tenim més que ERC encara que un diputat menys. I seguirem sent alternativa de govern.

P. – Doncs l’han arribat a anomenar «tonto útil dels nacionalistes»…
R. – Jo mai he estat el ximple útil dels nacionalistes. Aquest clixé el van propagar els nostres adversaris polítics per debilitar el PSC. No sóc ni nacionalista català ni nacionalista espanyol. Sempre he pensat que Catalunya i la resta d’Espanya han de tenir bones relacions. La nostra posició sobre el dret a decidir i la celebració d’una consulta ha estat sempre dins de la legalitat. Mai al PSC plantejaríem una vulneració de la llei.

P. – Vaja, que en tot cas els tontos útils d’ERC estan sent els de CiU.
R. – El programa de retallades que prediquen PP i CiU ara el comparteixen amb ERC, però en el tema sobiranista és evident que ERC està vampiritzant les posicions i els vots d’una CiU radicalitzada. En aquest sentit, CiU sí que està sent el tonto útil d’ERC. La pregunta és, després de la declaració unilateral d’independència què passarà? Ningú és capaç de respondre a aquesta pregunta, que és el que haurien de fer.

P. – Afirmar que, arribat el cas, s’hauria de poder aplicar l’article 155 de la Constitució, és una exageració o una realitat?
R. – El que hem de fer és evitar que s’arribi al xoc de trens, i això s’aconsegueix buscant espais de diàleg. La política de Rajoy de deixar passar el temps per veure si les coses es curen és un error, perquè en aquests casos el temps no cura, sinó que obre més ferides. Seria impensable en aquest moment l’aplicació de l’article 155.

P. – L’altre dia, un company seu em va dir que Susana Díaz podria convertir-se en la Belén Esteban, la princesa del poble, del PSOE, i que això tenia els seus riscos. És així?
R. – Ha, ha. Vaja comparació! A mi no m’agrada això de la princesa del poble perquè Susana és una persona amb un fort lideratge i una gran sensibilitat social. És una molt bona presidenta de la Junta i molt bona secretària general del PSOE andalús. Va aconseguir unir al congrés a sectors molt diferents. A més, és una persona que parla a la gent clarament i és sensible amb els problemes del dia a dia, la qual cosa marca el camí que hem de seguir els socialistes.

P. – Qui té millor perfil per ser el cartell electoral del PSOE: Madina, Patxi López, Carme Chacón o Rubalcaba?
R. – Veiem qui es presenta realment i què ofereix cada un.
Sigui qui sigui, ha d’estar ben situat per donar l’alternativa a Mariano Rajoy. Tots tenen aptituds, però pot aparèixer algú que no estigui en aquesta travessa. Per què no?

P. – Què Carmen Chacón sigui Carmen i no Carme la incapacita per encapçalar en les pròximes eleccions la llista del PSC?
R. – El cap de llista no el decidirà ni el Primer secretari ni l’Executiva. Evidentment, té totes les possibilitats de ser cap de llista, però haurà de passar per un procés de primàries si vol fer-ho, i haurà de ser votada per la militància.

P. – Canviant de tema, segueix pensant que el Rei ha d’abdicar i el PSOE obrir el debat sobre monarquia o república?
R. – Sí Amb tot el respecte cap a la persona, crec que és necessari obrir un espai polític nou, una nova transició i un canvi en la Constitució. Evidentment, això requereix un canvi en moltes institucions, i és molt possible i desitjable que a la Casa Reial es produeixi. Al PSOE, com en tota la societat, hi ha un cert debat sobre la monarquia i la república i sobre quan s’hauria de plantejar aquest tema. En una societat madura no cal tenir por a cap tipus de debat.

P. – Què li sembla l’espectacle vergonyós d’UGT? ¿Ha de substanciar-se amb més dimissions o amb la del líder andalús n’hi ha prou?
R. – És clar que s’havien d’assumir responsabilitats, perquè s’ha malgastat els diners dels treballadors, uns diners públics que haurien d’haver anat a la formació i recerca d’ocupació dels treballadors. Un sindicat com UGT ha de ser exemplar i exemplaritzant a l’hora d’utilitzar fons públics. Si és cert tot el que s’ha vingut publicant, és un escàndol de primera magnitud i hauran d’assumir totes les responsabilitats que siguin necessàries.

P. – Fins i tot, si arriba el cas, haurien d’arribar fins Cándido Méndez?
R. – El màxim dirigent d’UGT d’Andalusia ha assumit responsabilitats quan s’han constatat irregularitats administratives. L’actuació de Fernández Sevilla deixa clar el compromís del sindicat amb la transparència i el rigor. UGT ha donat mostres de no amagar-se, en aquest cas i arribarà fins al final.

P. – La llei Wert ha sortit endavant, però els nacionalistes amenacen de no aplicar-la. Això és tolerable?
R. – Quan una llei no t’agrada, o quan una llei és tan injusta com la llei Wert, cal utilitzar tots els mitjans per recórrer-la davant els òrgans adequats. Aquest és el camí, i no negar-se a complir-la. La llei Wert és una agressió contra la llengua a Catalunya i contra un model educatiu que busca la igualtat d’oportunitats. A mi no m’agrada en absolut, i de fet tota l’oposició ha pronosticat que es derogarà; però les lleis s’han d’aplicar, sens dubte. El Parlament fa lleis que em semblen molt injustes i no demano que no s’apliquin.

P. – Doncs també s’han de complir les resolucions contra la doctrina Parot, i fixeu-vos l’alarma social que estan generant…
R. – A mi em repugna, com a tots, veure al carrer als que han comès delictes horribles, però han complert la seva condemna i les lleis s’han de complir, i aquesta resolució europea també. Dit això, potser calgui fer un seguiment específic per a les persones que no s’hagin rehabilitat a la presó i, sobretot, protegir les víctimes.

P. – Finalment, creu que l’elecció del CGPJ per consens dels partits certifica la seva politització?
R. – És un tema amb prou pes institucional perquè s’hagi aconseguit el consens. El que hem de garantir és que els magistrats actuïn amb independència del partit que els ha proposat. En tots els països es fan aquests acords i ningú sospita que pugui haver-hi una politització insuportable.

 

Entrevista d’Esther Esteban per a El Mundo

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button