Taller de Política: Propostes per Sant Jordi 2015
En una recent entrevista l’editor Gonzalo Pontón afirmava que “una de las peores cosas que le puede ocurrir al ser humano es morirse sin entender nada. Lo único que puedes hacer en esta vida, cortísima, fugacísima, es tratar de entender qué te ha pasado a ti y a los demás. Tener una visión del mundo te concede la libertad de elegir …”. Són aquestes ganes de saber i entendre els que ens fa perseverar en la nostra recerca de llibres que ens hi ajudin, i com cada any quan arriba Sant Jordi no ens resistim a fer-vos partíceps de les nostres troballes.
Aquest any hem volgut deixar de banda la circumspecció habitual en els nostres suggeriments, per mostrar sense embuts l’entusiasme per un parell de llibres que -a parer nostre- creiem que són importants i que poden esdevenir obres de referència.
En primer lloc, us recomanem vivament la capbussada de Jordi Amat en la història de les idees que han configurat la Catalunya contemporània des de la guerra civil fins avui mateix, des de les reflexions sobre l’enfonsament de l’ideal noucentitsa a l’actual hegemonia sobiranista dins del catalanisme. En aquest recorregut històric Amat ens explica la lenta reconstrucció del catalanisme durant la postguerra, l’eclosió dels anys seixanta del segle passat i l’aspra batalla cultural entre el catalanisme progressista i el catalanisme pujolista, tot assenyalant les complexes i tenses relacions entre els pragmàtics ambigus i els puristes de la causa en cada una d’aquestes etapes. Una tensió de la que no s’escapa aquest llibre a la vista d’algunes de les primeres irades reaccions dels apòstols de la puresa nacional.
Jordi AMAT. El llarg procés. Cultura i política a la Catalunya contemporània (1937-2014). Tusquets. Barcelona, 2015
Per fer-vos una idea del llibre podeu llegir les entrevistes a Jordi Amat als suplemens culturals de La Vanguardia i El País, i sobretot recuperar un article de l’autor publicat fa dos anys amb el ben expressiu títol de “Matar al Cobi”. Sobre la polèmica tot just encetada pel llibre, veure la primera provocadora resposta de Jordi Amat al diari digital cultural El Núvol: “Per què em vaig fer falangista”.
*****
Un segon llibre que considerem que esdevindrà un text de referència és la gran obra del professor Jordi Maluquer de Motes sobre l’economia espanyola des del segle XVIII fins al moment actual. Maluquer exposa la vacil·lant trajectòria de la modernització espanyola, els límits del model nacionalista i proteccionista, el col·lapse provocat per la guerra civil i la dictadura, la lenta i difícil represa posterior, el miracle econòmic dels seixanta del segle passat, les complicacions de la transició democràtica, la integració a la Unió Europea, el fals progrés dels anys de la bombolla immobiliària i l’encara no del tot superada depressió econòmica.
Jordi MALUQUER DE MOTES. La economia española en perspectiva histórica. Pasado & Presente. Barcelona, 2014
No us perdeu l’entrevista que Josep Maria Muñoz fa a l’autor al número d’abril d’enguany de la revista L’Avenç. També, l’entrevista al programa “Para todos La 2”, emesa el novembre passat arran de la publicació del llibre. I la ressenya de Josep Fontana a El Periódico (16-09-14).
*****
A part d’aquests dos llibres, també ens han interessat algunes obres centrades en els problemes més actuals. Començant per l’intent de comprendre les raons i les estratègies dels principals líders del procés sobiranista que ha publicat Jordi Mercader, oferint el retrat de dotze personalitats representatives dels diferents sectors polítics, socials, culturals i acadèmics que han confluït en el moviment per la independència.
Jordi MERCADER. El tigre sobiranista. Les dotze persones clau del procés. Pòrtic. Barcelona, 2015
Aquests retrats van ser publicats inicialment a elpais.cat, com per exemple el dedicat a Artur Mas amb el títol de “El genet del tigre”. Tindrem ocasió de debatre amb l’autor en el proper Club de Lectura del 27 de maig.
*****
Enllaçant amb els llibres d’Amat i Mercader, sembla oportú contemplar la cara B del pujolisme que exposa Pere Ríos en un llibre sobre el cas Banca Catalana, que avui -després de la impactant revelació de Jordi Pujol- adquireix de nou actualitat i convida una nova mirada sobre els anys d’hegemonia pujolista.
Pere RÍOS. Banca Catalana: caso abierto. Lo que no se contó del escándalo que enriqueció a Jordi Pujol. Península. Barcelona, 2015
Veure l’entrevista a l’autor publicada a eldiario.es (24-03-15). I la ressenya de Manel Manchón a Economia digital (25-03-15).
*****
En l’àmbit espanyol, la crisi política i institucional està tenint un desenllaç electoral en aquest any 2015. Un desenllaç que fa trontollar el sistema de partits, amb la fallida del bipartidisme i l’emergència de nous actors polítics com Podemos i Ciudadanos. Les expectatives i incerteses aixecades per la novetat han provocat la proliferació d’anàlisis i interpretacions, d’entre les que destaca les del professor José Ignacio Torreblanca sobre Podemos en el seu blog “Café Steiner” i que ara ha ampliat en un llibre.
José Ignacio TORREBLANCA. Asaltar los cielos. Podemos o la política después de la crisis. Debate. Barcelona, 2015
El “European Council on Foreign Relations”, dirigit a Espanya per Torreblanca, ha publicat un dossier sobre el llibre, on es pot trobar un avenç editorial titulat “La grieta se abrió el 15-M”.
*****
La compatibilitat del fenomen de la globalització amb la sobirania dels Estats i amb la democràcia política ha esdevingut un dels grans temes del món d’avui. Josep Maria Colomer ha publicat un llibre amb el títol ben provocador de “El gobierno mundial de los expertos”, on sosté la tesi de l’existència d’un govern mundial “de facto”, conformat per una xarxa d’organitzacions internacionals de diversa índole, sobre les que ens ofereix una molt útil informació sobre seva naturalesa i el seu funcionament. Més polèmica resulta la seva conclusió sobre la possibilitat d’una nova forma de democràcia que superi el marc de la democràcia electoral d’àmbit local i estatal.
Josep Maria COLOMER. El gobierno mundial de los expertos. Anagrama. Barcelona, 2015
Veure la presentació editorial del llibre i el comentari crític de Francesc Trillas, “Gobierno mundial sí. Pero … ¿de los expertos?”, publicat en el seu blog “Progrés Real/Progreso Real”.
*****
I del món d’avui i del futur al món d’ahir, al nostre món d’ahir, de la mà de dos autors ben representatius com Tony Judt i Joseph Brodsky. El títol del llibre de Tony Judt és tota una declaració d’intencions en manllevar una cita atribuïda a Keynes i que ve a dir: “quan els fets canvien, canvio d’opinió, i vostè què faria?”. Gràcies a la recopilació dels principals assajos de Judt entre 1995 i 2010 a cura de Jennifer Homans recuperem la mirada crítica i rigorosa de Judt sobre la nostra història recent: el significat del 1989, amb un balanç de la Guerra Freda i la il·lusió d’una Europa unida; la complexa relació entre Israel i el passat; l’impacte i les conseqüències del 11-S; el passat i el futur de la socialdemocràcia; i un tribut a referents intel·lectuals desapareguts com François Furet.
Tony JUDT. Cuando los hechos cambian. Ensayos 1995-2010. Taurus. Madrid, 2015
Pot consultar-se l’índex i les primeres pàgines de l’obra en la seva edició original en anglès i una ressenya publicada a The New York Times (16-01-15)
*****
L’editorial Siruela recupera la selecció d’assajos literaris i polítics de Joseph Brodsky publicada per Destino fa quinze anys. El poeta i dissident rus, un cop emigrat als Estats Units va esdevenir un dels més grans referents de l’humanisme liberal. Especialment recomanable és la seva impugnació del determinisme històric contingua en l’assaig “Perfil de Clío”.
Joseph BRODSKY. Del dolor y la razón. Ensayos. Siruela. Madrid, 2015
Pot llegir-se el primer dels assajos, “Botín de guerra”, a la pàgina web de Siruela. Veure també la ressenya de Jesús García Gabaldón a Revista de Libros. I la semblança de Brodsky a càrrec de Seamus Heany publicada a Letras Libres.
*****
I per tancar aquesta nota, res millor que aquesta cita de Joseph Brodsky:
“Para alguien familiarizado con la obra de Dickens, matar en nombre de una idea resulta un poco más problemático que para alguien que no ha leído nunca a Dickens”.



