Tot va començar amb un viatge al Japó. Julián López Belenguer (Osca, 1945), jubilat d’una empresa elèctrica, va aprofitar el 2006 unes vacances en aquest país, on el seu fill treballava com a enginyer de robòtica, per veure el Monument a la Pau a Hiroshima. Acompanyat per la seva dona, López va quedar impressionat en veure com milers d’escolars recorrien el parc consagrat a no oblidar l’horror. Però hi va haver una cosa que a aquest militant de base socialista -va ser regidor per aquest partit a Tarragona en els anys vuitanta- li va arribar a l’ànima: el cenotafi amb el nom de cadascuna de les 220.000 víctimes de l’explosió nuclear. I va sentir tristesa en pensar que alguna cosa així no existís a Espanya, tants anys després de la Guerra Civil.
“Hi ha memorials a tot arreu menys aquí. És una vergonya per a l’esquerra no haver fet més per la recuperació de la memòria històrica i que ho hàgim de fer entitats civils”, diu López, establert a Catalunya des dels anys setanta mentre degusta unes croquetes en un cafè al costat del de Passeig de Gràcia, a Barcelona.
Manos a la obra, va impulsar la instal·lació d’un monument a les víctimes a Anya (Lleida), en memòria de l’avi de la seva dona. I, el 2009, va crear l’associació Homenatge-homenaje-Hommage per a crear una wikipedia amb el nom de les víctimes de la contesa.
La pàgina es diu www.enrecuerdode.com i la idea general és que es pengi un homenatge a les víctimes dels errors humans. Un dels seus apartats, etiquetat com llibre virtual, està destinat a la Guerra Civil i en ell hi figura la relació de les comunitats i pobles d’Espanya on es pot inserir el nom, el lloc de naixement, professió i mort de les víctimes. Mentre el projecte creix, Julián i nou dels seus amics, jubilats, membres d’una coral, treballen com formiguetes omplint caselles i passant hores bussejant en centenars de llibres i patejant biblioteques. “Si no escrivim el nom d’aquesta gent, no quedarà res d’ells”, apunta.
Els historiadors estimen que la Guerra Civil va causar 750.000 víctimes i més de 150.000 desapareguts. Fins ara porten 75.000 noms, majoritàriament d’Aragó i Catalunya, per una qüestió de proximitat geogràfica. El desafiament és colossal, però això no arredrará a aquest home incansable, desenganyat de la política, capaç de ser alhora cap de la Guàrdia Urbana a Tarragona i operari d’una empresa elèctrica, promotor d’escoles d’adults, i que ara inverteix el seu temps en una exposició de les seves escultures a Osca i un taller artístic amb nens immigrants. El grup no vol cridar a les institucions i aspira a teixir una xarxa de col·laboradors per alimentar la memòria.
La pàgina web obre també la porta a les víctimes del bàndol feixista.”Mandela va parlar de veritat, reconciliació i memòria, però a Espanya, als d’un costat se’ls beatifica i als altres se’ls oblida. És indigne”, subratlla. Vol que els ciutadans facin alguna cosa semblant al que va penjar un internauta en homenatge al milicià vitorià Francisco Murlanch, de 21 anys, mort a Saragossa. “Com certifica una carta de la Generalitat, va morir lluitant contra el feixisme com a milicià de la Columna Durruti. Va lliurar la seva vida creient en uns ideals […]. Una pena no haver-lo conegut. Li envio una abraçada on estigui. Un nebot”.Només per això, diu Julián, val la pena.
Entrevista d’Àngels Piñol per a El País
