La Xina està que vessa
“La Xina està explotant”, escriuen a Le Grand Continent.
“Sempre que mireu una sèrie històrica sobre l’economia global”, escriu la revista, “hi ha una línia de creixement exponencial: és la de la Xina (…) La Xina que va produir tant ciment el 2018-2019 com els Estats Units en tot el segle XX. La Xina que va construir, en només uns anys, una xarxa ferroviària d’alta velocitat més llarga que la resta del món junt. La Xina que va desplaçar gairebé 1,5 milions de persones per construir la presa més gran del món: la presa de les Tres Gorges, prop de Chongqing. Entre un terç i la meitat de tots els béns manufacturats del món provenen de fàbriques xineses. De vegades és molt més.”
Aquestes dades, fan molt efecte. A Le Grand Continent les acompanyen amb la reproducció d’un mapamundi “adoptat per la Commissió Militar Central xinesa, el 2019”, que, amb la Xina al bell mig, també impressiona:
Han tret les dades d’un llibre de Dan Wang: “Breakneck: China’s Quest to Engineer the Future” (finalista del Financial Times com a llibre de l’any). En reprodueixo algunes més:
- El 1990, la Xina tenia mig milió de cotxes; el 2024, ja eren 435 milions.
- Entre 2003 i 2013, Xangai va afegir tantes línies de metro com tot el sistema de Nova York.
- El 2025, 51 ciutats xineses tenen metro, 11 de les quals més llargs que el de Nova York.
- El 2016, la Xina va dedicar el 13,5% del PIB a infraestructures; als EUA, la mitjana darrerament és del 3% anual.
- El 2023, mentre els EUA van afegir 6 GW eòlics, la Xina en va instal·lar 76,49 GW; així, va fer dos terços de les noves centrals mundials, quatre vegades més que tot el G7
- La Xina produeix el doble d’energia solar i eòlica que la resta del món.
Són dades d’un país immens, de més de 1.400 milions de persones, que emergeix de la fam i la pobresa, que ha tingut una història terrible, i que està dirigit avui, amb ma de ferro, per Xi Jimping, al capdavant d’un potent partit comunista. El costat obscur del país és descrit també en ell llibre de Dan Wang:
👉 Només el 10% del PIB xinès va a despeses socials, mentre que és del 20% als EUA i el 30% a alguns estats europeus.
👉 Només un de cada deu aturats xinesos rep prestacions modestes.
👉 La pandèmia va posar en evidència la feblesa del sistema sanitari xinès: manca de metges i infermeres, i sis vegades menys llits d’UTI per habitant que als EUA.
Tant de bo els extraordinaris avenços materials de la Xina vagin acompanyats de progressos en llibertat, igualtat i fraternitat, i aquest immens país, tan llunyà i tan proper a la vegada, no quedi arrossegat per «les aigües gèlides del càlcul egoista» que denunciaren Marx i Engels.
P. S.- LaXina es nodreix molt dels combustibles de l’Iran, i Pequín ha respost amb un sonor silenci a la demanda americana d’intervenir a Ormuz per assegurar el flux marítim. Trump ha ajornat la seva visita prevista a Pequín la setmana que vé. La guerra al Pròxim Orient, diu Helen Thompson, una gran especialista en geopolítica de l’energia, s’ha de llegir sobretot en clau de rivalitat xino-americana. Diu que per a l’administració Trump, el conflicte a l’Orient Mitjà és, en essència, un front de la guerra comercial amb Pequín. Després que la Xina decretés un embargament de terres rares l’abril de 2025, Washington ha passat de la diplomàcia a la pressió, convertint l’energia en una eina de guerra. L’objectiu no és només Teheran, sinó colpejar el cor de la seguretat energètica xinesa utilitzant l’Iran i Veneçuela com a palanques per castigar Pequín.
