José María Maravall (Madrid, 1942) va ser ministre d’Educació entre 1982 i 1988. Pare de la Llei Orgànica del Dret a l’Educació (LODE), va centrar el seu mandat en construir un sistema educatiu que garantís la igualtat d’oportunitats. Va posar condicions a les subvencions públiques a centres privats i fonamentar l’atenció a nens amb necessitats educatives especials. Gairebé 30 anys després de tot allò, aquest Premi Nacional de Sociologia assisteix amb preocupació a “l’atac més terrible que ha patit l’educació pública des de l’inici de la democràcia”. Maravall respon a les preguntes de Público hores abans que La Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (Lomce) hagi estat aprovada pel Consell de Ministres. Una reforma educativa que, des del seu punt de vista, suposa la “ruptura del pacte educatiu establert a la Constitució” i permet “la introducció sistemàtica de la discriminació”.
Perilla l’educació pública a Espanya?
L’actual política educativa i la futura llei constitueixen un torpede contra l’educació pública. És l’atac més terrible que ha patit l’educació pública des de l’inici de la democràcia. Al meu parer, constitueix un atac al que significava la Constitució en regular l’Educació. L’article 27 de la Constitució constitueix el veritable pacte educatiu i la política educativa que s’està seguint i la nova llei signifiquen una ruptura d’aquest pacte educatiu.
Quin és l’aspecte de la Lomce que més perjudica l’educació pública?
L’aspecte més greu, al meu parer, és la introducció sistemàtica de la discriminació. Em sembla que és una llei molt cruel amb els estudiants. La introducció d’exàmens des d’edats molt primerenques es remunta a un passat superat a tota Europa des de fa molt temps. De fet, des de mitjans dels 50 no hi ha cap partit de dretes que hagi concebut l’educació d’aquesta manera. És una discriminació entre alumnes que segueixin diferents corrents, que hagin de ser eliminats de la línia general de l’educació. És una discriminació entre gèneres, entre els centres públics i concertats. Un altre aspecte gravíssim és que la llei pot atemptar contra la llibertat de consciència de molts estudiants i de molts professors.
En quin sentit?
Perquè crec que la llei té una càrrega ideològica molt gran que, inevitablement, coaccionarà alumnes i professors. Crec que l’eliminació de l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania i els plans de reemplaçar-la van en aquest sentit. En general es dóna un pas enrere respecte del caràcter confessional de l’Estat.
En aquest tema el Govern ni tan sols ha escoltat el Consell d’Estat, que ha demanat que es mantingui Educació per a la Ciutadania.
El Govern no escolta a ningú referent a aquesta llei, continua només un dictat ideològic imperatiu marcat des de fora, des de sectors extraordinàriament reaccionaris. L’eliminació d’Educació per a la Ciutadania em sembla fins i tot més greu en aquests moments en què tot el país està sent sacsejat per una onada d’incertesa i de desafecció respecte de les institucions. Educar per a la ciutadania significa educar respecte a les institucions democràtiques, la Constitució, la immigració, respecte del que ha de ser la reducció de les desigualtats. Eliminar aquesta matèria significa tornar a temps foscos.
L’Església ha guanyat la batalla?
És que l’Església mai perd una batalla. El que un Govern ha de saber és que mai pot ser súbdit de l’Església, aquesta o la que sigui, si realment és un Govern laic que no obeeix els dictats d’una institució que només hauria de preocupar-se per netejar la seva imatge, si realment és un Govern que atén als interessos i a les preferències dels ciutadans.
Per atendre aquests interessos, el Govern té previst passar d’invertir en Educació el 4,9% del PIB el 2010 al 3,9% el 2015.
Fa 30 anys, la despesa era del 5,35% del PIB. És un retrocés tremend. S’ha acabat l’educació compensatòria, la integració de nens i nenes amb necessitats especials per problemes físics o psíquics, s’acabaran els programes massius de beques. S’ha acabat tot això. Aquesta idea que tots els partits són iguals, si hi ha un tema en el qual es demostra que és palpablement inexacta, és en l’educació i la sanitat.
Wert justifica les retallades dient que la millora de la qualitat de l’ensenyament no va lligada a la inversió econòmica.
És veritat que no tot és inversió en educació, però m’agradaria saber què fa el Govern en tota la resta. No ha creat un sol centre de recerca que valgui la pena. Cap. Ni sota el període d’Aznar ni ara. Crec que els actuals responsables d’Educació, amb el senyor Wert al capdavant, no tenen ni idea del que significa l’excel·lència. Ni a l’educació ni a la investigació. S’omplen la boca amb la paraula excel·lència i ells mateixos són una demostració palpable de fins a quin punt ignoren el que això significa.
La retallada en universitats s’ha traduït en un augment de les taxes que paguen els estudiants. Era necessari aquest ajust?
L’augment de les taxes universitàries només ho acceptaria si fos acompanyat d’un increment absolutament massiu de beques (superiors a l’import total d’aquesta pujada de les taxes), de tal manera que les oportunitats en l’ensenyament superior de nois i noies de famílies amb mitjans limitats no es veiessin coartades. La pujada de taxes sense més, fins i tot acompanyada de préstecs, em sembla discriminatòria. La universitat no està per efectuar estalvis de la despesa pública.
Sota el seu mandat al Ministeri d’Educació, es va aprovar la Llei Orgànica del Dret a l’Educació (LODE), que va regular les subvencions públiques als centres privats. On han quedat aquelles condicions ara que la Lomce recull les demandes clàssiques de l’escola concertada?
Els centres concertats, en les comunitats governades pel PP, han tingut llum verda per saltar-se la llei. Una de les coses que fixava la LODE, i que per sort ha sobreviscut fins ara, és que els sous dels professors anaven directament al seu compte corrent. Perquè abans era pràctica habitual que els centres concertats contractessin per nou mesos i es quedessin amb l’equivalent al sou d’un any d’aquest professor, que només cobrava nou mesos. La suma total dels sous representava el 85% del pressupost de concerts, que era una quantitat molt substancial. Però després els centres concertats tenien les mateixes regles que els centres públics en el finançament d’activitats extraescolars i els mateixos criteris d’admissió.
Eren una sèrie de condicions que es van estar saltant. En comunitats governades pel PP, les autoritats educatives han dirigit el sector de l’alumnat amb problemes especials d’escolarització als centres públics. Els centres privats eren centres que tenien davant seu una gestió molt més fàcil, han estat atesos de manera molt preferent. El que més lamento mirant enrere i recordant l’aprovació de la LODE, és que en aquell moment no em podia imaginar que una llei orgànica d’obligat compliment a tot Espanya arribés a ser vulnerada fins a tal punt per comunitats autònomes ni que el Govern central es trobés sense instruments o sense voluntat per impedir aquestes infraccions.
Van faltar més instruments o més voluntat política?
Quan parlo d’instruments, em refereixo a que l’alta inspecció ha estat descuidada. I quan parlo de voluntat, parlo d’un absolut desinterès respecte de l’ensenyament públic en relació de l’ensenyament privat per part del PP i de manca de múscul polític per part d’alguns governs del PSOE. El PP vol convertir els centres privats subvencionats amb fons públics en centres on els pares, amb condicions mitjanes-altes, rebin una ajuda de l’Estat que realment no necessiten i que l’ensenyament públic sigui l’ensenyament per als ciutadans que no tinguin aquestes condicions benestants.
També es financen amb fons públics centres que segreguen per raó de sexe, tot i les sentències del Tribunal Suprem.
Si això s’aprova, que em semblaria lamentable i espero que donés lloc a un recurs al Tribunal Constitucional per part de l’oposició, espero que en la primera ocasió en què el PP no tingui el Ministeri d’Educació i el Govern a les mans, aquest punt sigui suprimit. Em sembla intolerant que centres que discriminen per gènere rebin subvencions públiques.
L’aprovació de la Lomce s’ha retardat per la pressió social o per a polir detalls, com diu el Govern?
Espero que no siguin qüestions de forma, espero que la pressió pública segueixi i que sigui molt fort. M’ha fet feliç veure aquesta pressió, m’he sentit orgullós de ser ciutadà d’aquest país. Espero que el suport a l’escola pública a Espanya, que és la matriu de la ciutadania, sigui un suport molt extens i molt fort, i que el PP s’ho pensi dues vegades abans de dur a terme l’atac contra l’ensenyament públic que aquesta llei significa.
A on va un país que desmantella l’educació pública?
Va cap a un tipus de país bananer, que em sembla que és el tipus de país pel qual aposta el PP.Fa una setmana, Rajoy va presentar una previsió per al 2015 d’una despesa pública del 37% quan la mitjana a Europa està més de 15 punts per sobre i el dels països que un estima, entorn 20 punts per sobre. Un país amb un 37% de gat públic és un país que no pot atendre adequadament l’educació i la sanitat pública. Un país en el qual bàsicament aquests instruments fonamentals, que són atendre les oportunitats dels joves, a les necessitats de les persones malaltes i al retir dels ancians, és un país en què això dependrà dels diners que tinguin les famílies. Aquest no és un país del qual em senti orgullós.
La situació és irreversible?
No. Crec en l’alternança i en la correcció d’errors molt greus. Tinc completa confiança en que un govern, no ja progressista, sinó només que respongui al principi constitucional de 1978, acabaria amb les polítiques i amb la llei d’Educació aquest Govern està duent a terme.
Hi ha esperança llavors per l’anomenada generació perduda?
Si es convenç que no tots els partits són iguals, si es fa la tasca ingent de regenerar alguns partits que ho necessiten, si s’aclareix molt respecte de quines coses val la pena referides a la col·lectivitat, no només a la seva vida particular, com l’educació, la sanitat, les pensions, llavors aquesta generació té a les mans la construcció d’un país molt millor que el present.
Entrevista d’Anna Flotats per a El Público.es
