Entrevista a Joan Ignasi Elena: «Si hi ha acords precuinats, els militants no ho acceptaran»

No per inesperat, el pas endavant que va fer dilluns passat Àngel Ros per liderar el PSC gairebé va deixar ahir sense bateria el telèfon de Joan Ignasi Elena (Barcelona, 1968). El primer candidat oficial a substituir José Montilla (es va postular al juliol) va haver de respondre nombroses trucades en què el van qüestionar sobre futurs acords amb Ros i els aspirants que es presentin. L’exalcalde de Vilanova i la Geltrú va optar per la prudència, però és evident que jugarà un paper clau a l’hora de formar aliances. Advocat de professió, es va afiliar amb només 15 anys. Va ser primer secretari de la Joventut Socialista de Catalunya i diputat al Parlament, i és membre de l’actual executiva, cosa que el converteix en un expert coneixedor del partit.

–¿Condiciona les seves expectatives que Ros oficialitzi la seva candidatura?
–És positiu que hi hagi un candidat més i que expressi públicament els seus plantejaments. Aquest congrés s’ha d’acabar amb una àmplia victòria política del PSC. I això només serà possible si ho fem d’una forma transparent i clara.

–¿Ja ha parlat amb l’alcalde de Lleida per unir forces?
–No, però és evident que entre els que volen liderar el partit hi ha més coses que ens uneixen que les que ens separen. Aposto, com Ros, per un projecte unitari, però que no es faci entre bastidors. Ha de néixer d’un acord polític i programàtic expressat públicament i en què participin els afiliats. Si hi ha acords precuinats, els militants no ho acceptaran.

–¿Quins eixos centren la seva proposta?
–Renovar el partit i la seva organització, les idees i, en part, les persones. Sempre des d’una vocació unitària. Del congrés ha de sortir una direcció i un projecte que no només representi els delegats sinó l’espai polític que volem ocupar: la centralitat del catalanisme polític d’esquerres.

–¿No és molt ambiciós renovar tantes coses en un sol congrés, venint d’on ve el PSC?
–Dos dies no resolen la història d’un partit. Però els ciutadans ens han parlat clar i ens han dit: «Nois, canvieu». El canvi suposa recuperar un discurs d’esquerres creïble, defensar reformes com l’elecció directa de candidats i les primàries universals, i incorporar noves persones en la direcció sense fer taula rasa.

–¿El PSC tindrà després del congrés una direcció més coral?
–La direcció ha de tenir més veus que representin millor la pluralitat del projecte. I aquesta veu més coral té a veure amb la necessitat de més proximitat que defenso.

–Ros diu que s’han acabat els lideratges messiànics…
–No haurien d’haver existit mai. La societat és més exigent des del punt de vista democràtic i, per sort, ja no creu en les persones pel que són, sinó pel que diuen.

–¿Ha de sortir del congrés el candidat a la Generalitat el 2014?
–Com més ciutadans l’elegeixin, millor. Ha de ser el candidat d’una aliança de progrés que s’obri més enllà del PSC i d’altres partits.

–¿El PSOE acceptaria recuperar el grup propi del PSC al Congrés dels Diputats?
–Nosaltres hem d’expressar, negre sobre blanc, la nostra voluntat. I a partir d’aquí iniciar les converses amb ells.

–¿I si això posés en risc la relació entre tots dos partits?
–Això és fer futurologia. A la vegada que expressem la nostra posició, deixarem clar el compromís del PSC amb el projecte federal de tots els socialistes.

–¿Després de deu mesos de debat precongressual, s’han radicalitzat les posicions inicials?
–Crec que hi ha un anhel de canvi al PSC. I no es pot frustrar. El partit vol participar d’una forma molt activa en aquest procés.

–¿El PSC està vivint una disjuntiva històrica?
–Willy Brandt deia que el socialisme és la idea més jove del món, ja que sempre és capaç, en els moments difícils, de generar nous inicis. En això estem treballant.

Entrevista d’Albert Ollés per El Periódico