Entrevista a Fabian Mohedano: “La iniciativa social aporta valor afegit als serveis”
Com s’afronten aquests temps de crisi en entitats sense ànim de lucre com les que integren el Moviment Laic i Progressista (MLP)?
Som una organització matricial, en què compartim un ideari però en què cada entitat és independent, i això ens permet compartimentar els problemes econòmics. Els experts recomanen al tercer sector fórmules de capitalització com a principal via per a la sostenibilitat. Fa més de vint anys que ho fem. En els anys vuitanta vàrem separar el que era associatiu del que era prestació de serveis. Les associacions, per una banda, i l’activitat empresarial, per l’altra. La cooperativa, en què s’integren escoles bressol, residències d’avis, etc. té una bona salut i ens permet la capitalització del conjunt del grup. Encís SCCL ha crescut i gestiona un pressupost de més de 10 milions. Quan hi ha excedents, repercuteixen en el consum, és a dir, en l’associacionisme.
Qui controla la cooperativa?
Els socis de consum –esplais, agrupaments, etc.– i els socis de treball, en aquests moments una trentena, tot i que creix ràpidament. L’objectiu és que gran part dels 600 treballadors de la cooperativa acabin sent-ne socis. Aquesta estructura empresarial ens fa de coixí quan van maldades. Si algun dia desapareixen els 700.000 euros anuals que rebem de la Generalitat per l’associacionisme, tindrem aquesta cobertura. Els dos grups decideixen al 50%.
La competència en el sector serveis cada dia és més ferotge. Com defenseu les vostres posicions?
Amb les actuals normatives de concursos cada vegada tenim més dificultats per competir amb empreses multinacionals de serveis. Encís gestionava des de feia molts anys el centre infantil de la Verneda-la Pau i de Sant Adrià de Besòs. Va arribar una d’aquestes empreses, va rebentar els preus i va guanyar el concurs. Fins i tot els ajuntaments que són més sensibles a la iniciativa social no poden rebutjar les ofertes que els fan. És un model diferent del nostre, en el qual prioritzem el model educatiu, l’arrelament al territori, etc. Si aquestes coses no pesen en les condicions del concurs, no hi tenim res a fer. Per preu no podem ni volem competir-hi.
I doncs, quin és el futur?
L’entrada de grans empreses privades en el sector del treball social està provocant canvis molt importants. A nosaltres el camí que ens queda és fer pedagogia a través de l’acció institucional, explicant el nostre projecte i els valors que aportem, i confiar que això es valori.
Entrevista de M. Torns i P. Lanao per a El Punt Avui
