Tamames, la Gran Ocasió?
25 de febrer de 2023
Quan es va començar a parlar d’una possible moció de Vox i es digué que seria defensada per Ramón Tamames, vaig recordar que aquest havia escrit un llibre titulat «¿Adónde vas, Cataluña?Como salir del laberinto independentista». En el seu moment el vaig començar. Era un text prolix, amb ruixats successius de dades, cronologies, taules, disquisicions i circumvolucions; molt en l’estil dels darrers llibres de l’autor, fets de pressa. Començava amb Ataülf i Gal·la Placidia (s.V) i acabava amb l’eclosió del Procés (passant per la Reconquesta, la unió de les corones de Castellà i Aragó, els Àustries, els Borbons, les Corts de Cadis, les dictadures del segle XX i la Transició). Ho vaig deixar córrer i vaig fer malament.
Ara l’he llegit, i he constatat que en el llibre hi ha fragments interessants de la seva correspondència amb Artur Mas i amb Mariano Rajoy (de qui diu que practicava una «estratègia hipotensa», i s’hi pot estar d’acord), així com unes propostes concretes pel que fa al contenciós Catalunya-Espanya.
En efecte, escriu Tamames: «A la segona part del capítol 9 es proposa com sortir del laberint independentista». Es tracta d’una proposta que estava continguda en un «Memoràndum» que Tamames va enviar a Mas i a Rajoy, el juny de 2014. Deixem que sigui ell mateix qui ho resumeixi:
«El Memoràndum plantejat per l’autor i enviat a Artur Mas i Mariano Rajoy es podria resumir en el següent: Com va dir Benjamin Franklin, «la decisió pitjor és la indecisió». I, com va manifestar José Luis de Vilallonga, «la nostàlgia és un error». Cites que vénen a col·lació perquè en aquest Memoràndum del que es tracta és de veure la manera d’apartar-nos de la indecisió i de la nostàlgia. En l’intent de trobar la millor fórmula per determinar la solució d’una sèrie de problemes actuals, amb plantejaments de base racional, en el marc present de la globalització, i del fet que Espanya sigui un Estat de la Unió Europea, segueixen cinc mesures:
- Creació d’una Agència Tributària Federal,
- Mutualització estatal del deute públic de les comunitats autònomes,
- solidaritat interregional dins d’uns límits (4 per 100 en balances fiscals),
- Ubicació del Senat a Barcelona, creació del Ministeri de Qüestions Territorials i ubicació a Barcelona,
- Revisió de l’Estatut Català».
Pel que fa a aquest darrer aspecte (revisió de l’Estatut), escriu Tamames:
«La possibilitat que plantejo, si es pogués realitzar -i ja sé que és molt difícil- , seria saludada per tots com la Gran Ocasió. I sense prejudicis ni falses premisses, no seria tan difícil reconsiderar el nou estatus de Catalunya, i fins i tot el nou nom de la Comunitat com a Nació Catalana. Ja hi ha precedents, encara que siguin molt diferents, de noms singulars a la nostra estructura política, com ara Principat d’Astúries, Comunitat Foral de Navarra, o País Basc. A més, a la pròpia Constitució de 1978, a l’article 2, en incloure’s la paraula nacionalitat de fet s’estava anunciant ja la idea de nació, que es va formular en el projecte d’Estatut de 2006, que hauria d’haver-se considerat després del referèndum del poble català el 2010». (les negretes són meves).
No sé si la moció de censura presentada per Tamames serà una Gran Ocasió. Tinc els meus dubtes. En tot cas potser permetrà comprovar si el candidat a succeir a Pedro Sánchez manté les propostes del seu llibre.
