Els presidents de València i Balears han viatjat aquest cap de setmana a Catalunya i s’han trobat amb la seu vacant. El president en funcions Artur Mas no disposava d’agenda per acompanyar-los a s’Agaró, on Ximo Puig i Francina Armengol van participar la nit de divendres a les jornades de debat econòmic que des de fa vint anys organitza Anna Balletbò, amb notable tenacitat. No hi va haver foto per a la història, cosa que no deixa de ser sorprenent en un país en què rara és la setmana en què no hi hagi un o dos esdeveniments ‘èpics’ o ‘històrics’.
La Generalitat catalana va estar representada pel conseller Santi Vila, que va aprofitar la cita per a un exercici gimnàstic de barres paral·leles, que va cridar l’atenció del públic. Elàstic i empordanès, Vila va defensar el ‘moment independentista’ com a fase necessària per evitar una greu crisi de representació política a Catalunya, advocant al seu torn per una governació catalana reformista, ordenada, previsible i atenta als canvis que vénen en la política espanyola. Paral·leles convergents.
L’exalcalde de Figueres parla bé i coneix la dimensió daliniana de Catalunya. No és matèria fàcil, ja que es tracta d’un surrealisme molt específic. L’artista de Portlligat afirmava que el centre de l’Univers està a l’estació de Perpinyà. El Parlament de Catalunya acaba de comunicar al Tribunal de Constitucional que la declaració de desobediència del 9 de Novembre va ser un pensament en veu alta sense transcendència jurídica. “Declari la independència de la imaginació”, va proclamar un cop Dalí.
Els presidents de València i Balears van arribar a s’Agaró després d’un matí de tramuntana i per fortuna no van tenir una rebuda èpica. Va ser una acollida cortès, irònica i empordanesa. “Carai, vostès per aquí; quant de temps sense veure’ls “. El president Puig és un home molt afable, però no una ànima càndida. Entre somriure i somriure, el sarcasme de Morella, fortalesa del Maestrat. “Durant més de vint anys els que governaven València van dibuixar una frontera a Vinaròs. Era pecat tenir bona relació amb Catalunya. La frontera me la posaran ara a Tortosa?”.
La presidenta Armengol intercala silencis. Somriu i omet. L’el·lipsi és una artesania balear. Demà commemorarà al Palau de la Generalitat el 700 aniversari de la mort de Ramon Llull, en senyal de renovada aliança cultural amb Catalunya. L’aliança que el govern de José Ramón Bauzá va voler destruir, amb uns mètodes i maneres que van arribar a irritar la base més tradicional de la dreta balear. El PP ha perdut les Balears pel maltractament a la llengua catalana. És una dada rellevant, al qual la Catalunya daliniana, absorbida pels rellotges tous del seu temps excitat -tenim pressa! (Tenim pressa!) – Amb prou feines ha prestat atenció.
Enrere queden els temps en què Jordi Pujol i Eduardo Zaplana es veien d’incògnit a Madrid per regular el termòstat de les tensions entre València i Catalunya. Es veien d’incògnit de tant en tant. És rigorosament cert. El democristià Joan Rigol exercia d’intermediari. Posteriorment, Francesc Camps no va voler saber res amb Pasqual Maragall i José Montilla. Alberto Fabra va tenir altres urgències.
València i Balears van registrar al maig un canvi polític de notable calat -al qual caldria sumar el viscut a l’Aragó i la seva capital, Saragossa-, com a conseqüència de la crisi econòmica, l’acumulació de casos de corrupció -especialment lesius a València-, l’ofec financer i les tècniques de reducció de les autonomies assajades i desplegades per la Brigada Aranzadi.
Mai com ara s’havien donat millors condicions per a una pragmàtica col·laboració entre Catalunya, València i Balears, amb possibilitats d’obertura a Aragó. No per la ruptura d’Espanya. No per al drama. Sí per la possible configuració d’un eix reformista, sota la idea de les regions europees de nou tipus. Regions de nova escala per l’Europa del Soglo XXI. Ciutats creatives i corredors eficaços. Econòmicament, l’Arc Mediterrani podria ser més potent que la Llombardia.
El moment és interessant i contradictori. Quan valencians i balears decideixen trencar absurdes barreres, al Parlament de Catalunya es dedica als pensaments en veu alta que més beneficien al conservadorisme espanyol.
El centre de l’Univers està a l’estació de Perpinyà.
POSDATA
Compromís-Podem
Les eleccions generals seran molt competides a la Comunitat Valenciana, la quarta autonomia més poblada d’Espanya. Ciutadans li disputarà el primer lloc al Partit Popular i l’aliança electoral entre la coalició valencianista Compromís i Podem pot donar-li un ensurt al PSOE, especialment a la província de València. L’aliança ha topat amb resistències a l’interior del Bloc Nacionalista Valencià, el sector més menestral de Compromís. Les enquestes els pronostiquen bons resultats. A les Balears, les bases de Podem no han volgut confluir amb la coalició Més, d’alguna manera equiparable a Compromís.
El PP i la Constitució
El Partit Popular no ha inclòs la reforma de la Constitució en el seu programa electoral, presentat ahir a València, però Jorge Fernández Díaz, ministre de l’Interior i cap de llista per Barcelona, no perd ocasió aquests dies per assenyalar que el PP acceptarà posar en marxa un procés de reforma constitucional si així ho planteja el PSOE, que inclou el canvi constitucional al seu programa. La primera condició és tenir el PSOE com a principal interlocutor. Fernández Díaz va assenyalar ahir a s’Agaró que l’informe elaborat el 2006 pel Consell d’Estat, sota presidència de Francisco Rubio Llorente, podria ser una bona base de partida.
