Algunes vegades s’ha dit que la dreta nacionalista acostuma a utilitzar els símbols nacionals per defensar coses que tenen ben poc que veure amb els interessos generals. La darrera polèmica sobre les “nou banderes” de Mas apunta en aquesta direcció. Què hi ha darrera les “nou banderes”? Quines coses estan realment defensant? Estan defensant els interessos generals (els de la pàtria) o estan defensant els interessos d’uns pocs (els de la butxaca)? En el rerefons, la truculència patriòtica de mirar de consolidar com sigui, i a costa del que sigui, una força influent.
És ben clar que aquesta tècnica, de “patriotisme aparent” -embolcallar interessos espuris amb símbols patriòtics-, comporta els seus resultats. És una tècnica emprada no solament per la dreta d’aquí, sinó també per la dreta nacionalista espanyola, i per altres formacions conservadores del món. Algunes amb resultats ben funestos. Ben a prop nostre, els Balcans són el resultat extrem d’aquesta utilització sistemàtica. I més lluny, l’Irak va ser també resultat d’un patriotisme instrumental, aparentment relacionat amb les llibertats democràtiques, però realment motivat pels interessos espuris d’unes poques famílies petrolieres.
Les formacions de la dreta parlen de llibertat quan volen dir dominació. Parlen de lliure concurrència quan volen dir monopoli i control de mercats. Parlen de confiança econòmica quan volen dir tipus d’interès i dividend. Parlen de pàtria quan volen dit talonari. En el nostre cas, la situació no és gaire diferent. La tècnica del “patriotisme aparent” s’utilitza constantment. I comporta que la dreta espanyola i la dreta catalana es retroalimentin també constantment. A costa del que sigui. I siguin incapaces (ambdós) d’assumir un projecte polític integral, que sigui beneficiós alhora pel benestar del conjunt de la població, per la prosperitat de l’autogovern de Catalunya, i per l’estabilitat de l’Espanya democràtica.
Amb la perspectiva de les properes eleccions al Parlament de Catalunya, les persones que es declaren amb un ideari d’esquerra són majoria. En les enquestes d’opinió, quan es pregunta l’adscripció ideològica de cadascú, una majoria molt àmplia respon que subscriu els valors del socialisme democràtic. No seria lògic que ningú amb aquestes conviccions quedés al marge, o influït per la propaganda del “patriotisme aparent”. Les properes eleccions són una oportunitat per aclarir tot això, desemmascarar els equívocs i les veritables intencions, i demanar que ningú es deixi enredar per les truculències, i que simplement, tothom opti per votar en allò que realment creu.
