EspanyaPortada

Enric Juliana: El fort impacte de la crisi catalana empeny Espanya cap a la dreta

Catalunya està empenyent a la societat espanyola cap a la dreta. Catalunya? La crisi política i emocional derivada del momentum independentista és la que empeny. La percepció que Espanya podia trencar-se, després de l’1 d’octubre i dates següents. L’ambient tens i dramàtic dels últims mesos. L’estrès mediàtic. La polarització extrema a les xarxes socials. La mobilització de les emocions i els sentiments. El focus obsessiu que deixa en la foscor qualsevol altre tema o preocupació. L’extrema inflamació del significant Catalunya mobilitza l’Espanya unitària i conservadora, mentre cohibeix a l’Espanya pluralista. El concepte Espanya plurinacional -abraçat tàcticament per Pedro Sánchez abans de l’estiu- es troba a hores d’ara sota arrest domiciliari.

La dramatització de la hipòtesi separatista empeny a Espanya cap a la dreta. El zigzaguejant ballet tàctic dels dirigents sobiranistes converteixen la crisi catalana en un llibret difícil de llegir. No ho entenen milers de catalans, i per a molts espanyols oscil·la aquests dies entre el drama (hi ha deu dirigents polítics empresonats), la comèdia i l’absurd. Més motius per l’hostilitat.


La xifra

Rivera pot estar captant gairebé un milió de vots del PP a compte de Catalunya

El corriment electoral cap a la dreta és perceptible en tots els sondejos i aconsegueix una especial intensitat a l’Espanya meridional i en les capitals de província, ciutats mitjanes i pobles de tota l’Espanya interior. L’Espanya més habituada al quadre bipartidista està fent pinya. L’Espanya contestatària de les grans ciutats se sent políticament aïllada i en minoria. No és el seu moment.

Si avui se celebressin eleccions generals, el Partit Popular i Ciudadanos sumarien una clara majoria absoluta. Si demà mateix els espanyols fossin convocats a les urnes, amb tota probabilitat Mariano Rajoy es convertiria en presoner d’Albert Rivera i del seu actual mentor a l’ombra, José María Aznar. No és probable que hi hagi eleccions anticipades a Espanya després de la cita electoral catalana del 21 de desembre, sigui quin sigui el seu resultat. No cal excloure, en absolut, un suport d’última hora del Partit Nacionalista Basc als pressupostos generals de l’Estat del 2018. Oxigen basc per guanyar temps. Si aquesta hipòtesi es confirma, la propera gran cita electoral a Espanya seran les eleccions municipals i autonòmiques de la primavera del 2019. Rajoy podria llavors avançar les generals – l’actual legislatura no conclou fins al juny del 2019 – per fer-les coincidir amb els comicis locals.

La suma

El PP i Cs podrien sumar avui majoria absoluta, amb Rajoy presoner

A l’espera dels resultats del 21-D, Ciudadanos sembla capitalitzar la crisi catalana al tauler espanyol. Ha optat per un llenguatge dur, agressiu i contundent. Rivera s’ha col·locat sense complexos a la dreta de Rajoy en la qüestió territorial. Parla de temptativa de cop d’Estat i qualifica als independentistes de “colpistes“, expressió que el president del Govern no ha utilitzat en les últimes setmanes, malgrat les seves severes crítiques als dirigents sobiranistes. Ciudadanos va ser el primer partit a exigir públicament l’aplicació de l’article 155 a Catalunya, amb una insistent condició: que es convoquessin eleccions immediatament. Així ha estat. Rivera creu en els sondejos i està convençut que Inés Arrimadas li donarà bones notícies el dia 21 de desembre. Falta un mes. Els últims sondejos indiquen que el PSC i els seus sobrevinguts aliats democristians també pugen.

Rivera torna a gaudir de l’aplaudiment mediàtic a Madrid. Diverses enquestes assenyalen que Ciudadanos podria superar el 20% en unes eleccions generals espanyoles, arrabassant la tercera posició a Podemos, amb el consegüent reajustament en l’assignació d’escons. Rivera somriu.

Alguns analistes electorals consideren que Ciutadans podria absorbir en aquests moments prop d’un milió de vots del Partit Popular, gràcies a la confluència de tres factors: una major duresa verbal contra l’independentisme català, una recuperació més desacomplexada del nacionalisme espanyol explícit, i l’òxid que segueix afectant el Partit Popular, desgastat per la gestió de la crisi i pels casos de corrupció, el ressò segueix sent audible per la societat espanyola, tot i la espessa cortina catalana, que tot ho tapa i que tot ho amaga des de principis de setembre.

L’esquerra

El PSOE s’allunya de Podem; l’Espanya plurinacional, sota arrest domiciliari

Ciutadans segueix perforant el PP i Aznar no estalvia elogis  a Rivera. Ciutadans s’està convertint en un instrument de pressió sobre el president del Govern que va més enllà de l’actual aritmètica parlamentària. S’està dibuixant un seriós problema estratègic per a Rajoy i per a les persones que puguin aspirar a succeir en el lideratge del Partit Popular al moment, potser encara llunyà, en què es plantegi el relleu. El Partit Alfa i el seu Cavall de Troia. Aznar és present, observant atentament el tauler. Rivera pot ser l’alfil que posi en escac a Rajoy.

Una major proximitat i competició electoral entre el PP i Ciutadans reproduirà en el camp de les dretes les dinàmiques que aquests tres últims anys s’han viscut en el camp de les esquerres després de la forta irrupció de Podemos, que en l’últim cicle electoral va estar a punt de sobrepassar el PSOE.

La coalició Unidos Podemos pot ser la principal víctima del xoc polític i emocional que la qüestió de Catalunya està provocant en amplis sectors de la societat espanyola. El partit liderat per Pablo Iglesias és l’única formació d’àmbit nacional espanyol que no ha donat suport a la aplicació de l’article 155 de la Constitució. Advoca per la celebració d’un referèndum pactat a Catalunya i defensa obertament una Espanya plurinacional, concepte que avui es troba en arrest domiciliari. L’últim baròmetre del CIS (octubre) situa Unidos Podemos en el 18,5%, uns tres punts per sota dels resultats obtinguts en les últimes eleccions generals. Altres sondejos els situen prop del 15%. El partit morat retorna vots al PSOE – especialment en l’Espanya interior i meridional – i tendeix a encongir-se en les grans ciutats. La seva esperança són les eleccions municipals.

El PSOE millora posicions, sense estridència. Pedro Sánchez s’ha posat s’ha cobert darrere de l’article 155, després d’escoltar l’inequívoc discurs del Rei, el 4 d’octubre. El dia anterior, el Partit Socialista havia presentat una moció de reprovació contra la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría per l’actuació policial a Catalunya durant la jornada de l’1 d’octubre, moció que va ser retirada immediatament. El líder del PSOE va captar el missatge. Va pactar el seu suport al 155 a canvi d’una vaporosa promesa de reforma de la Constitució, de la qual ara el PP, fustigat per Ciudadanos, es desdiu.

La secretaria general de Sánchez, fatigosament reconquerida, no està avui en risc. Una altra cosa són les seves possibilitats reals d’articular una majoria alternativa, si les actuals coordenades es mantenen a Espanya.

La Vanguardia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button