EuropaPortada

Enric Juliana: Grècia i Catalunya

greciaNo sabem com acabarà el drama, però sí que podem intuir importants canvis narratius quan conclogui el dur i inèdit pols que el Govern de Grècia li ha plantejat al Directori Europeu. (Directori: conjunt d’organismes i instàncies que conformen el vèrtex de l’imperi de nou tipus anomenat Unió Europea). Ve un canvi de rasant que afectarà totes les narracions polítiques, així en el centre com en les més llunyanes perifèries; així a Berlín com a Sant Adrià de Besòs.

Els influents mitjans de comunicació anglosaxons ja han passat al davant llançant la sonora expressió ‘Grexit’. Aposten per la sortida de Grècia de l’euro, com al seu dia van apostar per la crisi del deute a tot el sud d’Europa, encunyant l’injuriós acrònim ‘PIGS’ (literalment, porcs), per referir-se a Portugal, Itàlia, Grècia i Espanya. Ja que la història l’escriuen sempre els vencedors, no és difícil imaginar quin serà el gir narratiu si els governants grecs es veuen obligats a doblegar el genoll després de la seva arriscada i discutible decisió de preservar la unitat del bloc Syriza amb la convocatòria d’un referèndum.

Si diumenge a Grècia guanya el sí, assistirem a una potent reafirmació de l’ordre realment existent. Alexis Tsipras ha de tornar amb el cap cot a la taula de negociacions, si abans no es veu obligat a dimitir i a noves convocar eleccions. A la part alta de l’edifici Berlaymont de Brussel·les, seu de la Comissió Europea, s’encendrà ha un rètol lluminós amb la inscripció “No es pot”.

Si el vot favorable a la proposta de la Comissió atropella Tsipras i Varoufakis, el missatge de fons serà el següent: en l’imperi europeu de nou tipus ‘no es poden’ aixecar grans barricades amb els maons de les velles sobiranies nacionals. Es poden construir barricades de mida mitjana, més o menys vistoses – “esclats d’ira”, que diria el filòsof alemany Peter Sloterdijk-, però mai amb el propòsit de col·lapsar o qüestionar de manera unilateral els engranatges fonamentals. Missatge per a tots els habitants de l’imperi, sense excepció. Missatge important, també, per als catalans que creuen possible modificar, de manera unilateral, les fronteres interiors de la Unió.

Si guanya el no, les xarxes socials clamaran “Sí es pot”, la negociació prendrà un nou i incert rumb i es faran més patents les pressions del president dels Estats Units, Barack Obama, en favor d’un acord que allunyi a Atenes de qualsevol temptació moscovita.

A l’escenari ‘Oxi’ (no), Syriza es consolida com el referent indiscutible de totes les noves esquerres que somien amb modificar, de manera visible, algunes de les costures de l’imperi de nou tipus. Podem i els seus hologrames locals se sentiran cridats a donar un gran salt en les properes convocatòries electorals (catalanes i generals), a Itàlia creixeran els partidaris d’una escissió d’esquerres del Partit Democràtic -escissió que es veu a venir des de fa mesos-, a França, augmentaran les apostes en favor de Le Parti de Gauche del jacobí Jean-Luc Mélenchon, i a Portugal, el primer ministre Pedro Passos Coelho (centredreta) ja es pot anar acomiadant de la reelecció en les eleccions legislatives previstes per al dia 11 de octubre.

Si diumenge guanya el no a Grècia, Mariano Rajoy potser es vegi empès a convocar eleccions al setembre, per ‘planxar’ la convocatòria catalana, extremar la polarització entre el PP i Podem – “o nosaltres o el caos” – i evitar mals majors en un incert mes de novembre. S’ho estan preguntant, en privat, alguns dirigents del PP. I ahir ho va fer públic Esperanza Aguirre, per provocar.

Acabi com acabi, res del que passi a Grècia serà aliè a l’esdevenir immediat d’Espanya i Catalunya.

La Vanguardia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button