Portada

Enric Hernàndez: La María i el ‘Tea Party’ sobiranista

koineA principis dels 60, quan era una adolescent, la María va arribar a Catalunya per intentar guanyar-se el pa. Després que morissin els seus germans, al camp hi faltaven braços per llaurar i hi sobraven boques per alimentar. En aquells temps de misèria a les nenes se’ls feia el farcellet i se les enviava a servir a una gran ciutat.

Tot i que sense estudis, en inquietud i ganes d’aprendre no la guanyava ningú. Aviat va deixar el servei domèstic i va començar a treballar en una fàbrica. Va fer amistats, es va enamorar i va contraure matrimoni. I va tenir tres fills als quals va voler brindar l’afecte i les oportunitats que ella no havia tingut.

Va assistir a classes de català per a adults i va animar el seu primogènit a parlar-li en català, però no s’atrevia a fer-lo servir en públic. Un dia va despenjar el telèfon creient que era sola a casa. ‘No, no vindrà fins més tard. Vols que li digui alguna cosa?’. La conversa, en perfecte català, es va allargar almenys cinc minuts.

La María ho ignorava, però des del mateix moment en què va arribar a Barcelona es va convertir en “un instrument involuntari de colonització lingüística” al servei del règim franquista. Almenys, així l’han descrit, a ella i a centenars de milers de treballadors migrats, els intel·lectuals del Grup Koiné, en un manifest que carrega contra el bilingüisme i exigeix que el català sigui l’únic idioma oficial (“llengua territorial”, escriuen eufemísticament) d’una futura República catalana.

Acollidora República

Segons les estadístiques de la mateixa Generalitat, la pràctica totalitat dels residents a Catalunya (95%) entén el català i tres de cada quatre saben parlar-lo, però només un terç l’utilitzem com allengua habitual. Per a la meitat de la població (50,7%), l’idioma d’ús comú segueix sent el castellà. Parapetats rere el noble propòsit de salvar una llengua que diuen que veuen en perill, els sotasignats pretenen expulsar la meitat dels catalans de l’acollidora República que es disposen a fundar.

A l’independentisme, de tant jugar amb el foc divisori, li ha sortit un ‘Tea Party’ identitari que jutja i classifica els catalans en funció de la seva llengua i procedència. Si la María pogués reobrir els ulls no es reconeixeria en el país integrador que va ajudar a construir.

Article publicat a El Periódico

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button