CatalunyaPortada

Enric Hernàndez: El parèntesi democràtic

votarL’audaç full de ruta presentat dimarts per Artur Mas parteix d’un diagnòstic correcte: ja que el 9-N no podia donar un mandat democràtic inequívoc en favor de la independència, aquest només pot emergir d’unes eleccions legalment convocades. El model a seguir seria el de l’Scottish National Party (SNP) d’Alex Salmond, que al programa electoral del 2011 va incloure la celebració d’un referèndum independentista i va rebre el 44% dels vots i la majoria absoluta: 69 dels 129 escons del Parlament escocès. Si les expectatives electorals de CiU i la seva cohesió interna li permetessin aspirar a aquesta còmoda majoria amb un programa similar al de l’SNP, segur que les eleccions anticipades ja estarien a l’agenda. Però no és el cas, i aquí radiquen les incerteses que envolten el road-map de Mas.

El president proposa, a títol personal, que el sobiranisme acordi gairebé dos anys de treva en l’enfrontament partidista per configurar una candidatura amb la intenció d’obtenir la meitat més un dels diputats del Parlament. I que, a finals del 2016, se celebrin simultàniament el referèndum de la independència i les eleccions constituents.

Tres objeccions

Però la pretensió de convertir les eleccions en un plebiscit planteja no poques objeccions democràtiques. Primer, la interpretació del resultat. En les consultes es compten paperetes; en les eleccions, escons, I, en virtut de la llei d’Hondt, la llista independentista podria aconseguir majoria absoluta amb menys del 50% dels vots. L’SNP, amb el 44% dels sufragis, no va anunciar un referèndum unilateral; va pactar la seva celebració amb Londres.
Segon, el respecte al pluralisme. Concórrer a les eleccions amb la independència com a programa únic desterraria del sobiranisme el debat sobre com ha de ser la nova Catalunya en termes de drets socials, serveis públics, higiene democràtica…
I tercer, la rendició de comptes. Sense un programa integral validat pels votants, el Govern administraria el país lliure de qualsevol lligam, en un parèntesi democràtic poc homologable a l’Europa del segle XXI.

Article publicat a El Periódico

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Entrades relacionades

Back to top button