Espai socialistaPortada

Enric Company: Socialistes en temps regirats

unitatEls socialistes viuen hores de tribulació i angoixa a Catalunya, després d’haver caigut als seus mínims electorals històrics en les últimes eleccions autonòmiques, municipals i legislatives. A l’escenari polític monopolitzat per l’auge de l’independentisme és difícil i controvertit distingir quina part de l’acusat retrocés es deu a una crisi econòmica que els va esclatar el 2008 estant en els governs d’Espanya i de Catalunya i quina part és fruit de l’auge independentista. Tres dirigents socialistes de primera hora, dels tres partits que el 1978 van confluir en la fundació del PSC, han accedit a parlar per a EL PAIS sobre la delicada situació en què es troba el partit que van contribuir a crear. Es tracta de Josep Maria Triginer (Agramunt, Lleida, 1943, enginyer), que va ser secretari general de la Federació Catalana del PSOE fins a la seva confluència al PSC, exdiputat i exconseller del Govern català presidit per Josep Tarradellas, de Daniel Font (Barcelona, ​​1954, economista), membre de Convergència Socialista fins a la seva integració també al PSC i exdiputat autonòmic, i de Francesc Esteva (Begur, Girona, 1943, matemàtic), membre del Reagrupament Socialista de Josep Pallach, l’altra branca socialista existent abans de la unificació.Dels tres, Font és l’únic que pertany a l’actual direcció. Però també és molt crític amb ella.

Dècades de militància contribueixen a què els tres interlocutors d’aquesta conversa, que va durar poc més d’una hora, situïn sempre el debat sobre els assumptes de l’actualitat política en una perspectiva més general, que pot resumir-se en un interrogant: Està responent el partit socialista als seus objectius fundacionals? La síntesi de la xerrada no pretén respondre a aquest interrogant, però deixa constància del tarannà inconformista dels protagonistes.

La crisi i la falta d’alternatives

Josep Maria Triginer: “El partit socialista ha representat sempre l’esperança dels marginats i aquesta crisi econòmica produeix marginats a cabassos. Si no és capaç de vertebrar la gent en funció d’un projecte de futur, tindrà problemes. I més que altres partits, perquè d’ell s’espera que exerceixi una funció social molt clara”.

Francesc Esteva: “Crec que segueixen vigents les bases sobre les quals es va crear el PSC, que eren tres: Catalunya, socialisme i federalisme. La clau ara és la lluita contra la desigualtat que ha augmentat amb la crisi i el meu dubte radica en si el PSC serà capaç de tenir la bandera del federalisme però també la de la lluita contra la desigualtat”.

Daniel Font: “La situació de l’esquerra al sud d’Europa està variant, perquè varien també les exigències de la societat. El que la gent vol d’un partit socialista és que transformi la societat. Als partits socialistes els pesa la inèrcia del govern, la gestió del dia a dia que els desdibuixa el programa fins a fer-lo de vegades irreconeixible. I llavors sorgeixen inflexions com el Siritza a Grècia, per exemple. Si no fan polítiques transformadores, la gent deixarà de votar-los. No hi ha programa de transformació sense vocació majoritària, de govern, i a Catalunya això requereix liderar el centreesquerra catalanista”.

Josep Maria Triginer: “Vaig ingressar a les Joventuts Socialistes el 1959. Jo era socialdemòcrata, he anat evolucionant, considero que la socialdemocràcia ha estat superada pels esdeveniments i ara sóc anticapitalista. El sistema capitalista ha tocat sostre i el problema del socialisme és que ha de fer el salt a un sistema nou o ha d’extreure més recursos fiscals per poder redistribuir-los. Però en una crisi els recursos fiscals baixen i no hi ha què redistribuir. Aquí hi ha la crisi de la socialdemocràcia”.

Francesc Esteva: “Veig el programa de Lula al Brasil, el de Santos a Colòmbia i ara el de Bachelet a Xile, que són programes per a l’eradicació de la pobresa i que aquí haurien de ser de lluita contra la desigualtat. Aquí s’ha caigut en el parany dels quadres macroeconòmics que al govern li permeten dir que es millora mentre creix la desigualtat. No veig que el socialisme s’estigui confrontant amb això”.

Daniel Font: “Hi ha marge d’acció. A Terrassa l’alcalde Jordi Ballart acaba de multar la banca per tenir pisos buits en una situació d’aguda necessitat social d’habitatge. El problema sorgeix si quan governes tens tabú, com el que diu que no es pot tocar a la banca, per exemple. Però resulta que la banca és la que ha fet les majors salvatjades econòmiques. I després, a pagar el de Bankia entre tots. La inflexió que s’espera d’un partit socialista té a veure amb això, amb què s’atreveixi amb aquests poders”

La consulta

Josep Maria Triginer: “És paradoxal. El pitjor és que el veritable interès de Convergència és que el referèndum no es faci. Jugar a la contra en una situació així és absurd. No és que tinguem un problema amb el dret a decidir. No El que hi ha és un veritable problema d’Estat. Per una raó o per una altra està en qüestió tota l’estructura de l’Estat. La qüestió catalana i la consulta són un detonant. Estem més en un problema de doble llenguatge. Si el que volen és un referèndum d’autodeterminació, això és el que han de dir, perquè tothom sap què significa”.

Francesc Esteva: “Els nacionalistes ens plantegen el dret a decidir amb una pregunta a la qual només pots respondre que sí. Però sempre ha estat evident que es tracta d’un engany en el què persegueixen altra cosa, unes eleccions plebiscitàries que els permetin seguir tirant. Si no tens un projecte per a Catalunya prou clar i t’has estat movent en l’ambigüitat, que és el que ha fet el PSC, de vegades per necessitat de vegades per indefinició, resulta que quan la situació política es radicalitza t’agafa al mig i llavors el problema se’t s’agreuja.

Vaig aplaudir quan la direcció va dir: aquesta guerra de la consulta no és la nostra, no és la nostra via, però no ens oposarem a ella. Però després canvien de posició i voten en contra. I llavors porten el partit a un conflicte que, la veritat, no entenc per què”.

Daniel Font: “La gent no perdona la política poc clara o erràtica. Per exemple, sabem que l’actual electorat del PSC es manifesta massivament a favor del dret a decidir i hi ha un moment en què la direcció del partit diu: donem suport al dret a decidir. Llavors hi ha un debat en el socialisme, que sempre es declara internacionalista, i culmina decidint que es va a defensar el dret a decidir. I hi afegim: però ha de ser de manera legal i acordada. Bé, doncs el que a continuació no pots fer és que com algú pensa que no podrà fer-se la consulta, canviïs de posició i deixis de defensar-lo a la pràctica. No, la gent vol que defensis la posició. Necessita veure que la defenses. I veure que no ho fas per teatre, perquè un altre greu problema que sorgeix llavors és la imputació al PSC que ha adoptat una posició sense creure-hi i fent el possible perquè no prosperi. Aquest és el problema. A això s’anomena impostura. Impostura política, i l’electorat ho penalitza molt. Perquè és com si l’enganyessis. No dic que ho facis, però si ho sembla, estàs en molt mala posició”.

Model de partit i de país

Josep Maria Triginer: “Sóc partidari de les complicitats. Sempre vaig creure que la unitat del socialisme a Espanya s’havia de fer amb el PSOE i amb la complicitat dels socialistes catalans. Jo m’entendré sempre millor amb gent del PSOE que amb un nacionalista. Després de la unitat jo era el secretari de política autonòmica. Vaig preparar un programa per governar davant les eleccions de 1980. Però no hi va haver manera de concretar molt, i el problema era que uns defensàvem l’autonomia del nostre projecte i altres defensaven la unitat de l’esquerra. Vam perdre les eleccions i després ja tot va ser improvisació. El problema no havia estat CiU o Jordi Pujol, no, va ser un problema ideològic nostre”.

Daniel Font: “El concepte de disciplina, de comitè de disciplina, de direcció política, de centralisme democràtic està en crisi i els partits que s’agafen a aquest model de funcionament s’equivoquen. Perquè al final els acaba passant que a quatre persones decidint en un despatx no connecten amb la gent. És un esquema que ve de quan poca gent sabia llegir i escriure i els que sí que sabien deien: ens trieu i us direm què cal fer. Pasqual Maragall parlava del model del Partit Demòcrata dels Estats Units i en aquell moment tots ho rebutjàvem, però potser sí que hi hagi alguna cosa a copiar. Pot ser que la política del futur passi més per la pluralitat d’opcions que acaben per configurar una resultant final mitjançant processos de confrontació de programes i candidats en eleccions primàries. Potser el model de partit socialdemòcrata amb una forta direcció centralitzada estigui quedant obsolet. Tots parlem de renovació i de nou PSC, per exemple, però en la pràctica ens costa molt”.

Francesc Esteva: “Aquest partit ha cregut des del principi que podia governar els ajuntaments però mai ha tingut el coratge per tenir un concepte global de Catalunya. S’ha discutit sempre sobre això, però no hi ha hagut coratge per arribar a conclusions. Vivia bé governant ajuntaments, però mai ha tingut un model de país”.

La relació PSC-PSOE.

Josep Maria Triginer: “Sent secretari general de la Federació del PSOE a Catalunya, la vaig sumar a l’Assemblea de Catalunya quan el PSOE tenia rotundament prohibit col·laborar amb els comunistes. També vaig impulsar l’opció de Tarradellas sense consultar-ho tan sols a la direcció del PSOE, perquè era un assumpte de la política catalana. Jo em vaig desmarcar del PSOE molt més del que després hagi fet mai el PSC. El problema ara és que hem perdut autoritat política al PSOE. No només nosaltres. També Catalunya l’ha perdut a Espanya”.

Daniel Font: “A la història del PSC sempre ha estat difícil harmonitzar els objectius dels socialistes a Catalunya i a la resta d’Espanya. A vegades entren en conflicte, com ara, quan la direcció ha prioritzat l’escenari polític espanyol perquè hi hagi una alternativa real a la dreta a Espanya. Al Parlament hi ha hagut tres diputats del PSC que han cregut que havien de prioritzar que, en la mesura que havien anat a les eleccions amb un programa que defensava el dret a decidir, havien de ser conseqüents amb ell. Però no és un problema nou. Des del meu punt de vista hem d’intentar harmonitzar-ho perquè, faci el que faci Catalunya en el futur, siguem autònoms o independents, mai podem deixar de responsabilitzar-nos d’Espanya. Perquè som veïns, pels llaços històrics, pel context econòmic. No podem ignorar el que passa a Espanya”.

El País

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button