La fórmula escollida pel president Artur Mas per explicar els primers 100 dies del seu govern és una de les més originals que mai s’hagi vist: donar per insuficient la majoria parlamentària de signe independentista formada per CiU i ERC que sustenta l’executiu a aquest inici de legislatura i proposar la formació d’una altra més àmplia que serveixi de base per a un govern de concentració, també presidit per ell. A la pràctica, govern de concentració significaria en aquest cas la incorporació dels socialistes a l’actual majoria bipartida. Amb cent dies n’ha tingut prou a Artur Mas per concloure que va mal encaminat.
Per valorar ajustadament la magnitud del gir que es materialitza amb la proposta de govern de concentració és pertinent examinar l’evolució de CiU des del moment en què van començar els estralls de la crisi financera i econòmica, el 2008. Governava llavors la Generalitat la coalició de les esquerres presidida pel socialista José Montilla. Davant la brutal caiguda dels ingressos de la Generalitat provocada pel brusc aturada econòmica, el seu conseller d’Economia, el també socialista Antoni Castells, va aplicar les primeres retallades pressupostàries dràstiques. Què va fer llavors CiU? Juntament amb el PP, es va llançar contra els governs de l’esquerra, a Catalunya com a Espanya, acusant-la de ser la causant de la crisi i assegurant que només la dreta estava capacitada per afrontar amb eficàcia i amb la determinació necessàries per aplicar la rigorosa política d’austeritat que donaria confiança als mercats financers, atrauria inversions, acabaria amb l’atur, etc. Aquest va ser el discurs.
Es tractava, segons l’eslògan amb què Artur Mas va anar a les eleccions del 2010, recordeu, d'”aixecar” a una Catalunya enfonsada segons ell per l’esquerra. Va governar durant dos anys amb el credo neoliberal i amb el PP com a soci parlamentari al mateix temps que es llançava a aconseguir un pacte fiscal amb el Govern espanyol que li permetés disposar dels recursos econòmics necessaris per afrontar la crisi que el crònic dèficit fiscal drena cap l’Administració Central. Però, instal·lat des de 2011 al Govern d’Espanya, el PP es va llançar per la seva part a compaginar la política d’austeritat amb la centrifugació cap a les comunitats autònomes de bona part d’aquests costos pressupostaris, els corresponents sobretot a la sanitat, l’ensenyament i els serveis socials. Tancat l’accés de la Generalitat al crèdit, el Govern d’Artur Mas va veure amb claredat que el seu horitzó era, simplement, la desaparició de tot indici d’autonomia pressupostària. Quan, el setembre de 2012, el president Mariano Rajoy es va negar a negociar el pacte fiscal, Artur Mas va decidir doblar l’aposta: avançar dos anys les eleccions a la recerca d’una majoria absoluta que li permetés prescindir del PP com a suport de la seva minoritari govern i, a la vegada, li donés més força per exigir el pacte fiscal. Però els electors li van negar la majoria absoluta i llavors Artur Mas i CiU van decidir substituir l’aliança de centre dreta amb el PP per una altra amb ERC amb un programa denominat de transició nacional cap a la independència.
El que ha passat després de cent dies de majoria parlamentària independentista, és que Artur Mas demana ara el suport, l’ajuda, d’un partit socialista al qual va demonitzar durant anys com a responsable de la crisi. I que, a més, ha rebutjat seguir-lo en l’aposta per la independència. El PSC de Pere Navarro és el mateix que el de Montilla i Castells, però ara el considera necessari, o si més no útil, per afrontar la crisi. Per descomptat a hores d’ara ja està clar que la fórmula neoliberal, la de l’austeritat pressupostària a seques, engrandeix la crisi en comptes de resoldre-la. Però vegin que diu ara Artur Mas, en demanar ajuda: “No està en joc el Govern, està en joc el país”. No és creïble. Sembla més ajustat concloure que ha fet aigües l’aposta neoliberal i que la majoria de CiU amb ERC només serveix per reescalfar la retòrica sobiranista. L’economia està molt malament, però l’equivocat és la fórmula, el programa, les prioritats.
