Francesc Cabana ha escrit a l’Avui sobre el cas Millet (La feblesa de la burgesia) i conversant amb Josep Maria Ureta, a El Periódico , ha dit algunes de les coses més interessants que s’han publicat sobre l’escàndol que es va descabdellant a la premsa aquests dies.
Sóc un admirador de Cabana, sòlid i entretingut estudiós de la burgesia catalana, i n’he parlat en alguna ocasió en aquest bloc (aquí), comentant una conferència seva, l’any 2007, a la Fundació Pujol.
En un moment d’aquella conferència, en Cabana, que remena molts papers i és especialment afeccionat als petits detalls significatius, comentà uns rodolins que Pepe Garí, de la Banca Arnús, va dedicar a l’ abat Escarré, arran de les declaracions d’aquest, que l’obligaren a l’exili per denunciar el franquisme a Le Monde, l’any 1963:
Oh, quina satisfacció
els rojos son de part vostra
i resen un parenostre
per l’abat predicador.
Més pels catalans de dretes
heu caigut de l’escambell
lliurant-vos a fer punyetes
amb la mitra i amb l’anell” …
I acaba dient Garí (“fixin-se !”, comenta Cabana):
“El que se us diu fins aquí
ho signa un catalanista
amb punts de separatista
que estima Franco a morir”.
El comentari de Cabana és el següent: “Tots els catalans som una mica esquizofrènics“…
La seva tesi, que vol recolzar amb la transcripció d’aquests versets entre altres citacions i reflexions, és que molts dels grans burgesos catalans que donaren suport, primer al cop de Primo de Rivera ( Cabot i Rovira, Alfonso Sala, etc.) i després a Franco (el propi Garí, Fèlix Escalas, Domingo Valls-Taberner, etc.), van ser també, d’una o altra manera, “catalanistes“.
Al preu – deia Cabana – d’una “esquizofrènia” que ha tingut – afegeixo jo – epígons també “amb punts de separatisme“, com Millet, patró de la fundació FAES d’Aznar i generós patrocinador de tasques de “des-fer país“.
