Àngel Ros: “Fer un tàndem al PSC requereix una forta sintonia per evitar disfuncions”

La seva majoria absoluta és quasi una excepció en el panorama polític municipal de Catalunya i de tot l’Estat. Àngel Ros és un dels pocs alcaldes socialistes de capital de província amb majoria absoluta a tot Espanya. El paer en cap rep lamalla.cat i la Xarxa de Televisions Locals al seu despatx, pocs minuts abans de fer d’amfitrió en el Lliurament dels Premis Nacionals de Cultura, acte presidit pels prínceps d’Astúries. Els resultats de les passades eleccions municipals han reforçat el protagonisme polític de l’alcalde de Lleida més enllà de la capital del Segre. Àngel Ros pensa en el futur del seu partit i la construcció d’una alternativa al Govern de CiU. Pensa i, com es desprèn de la conversa, té alguns dubtes sobre la millor opció a seguir, abans de plantejar obertament el seu salt a la política catalana. 

Sigui com sigui, aquestes circumstàncies situen l’alcalde de Lleida d’assumir més protagonisme en la política catalana a partir del congrés que el PSC ha de celebrar a la tardor. Per què ha decidit esperar al setembre per anunciar si presenta candidatura?
Per coherència. El congrés, que arriba després de dues derrotes electorals, ens ha de convidar a la reflexió. Tots sabem que el missatge ha d’anar acompanyat d’uns portaveus i aquests han de ser creïbles, però primer toca que les diferents agrupacions fem, i transmetem a la societat, el debat de les idees per saber on se situa el partit. El PSC ha de recuperar la centralitat de la vida política catalana des de l’esquerra, hem de ser la referència del catalanisme progressista, tenir veu pròpia a Madrid… Un cop tancat aquest procés serà quan toqui buscar els líders que puguin fer més seu tots aquests plantejaments.

Què creu que és millor? Una candidatura de consens o el manteniment dels diferents corrents que estan aflorant?
Sintetitzar diferents plantejaments és bo. Després de les dues derrotes electorals, i tenint en compte la gran contribució del PSC a la societat, hem de poder sumar. Catalunya no seria el que és ni tindria l’estat del benestar que té sense l’aportació dels socialistes als governs dels quals ha format part, des del president Tarradellas als presidents Maragall i Montilla, i evidentment sense l’aportació dels ajuntaments. Per tot això penso que en aquest proper congrés hi cabem tots. Potser amb responsabilitats diferents a les que hem tingut fins ara per poder donar un missatge clar de renovació. A més, ens hem d’obrir a la societat i tenir una visió més àmplia de les necessitats del país, cosa a la qual el debat a les xarxes socials està ajudant. No es pot donar la paradoxa que guanyem el congrés i perdem el país.

Es planteja un possible tàndem amb Miquel Iceta?
Són temes que s’estan parlant. Els tàndems o els grups amb un nucli reduït que tiri endavant la direcció del partit són opcions possibles. El que passa és que quan es parla de tàndem sovint es pensa en primer secretari i candidat a la presidència de la Generalitat, que poden ser dues persones, però això requereix una sintonia molt forta per evitar disfuncions. Això és més fàcil quan les dues figures conflueixen en una sola persona.

Es veu fent campanya electoral a Barcelona?
Jo he viscut vint anys a Barcelona, ja estava al PSC i he participat en campanyes electorals, per tant, és una cosa que ja he fet.

El debat a les xarxes socials està posant de relleu les crítiques de les bases a l’organització del congrés. La reducció del nombre de delegats al congrés no ha agradat gens…
En un moment en què la societat demana més participació, també en la vida política, aquesta limitació costa d’entendre i jo no ho hagués fet així. S’ha de tenir en compte, però, que la reducció s’ha fet en base a criteris tècnics perquè fins ara els congressos tampoc no recollien un nombre de delegats tan gran com de vegades es planteja. La limitació s’ha dut a terme per afavorir la participació d’altres delegats, amb veu i sense vot, però amb veu al cap i a la fi.

Ha rebut l’encàrrec de participar en l’elaboració del programa del PSOE en matèria d’immigració de cara a les properes eleccions generals. Cal que l’esquerra canvïi la manera d’abordar la qüestió? Més valentia?
I tant! És decisiu. L’encàrrec va sortir d’una trobada d’Alfredo Pérez Rubalcaba amb candidats i alcaldes de ciutats mitjanes i grans. És bàsic que l’esquerra tingui discurs sobre la integració de la immigració. La immigració és un fet real que es produeix i es produirà mentre hi hagi diferències de renda entre països, i que els governs hem de controlar. Hem de tenir un model progressista d’integració que passi per dues idees molt clares: les persones que s’incorporen a la nostra societat han d’assumir els nostres valors tot fent aportacions de la cultura dels seus països d’origen. Però ho han de fer amb drets i deures. En cultura de llibertats individuals i col·lectives, la nostra societat està molt més avançada i el discurs ha de ser molt clar. En cas contrari, la dreta fa seu un discurs integrador que en el fons no ho és i que deriva en comportaments xenòfobs.

El discurs sobre la immigració ha tret i ha atorgat alcaldies…
Evidentment, i per això cal aquest discurs. Per a mi el més dramàtic d’aquestes eleccions ha estat l’ascens de Plataforma per Catalunya i els arguments xenòfobs subjacents, de vegades de forma molt explícita, en partits com el PP a molts municipis.

Creu que la legislatura pot aguantar fins al març o que anem a eleccions generals avançades?
L’únic que està en condicions de contestar aquesta pregunta és el president del Govern i no perquè sigui competència seva sinó per alguna cosa més. Tinc el convenciment que el president Zapatero està mantenint un final de legislatura difícil per criteris d’Estat, per assolir uns objectius econòmics marcats des de la UE i des dels països més rellevants com Alemanya. Jo entenc que mantingui la legislatura per poder donar resposta i garanties de que Espanya no patirà situacions traumàtiques com han patit altres països.

…Una crisi global que també té efectes locals. Què està passant a Lleida?
Lleida és el territori de menys atur de Catalunya pel seu sistema socioeconòmic. Som la tercera ciutat de menys atur de tot l’Estat. Així i tot, per a mí, l’atur és el primer problema de la ciutat. Una taxa de l’11,5% és més baixa que a la resta però és un atur molt alt. Per les famílies que ho pateixen és una situació dramàtica. Si segmentem l’atur, veiem que per als joves la situació és pitjor. Crec que això és el que ha marcat les mobilitzacions que hem tingut.

I quina és la seva recepta?
El que s’ha de tirar endavant des dels ajuntaments són polítiques de promoció econòmica i de generació d’oportunitats especialment per als joves i cal posar un focus molt clar sobre l’educació i especialment sobre la formació professional. Els ajuntaments són cada vegada més agents actius del foment de l’ocupació i de l’activitat econòmica. Hem de ser capaços de fer evolucionar la producció d’aquest país -molt focalitzada en la construcció en els darrers anys- cap a altres àmbits. No vull fer mites amb la nova economia. No es tracta que tots ens dediquem a la informàtica o a les telecomunicacions. Per a mi la nova economia és aplicar innovació als sistemes convencionals i els ajuntaments hem de ser agents d’aquesta nova economia facilitant la tasca d’emprenedors, la radicació i creació d’empreses.

La crisi està afectant una infraestructura tan nova com l’aeroport de Lleida-Alguaire. El Govern de la Generalitat hi està apostant prou?
Jo crec que els membres del partit del Govern a la Generalitat inicialment no hi creien en l’aeroport. Era una obra del tripartit i, en conseqüència per a ells estava maleïda. Però quan han començat a conèixer la realitat la situació s’ha revertit. En aquests moments el Govern, i molt particularment el conseller Lluís Recoder, estan recolzant l’aeroport de Lleida-Alguaire. Han tirat endavant les obres d’ampliació que calia i s’estan fent acords amb turoperadors per fer possible la primera línia de producte d’aquest aeroport que han de ser els vols charter de turisme pirenenc.

S’estan explorant totes les línies d’activitat possibles per a l’aeroport?
L’aeroport de Lleida-Alguaire té un gran futur i ara ja no recordem els anys difícils que han patit els aeroports de Girona o de Reus. Les tres línies de futur del nostre aeroport són els vols de neu al Pirineu, els vols de mercaderies agroalimentàries (ja hi ha empreses que ho han demanat i s’estan fent els tràmits duaners) i el turisme entre ciutats que serà l’activitat més petita. Hi ha, a més a més empreses interessades en treballar en el camp del manteniment d’avions i en la formació associada a la mecànica aeronàutica. Jo crec en l’aeroport de Lleida-Alguaire. Si es venguessin accions jo en compraria.

Vostè té majoria absoluta però la majoria d’alcaldes governen en minoria. Cal canviar la llei per garantir l’alcaldia al més votat?
Les municipals són les eleccions en les quals més votem la persona però s’hauria de perfeccionar atorgant a qui guanya el càrrec d’alcalde o alcaldessa. Defenso el model francès, on hi ha una majoria del consistori associada a qui guanya les eleccions. Això és pot fer amb eleccions a una volta o a dues però donaria estabilitat i eliminaria conceptes com pactes contranatura. Una situació com la que s’hauria pogut produir a Tarragona no s’haurien de donar en democràcia.

I per a una reforma electoral general què proposa?
S’han d’adequar criteris de proporcionalitat -una persona un vot- amb llistes obertes on cada ciutadà pugui escollir els candidats. No obstant als països d’Europa on es fa l’experiència demostra que poques vegades es canvia l’ordre que prefixa el partit, però la possibilitat democràtica s’ha de donar. També és molt important que hi hagi circumscripcions electorals reduïdes de manera que es vincula el diputat al seu territori i respon davant els seus electors. Pel que fa als partits polítics, s’han de generalitzar les eleccions primàries.

És partidari de regular per llei el sou dels alcaldes?
Això afectaria l’autonomia municipal. Ara mateix hi ha recomanacions de la FEMP i de la Federació de Municipis de Catalunya. Penso que el que importa és aplicar-hi seny i tenir sensibilitat envers els ciutadans. Per fer diners et pots dedicar a moltes professions, però no a la política. Dit això, també és cert que un polític ha de poder viure dignament i aquí està l’equilibri.

Entrevista de Dídac Boza,  Mabel Moreno i Trini Guitérrez per lamalla.cat