Els candidats a les primàries del PSC trenquen el gel amb un primer debat
Els sis candidats a les primàries del PSC per l’alcaldia de Barcelona es van estrenar ahir amb el primer dels tres debats que realitzaran durant la campanya electoral que acaba a finals de març. En la trobada d’ahir, organitzada per Nou Cicle– el grup liderat per Raimon Obiols – els candidats socialistes van començar a trencar el gel i a donar forma a les primeres eleccions primàries obertes que celebra Barcelona i que han de servir, segons van coincidir tots, per tornar a situar el PSC com una força capaç de liderar l’esquerra.
El debat, que es va celebrar a l’Ateneu Barcelonès, va congregar unes 300 persones, 70 de les quals es van quedar al carrer perquè la sala ja era plena. La primera posada en escena va durar dues hores i va estar repartida en tres blocs.
ELS BARRIS: Reptes socials
La diferències econòmiques que separen els barris de Barcelona i els problemes socials que ha provocat la crisi van ser el primer tema.
Carmen Andrés, veïna i presidenta del districte de Nou Barris, va insistir molt en distingir entre “les polítiques de l’esquerra solidària i els ajuts socials” i ha dit que el primer pas per reduir les diferències entre els barris és solucionar l’atur. Rocío Martínez Sempere, diputada autonòmica, va posar com a exemple les inversions durant els Jocs Olímpics i va dir: “Cal fer el Palau Sant Jordi però també la Via Júlia”, una de les artèries del districte de Nou Barris.
Sempere, a més de les seves intervencions, va haver d’estar pendent de les de Manuel Fernández, metge i el candidat menys conegut, que cada vegada que parlava s’oblidava del micro i es quedava sense àudio fins que la diputada ho recordava. Fernández va destacar que “Barcelona és una de les ciutats més solidàries del món, però de vegades s’oblida de si mateixa”, en referència als barris que tenen la renda més baixa i que ell va situar a Ciutat Vella, tot i que estan en Nou Barris.
Laia Bonet, exsecretària del Govern de la Generalitat, va destacar que “el 75% dels barris de Barcelona té una renda per sota de la mitjana” i va proposar més “infraestructura social” i utilitzar les oficines de l’atur per fer cursos de formació amb recursos municipals.
Jaume Collboni, portaveu del PSC, va centrar les seves intervencions a criticar la gestió de l’alcalde Xavier Trias i en reivindicar la “conquesta dels drets socials”. En aquesta línia, ha criticat que en el seu barri, el Guinardó, l’alcalde hagi paralitzat “una illa d’equipaments”, on havia de fer-se un centre de barri, entre d’altres serveis públics.
Jordi Martí va aprofitar el seu coneixement de Barcelona i l’experiència que acumula en els debats sobre la ciutat gràcies al seu càrrec de president del grup municipal del PSC. Aquests coneixements li van donar seguretat. Martí va pronosticar que “la desigualtat és el principal repte que té Barcelona” i ha apuntat que cal canviar la lògica: “Ja no és créixer per distribuir, cal invertir els termes i distribuir per créixer”.
CAPITALITAT: La relació amb Catalunya
La majoria dels candidats va evitar entrar en el debat nacionalista. Jordi Martí va ser l’únic a donar pistes: “Barcelona té pulsió de capital d’Estat”, ha apuntat i ha afegit: “Una de les més damnificades pel conflicte Catalunya-Espanya és Barcelona”. Però ningú va recollir el guant. El debat es va desviar cap a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, clau segons tots els candidats. I tema sensible. “Hem de reconèixer alguna responsabilitat. Hi ha moltes nòmines que es paguen a final de mes i ningú sap qui hi ha allà treballant. Tenim un sant problema”, va dir Bonet.
Aquest punt va destapar el difícil equilibri que van intentar mantenir gairebé tots entre destacar la feina feta pels passats governs socialistes a Barcelona, però mantenint certa autocrítica. “Som socialistes i en aquesta ciutat ho hem demostrat i amb el cap ben alt”, va dir Sempere, provocant els aplaudiments del públic. El més crític amb els anteriors governs va ser Manuel Fernández.
EL FUTUR: Apostes econòmiques
Els grans guanyadors de l’últim punt del debat van ser l’economia social i el cooperativisme, que van demostrar tenir diversos aliats, sobretot en els discursos de Martí i Andrés.
Collboni va ser el primer a respondre i va demostrar certa habilitat quan va dir: “El futur depèn del que fem els que som aquí”. Una de les seves apostes va ser la política de rehabilitació d’habitatges, ja que, a més de millorar les condicions de vida dels veïns, genera economia: “Per cada euro invertit en rehabilitació, es genera una activitat econòmica de tres euros”.
Sempere va impactar als assistents: “Ho dic de debò: ens gastem més diners públics en ansiolítics que en guarderies”. La diputada va dir voler “una ciutat on algú va amb un portàtil a treballar en una empresa de co-working i una àvia pugui creuar la Meridiana”.
Després d’acabar les defenses de cada model de futur -tots ells molt coincidents- els candidats es van dirigir al públic. Alguns van demanar el vot, i altres es van conformar amb reclamar els avals que calen per poder-se presentar. Però tots els candidats van coincidir a destacar que havien gaudit amb el debat: “En comptes de parlar del PSC hem parlat del que pot oferir el PSC a la ciutadania”, va dir Sempere. Collboni ha assegurat sentir-se “orgullós” del seu partit i va felicitar tots els candidats: “En comptes de fer tants papers hem començat a actuar”.
La propera cita en què els candidats a les primàries tornaran a veure les cares serà el 10 de març al debat que organitza la Cadena Ser
