“Per una sortida de la crisi europeista, socialdemòcrata i moderna” és la recepta per sortir de la crisi econòmica d’Alfredo Pérez Rubalcaba, candidat socialista a la presidència del govern a les eleccions generals que es celebraran a Espanya el proper 20 de novembre. La proposta va ser anunciada durant la clausura de la Conferència Política del PSOE que va tenir lloc aquest cap de setmana a Madrid.
Davant d’uns 1.000 delegats, Rubalcaba va presentar el programa electoral dels socialistes espanyols, una iniciativa que suposava la fi de la legislatura de José Luis Rodríguez Zapatero, i de tot un cicle polític, i l’inici d’una nova etapa que tots els pronòstics indiquen que suposarà el retorn del Partit Popular (PP) al govern del país.
S’han publicat molts sondejos, però el resultat final el decidiran els ciutadans perquè el vot és seu, va afirmar Rubalcaba. “No em considero vençut” ni tampoc “podran vèncer el nostre desig de guanyar”, va proclamar el líder socialista en un intent de reanimar una competició que la majoria del partit dóna ja per perduda.
En el programa d’”idees de veritat” s’inclouen una llista concreta de projectes, d’idees i de propostes clares. La iconografia de l’esdeveniment va ser impecable des del moment de l’obertura, amb una crida a la força dels membres del socialisme europeu –hi era com a convidat Martin Shultz, president del Grup dels Socialistes Europeus i futur president del Parlament Europeu- i amb una reivindicació orgullosa dels molts anys de govern socialista a l’Espanya democràtica, en les intervencions de Felipe González i Zapatero.
Durant la clausura, l’escenari va ser tot per a Rubalcaba, i el candidat va parlar amb la retòrica que li és familiar, directa i profunda i que no deixa espai per la imaginació, sinó que ofereix una visió de govern, ancorada en el caràcter d’una forta identitat socialdemòcrata.
Rubalcaba va parlar de la crisi econòmica, la crisi que Zapatero, en la seva intervenció, va dir haver afrontat amb tres objectius: mantenir la credibilitat d’Espanya en l’àmbit internacional; donar suport a la cohesió i l’harmonia social; i renovar l’economia perquè sigui productiva, evitant el risc de recaiguda. Rubalcaba va insistir en el caràcter d’aquesta crisi, que és global i que necessita d’una actuació amb profunditat per modificar les relacions socioeconòmiques mundials; i que requereix que la governança econòmica a nivell europeu, ara desapareguda, aposti per una política d’austeritat que no ofegui la recuperació, el desenvolupament i l’ocupació. Després va desemmascarar al PP, que defensa que la recuperació econòmica passa per la reducció de l’estat del benestar. És cert que un dèficit prolongat en el temps i excessivament alt no és bo per l’economia i la societat, i per això és necessari millorar la gestió de la res pública. Però cal actuar, sobretot, en la partida d’ingressos del pressupost, amb una forta iniciativa que serveixi per evitar l’evasió d’impostos. La salut i l’educació públiques no es poden tocar: el debat sobre la salut és purament ideològic i amaga la voluntat de privatització; pel que fa a l’escola denigren als mestres per atacar el caràcter públic.
Rubalcaba va proposar mesures concretes per aconseguir-ho: augmentar els impostos sobre begudes alcohòliques i el tabac per finançar la salut pública; crear una comissió per combatre l’evasió fiscal; establir una junta de conciliació que tingui per objectiu una política de creació de treball, perquè “l’ocupació és la nostra causa comuna” i cal contribuir-hi amb els fons públics i amb els ingressos dels bancs i dels grans patrimonis; la possibilitat perquè els votants elegeixin els candidats en les llistes electorals; fer obligatòria la presència de dones en els consells d’administració de les empreses. Propostes i idees per veure el futur amb optimisme, un futur i el seu resultat que depèn de qui governa. Per això, encara val la pena dur a terme una batalla, la més difícil, la de recuperar la confiança dels votants espanyols.
