Quan a l’any 1978 els investigadors del Laboratori de Mitjans de l’Institut Tecnològic de Massachussetts, feien proves d’un sistema avançat de reconeixement de la parla, aquest era propens a cometre errors quan qui parlava mostrava símptomes de nerviosisme o d’estrès. Els patrocinadors dels experiments no sortien gaire convençuts de les proves per tal de seguir aportant diners, i un jove estudiant va tenir una idea. Si la persona que parlava es posava nerviosa feia pauses, i del que es tractava per tant era d’omplir aquestes pauses. La màquina aniria dient periòdicament la interjecció “ja” o “vaja”, per tal de produir un efecte de confiança que ajudés a la relaxació del usuari. Es el mateix que passa quan parlem per telèfon. Si no diem de tant en tant “ja”, el nostre interlocutor creurà que hem penjat o que no estem a l’altre costat del fil. L ‘interjecció “ja” no significa “sí”, “no” ni “potser” però transmet una informació bàsica “estic aquí”. I això es el que toca transmetre ara a tantes i tantes persones que han viscut un període d’esperança davant dels canvis que podien produir-se en el darrer Congrés del PSC. Quan contactin en nosaltres –els socialistes-, cal dir-los com a mínim “ja”, es a dir: “estem aquí”. A l’altre costat de la línia hi ha gent com tu, que creu que els canvis a un organització gran i plural no es produeixen d’un dia per l’altre, però que cal posar-s’hi a treballar perquè no s’eternitzin. Al laboratori de Mitjans de l’Institut Tecnològic de Massachussets, que se sàpiga, encara no ha trobat la solució instantània per transformar partits anquilosats en organitzacions funcionals i modernes; per això calen les persones.
Un comentari