Raimon Obiols: L’apunt del dia/210 (La realitat i el desig d’una Espanya jove)

La realitat i el desig d’una Espanya jove

29 d’agost de 2023

Andrés Trapiello, a Las armas y las letras, conta un diàleg entre el poeta León Felipe i el pintor i escriptor José Gutiérrez Solana, en plena guerra civil, a la València de 1937.  

León Felipe: «Está bien que estos traidores se hayan ‘levantado’. Ahora la ‘cosa’ española logrará ponerse en claro, y nosotros o los que vengan después de nosotros acabarán con todo lo más negro y sórdido de la vida española». 

Gutiérrez Solana:  «Entonces, ¿que voy a pintar yo?». 

(Era Solana, efectivament, el pintor d’una «Espanya negra», sórdida i esperpèntica, desventurada i desoladora).  

Recordant, vint anys després, aquells temps de guerra civil,  Luis Cernuda va escriure unes ratlles que aquests dies  ressonen com un eco: 

«Desnudas frente a frente vi, de una parte, la sempiterna, la inmortal reacción española, viviendo siempre, entre ignorancia, superstición e intolerancia, en una edad media suya propia; y, de otra (yo en pleno ‘wishful thinking’), las fuerzas de una España joven cuya oportunidad parecía llegada». (1)

L’altre dia, veient a la televisió l’assemblea de la Federació espanyola de fútbol (RFEF), em sentia inclinat a pensar, amb un cert fatalisme, que aquell repetit «¡No voy a dimitir!» potser era el crit coral, sempitern,  recurrent, que anunciava un nou retorn de la “cosa“. Vaig tenir la mateixa sensació de fa cinc anys, quan vam sentir el crit «¡A por ellos!», estimulat per la viagra del Procés.

Hem d’assumir, com un fat immutable, l’etern retorn de la «sempiterna, inmortal reacción española»? Hi ha, de tant en tant, un revival indefectible i imparable de la «cosa»?

Vistos els resultats electorals del passat 23 de juliol (que van aturar un cicle reaccionari que tants donaven per fet), vista la ràpida evolució cultural i política que apareix en les polèmiques d’aquests dies, i vistes també les possibilitats de futur (de majories de futur) que s’obren, jo crec, no únicament  amb l’optimisme de la voluntat, que aquesta vegada potser sí que ha arribat, realment, l’oportunitat de l’Espanya jove que anhelava el jove Luis Cernuda.  

__________

(1)  Luis Cernuda, Historial de un libro (La Realidad y el Deseo),  a  Poesía y literatura, Seix Barral, Barcelona 1971.