Tot just fa unes setmanes el ple municipal del nostre Ajuntament va debatre una moció sobre l’eventual adhesió de Turquia a la UE. El text presentat era contrari a l’entrada del país turc al club dels 27 (al juliol ja serem 28 amb la incorporació de Croàcia) i va ser rebutjada per una àmplia majoria dels grups municipals.
En l’actualitat les negociacions d’adhesió entre Brussel·les i Ankara estan pràcticament congelades amb pocs avenços significatius. Les negociacions s’estructuren en 35 capítols sectorials que comprenen tot el cabal jurídic comunitari. Des de que Turquia va esdevenir país candidat per entrar a la UE, ara fa 7 anys, el Consell Europeu, França, Alemanya i Xipre han bloquejat l’apertura, com a mínim, de 8 capítols per avançar en la negociació. En tots aquests anys, dels 35 capítols només s’ha aconseguit aprovar-ne un relatiu a la ciència i recerca.
Fa dos anys, davant la manca d’avenços, el Comissari europeu d’ampliació, Štefan Füle, va proposar l’establiment d’una “agenda positiva” que doni un nou impuls a les relacions entre la UE-Turquia. Aquesta iniciativa que complementa però que en cap cas reemplaça les negociacions d’adhesió està permetent intensificar el diàleg en matèria de migració, mobilitat i comerç, tot avançant vers l’alineament de les polítiques turques vers la UE.
Si les relacions per l’adhesió entre la UE i Turquia no evolucionen, més d’hora que tard, s’haurà de produir un debat al si de la Unió per decidir si allargar o donar per finalitzades unes negociacions que no prosperen. Tenint present que els acords s’han de respectar (pacta sunt servanda), un tancament abrupte d’aquestes negociacions suposaria el primer precedent de la Unió en desdir-se d’unes decisions preses i debilitaria la seva credibilitat en l’àmbit internacional.
A Turquia, la gran interessada a l’inici d’aquest procés per sumar-se al club europeu, el suport popular al procés d’integració ha disminuït considerablement en els darrers anys per la manca d’avenços. El Govern turc, per la seva banda, no té intenció d’aixecar-se de la taula de negociació: té el marc perfecte per implantar unes reformes necessàries però en molts casos impopulars per modernitzar el país, però que en el context de negociació amb Brussel·les no el desgasta.
El 2005, fons comunitàries estimaven unes negociacions que es podien allargar una dècada. La complexitat actual ens mostra, però, que aquest interval de temps serà molt superior.
