El 2011 es va iniciar amb unes mobilitzacions que han esdevingut històriques a la ribera sud de la Mediterrània i que van començar a Tunísia. En els mesos següents es van estendre a altres països de la regió com Egipte, el Marroc, Síria o Líbia, entre d’altres, donant a lloc al què s’ha batejat (des d’una perspectiva europea) com a primavera àrab. Tot i que cada país ha tingut les seves particularitats i desenllaços molt diferents, sí es pot afirmar que la ribera sud de la Mediterrània ha viscut els canvis polítics més profunds en moltes dècades gràcies a una generació de joves que estan permanentment connectats amb dispositius mòbils de darrera generació i que s’han organitzat per reclamar oportunitats en el seu país i, especialment, reivindicant democràcia, llibertat i dignitat.
Aquestes mobilitzacions han sigut una total sorpresa per la comunitat internacional, i també per la Unió Europea, qui durant dècades ha prioritzat l’estabilitat i la seguretat a la regió, eclipsant els valors de la democràcia, la justícia social i els drets humans en les seves relacions amb els seus veïns del sud. Tot i això, el passat maig, la Comissió Europea i el Consell Europeu ja van presentar una comunicació conjunta en la que es revisava l’estratègia de la UE en aquesta regió donant més importància al diàleg polític, a la defensa dels drets humans i al suport a totes les forces democràtiques i socials, inclosos els representants de la societat civil. Aquesta comunicació és de gran importància perquè és el primer document oficial europeu que reconeix als ‘partits polítics’ de la zona com a actors polítics. Fins aleshores, aquests eren obviats i s’entenia que estaven inclosos en la denominació generèrica de ‘societat civil’. La Unió Europea, doncs, s’està adaptant al nou context de la regió i està mantenint un diàleg molt actiu amb tots els països que es troben en processos de transició política donant-los suport tècnic i econòmic.
El primer país que va iniciar el camí cap a la democràcia, Tunísia, celebrarà el proper 23 d’octubre les seves primeres eleccions legislatives. Serà el primer país de la primavera àrab en organitzar uns comicis. Encara existeixen qüestions organitzatives i logístiques sobre el bon funcionament d’aquestes eleccions, però cal ressaltar el clima de normalitat democràtica que es respira al país, especialment en comparació amb la situació de repressió existent actualment a Síria. Des dels mesos de les mobilitzacions fins avui dia, Tunísia ha aprovat un sistema electoral i diverses mesures per tal de concórrer als comicis i garantir la celebració d’unes eleccions lliures i transparents. Entre aquestes, cal destacar la paritat de gènere en les llistes electorals. És el primer país àrab en aprovar una mesura d’aquest tipus. Pels comicis d’octubre s’han registrat més de 105 partits polítics, s’han presentat unes 1560 llistes electorals i més de 10.000 candidats. Amb aquest escenari, el proper 1 d’octubre s’iniciarà la campanya electoral per escollir l’Assemblea Constituent que haurà de redactar una nova Constitució per al país.
El que succeeixi el mes vinent a Tunísia serà de vital importància per als països veïns del sud de la Mediterrània, especialment per Egipte, que celebrarà eleccions parlamentàries al novembre i, previsiblement, eleccions presidencials a l’inici de 2012. La Unió Europea ha d’estar present en tot aquest procés electoral, donant suport al poble tunisià, treballant per consolidar la democràcia, i per promoure un consens polític que serà necessari per la redacció de la nova Carta Magna tunissenca.
Els mesos a venir seran llargs i laboriosos, plens de reptes pel poble tunisià, però poden representar una fita extraordinària després que el 17 de desembre de 2010 un jove originari de Sidi Bouzid, Mohammed Bouazizi, es cremés públicament per denunciar el tracte degradant que rebia per part de les autoritats. Bouazizi es va convertir en un màrtir, però també en el símbol d’unes mobilitzacions i reivindicacions que des d’aleshores es van estendre per tot el seu país i a d’altres. La resta, ja és història.
