Fa molt temps que el president del Govern hauria d’haver donat explicacions sobre la trama de corrupció del cas Gürtel, complicada encara més per les imputacions a Luis Bárcenas, gerent i tresorer del seu partit des de 1989 fins 2009. Si alguna cosa empenyia Rajoy a ajornar aquestes explicacions, confiant que el pas del temps o altres circumstàncies enterressin el problema en l’oblit, el president hauria hagut de canviar radicalment d’actitud el 31 de gener passat, quan aquest diari va publicar les anotacions comptables que recullen donatius presumptament il·legals i el repartiment de gran part d’aquestes sumes entre càrrecs del PP.
No obstant això, el president del Govern es va limitar al seu dia a negar que ell hagués rebut o repartit diner negre, deixant als seus escuders el treball de desacreditar el publicat. Cinc mesos després, el coneixement dels missatges intercanviats amb Bárcenas, alguns d’ells quan ja existia constància judicial sobre la fortuna de l’extresorer, compromet seriosament la posició del cap de l’Executiu. Per respecte al sistema democràtic, als ciutadans, al seu propi partit i als seus votants, el cap del Govern ha de donar una explicació veraç davant el Congrés. D’una altra manera serà impossible que recuperi la seva credibilitat.
També ha de donar explicacions públiques i precises la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, sense permetre que Carlos Floriano segueixi sent la imatge visible del seu partit, si és que en alguna cosa aprecia el futur del mateix. És tard per reparar els errors comesos des d’un principi, quan s’intenta des de fa mesos esquivar el problema de fons, jugant amb insinuacions, fent declaracions inintel·ligibles, sense abordar el problema de front i pretenent ara, en el súmmum dels despropòsits, que existeixi una connivència entre l’extresorer del PP i l’oposició política. Qui ha convençut a aquests portaveus que els espanyols són idiotes? I si no ha estat així, per què els tracten com a tals? El senyor Bárcenas és un producte genuí del Partit Popular i de ningú més. Cal aclarir qui va fabricar a aquest malfactor, qui el va alimentar i qui va compartir amb ell les seves malifetes. Però el partit governant ha donat totes les lliçons possibles sobre el que no s’ha de fer quan esclata un assumpte de la gravetat del que ens ocupa. Ara està obligat a fer un gir immediat.
Cal destacar especialment la utilització de la premsa per part dels presumptes delinqüents imputats. És sabut que tant Bárcenas com Correa s’han entrevistat en els darrers mesos amb desenes de periodistes de tots els mitjans, tractant de col·locar la seva particular mercaderia. Val la pena recordar que aquestes converses no tenen res a veure amb el periodisme d’investigació i poden contribuir a intoxicar al màxim el procés. Si alguna cosa ja sabem del cert és que Bárcenas és un mentider d’upa i és inadmissible que els acusats en un procés pretenguin marcar ells els temps de la justícia.
No es pot repetir l’espectacle de l’administració de missatges de correu electrònic ofert per Diego Torres, antic soci d’Iñaki Urdangarin, en el procediment del cas Nóos. El jutge Ruz ha d’exigir a Bárcenas que lliuri tot el material de què disposi i que sigui rellevant per a la causa, siguin missatges o registres de trucades telefòniques, correus electrònics o d’un altre tipus. I també algú hauria d’explicar per què encara no s’han ordenat els registres pertinents de l’arxiu de Bárcenas, al que per altra banda se li va permetre durant mesos fer nombrosos viatges a l’estranger. La sospita que s’han pogut destruir o fabricar proves en aquest període és més que raonable. La justícia no pot treballar a impulsos de les estratègies de les defenses. Més encara quan el nou advocat de Bárcenas és un altre antic malfactor, Javier Gómez de Liaño, un exjutge condemnat al seu dia per prevaricació, expulsat de la judicatura per això, i indultat després pel Govern d’Aznar, en agraïment pels serveis prestats amb seva prevaricació.
La situació política és extremadament greu. Corregir la creixent inestabilitat correspon al PP, la majoria absoluta aconseguida en les últimes eleccions li confereix la responsabilitat d’evitar aquest país traumes de conseqüències impredictibles. I ho haurà de fer amb el menor cost possible, en una societat castigada per una llarga crisi econòmica, de la qual costarà molt recuperar-se. Per sentit d’Estat i per obligació democràtica, el PP està obligat a abordar de cara el problema polític creat per la seva mala gestió del cas Bárcenas.
