Els processos de selecció adversa en el sí dels partits i de les institucions que governen són un fenomen de sobres conegut. De tots els affairs que succeïxen en la zona més gris de la política, pocs resulten tan obvis per la ciutadania. En general, existeix la certesa que l’afinitat política i els tractes preferencials, més que no pas els mèrits, són els criteris que es fan servir a l’hora d’atorgar càrrecs públics.
La substitució de Mònica Terribas al capdavant de TV3 és un dels casos que ajuda a refermar aquesta percepció. Serà difícil pel govern construir un argumentari que justifiqui la decisió. Probablement ni ho intentin. Els mèrits de l’actual directora, tant en termes d’audiència com de legitimitat interna, són difícils de rebatre. També el seu prestigi com a periodista, forjat a La nit al dia, fa de mal contradir.
Terribas molesta no tant pel seu perfil ideològic sinó per la seva vessant de periodista punyent, per una banda, i relativament independent, per l’altra. Avui CiU i PP la volen substituir i el PSC la defensa, però no fa pas tant també els socialistes s’hi sentien incòmodes després de veure com la directora feia passar un calvari a Montilla en prime time.
En qualsevol cas, és evident que el govern no vol deixar passar l’oportunitat de fer el què fan els governs a casa nostra. La temptació de controlar o almenys acotar els mitjans públics és massa forta. Com de costum, la tradició es mostra de forma més contundent a Espanya, on per aquestes pràctiques polítiques acostumen a ser menys subtils que els partits catalans.
Els ciutadans, mentrestant, parlem del model de la BBC i observem com els principals mitjans anglesos demanen la dimissió de Jeremy Hunt, Ministre de Cultura del govern Cameron, per la seva possible relació amb NewsCorp. Tot plegat explicat amb pèls i senyals a les pàgines d’Internacional dels exemplars en català de La Vanguardia que anem trobant, de franc, arreu del país.
També hi ha un argument de pes que es pot utilitzar per defensar el contrari. Terribas va arribar al càrrec a través d’una decisió política i és normal que el perdi de la mateixa manera. És cert. El què plantejo és que tard o d’hora haurem de trencar amb aquesta dinàmica, i potser ara, considerant el perfil i els resultats de la feina feta, era una bona oportunitat per fer-ho.
Un comentari