Que el diari del conde de Godó dóna un suport incommovible, de pedra picada, a CiU no és cosa d’ara. Té una llarguíssima tradició. Durant les dues dècades i escaig dels governs de Pujol, la “Vanguardia” seguí reverencialment i al peu de la lletra les consignes convergents. Quan excepcionalment no ho féu, la bronca fou immediata i descomunal. Encara avui es recorden a la casa els crits (per telèfon) de Pujol qun alguna cosa del diari li desagradava. Després d’un d’aquells episodis, com a humiliant compensació, l’aleshores president es va pagar el luxe, digne del Guiness, de fer-se ell mateix una llarga auto-entrevista en el diari.
La “Vanguardia”, en el paisatge (latifundista) de la dreta mediàtica espanyola i catalana, representava nogensmenys una certa excepció. En el panorama bastant repugnant de la manipulació mediàtica a gran escala de la política, no arribava als excessos d’”El Mundo”, “La Razón”, “Intereconomia” o altres mitjans de destrucció massiva. Però ara s‘hi va assemblant.
La crisi econòmica, cultural i tecnològica que afecta a la premsa és greu. Però això justifica aquesta carrera desesperada cap avall? Ho hem de deixar passar tot sense dir res? Hem d’acceptar que la premsa-escombraria sigui la norma, com ho és la tele-escombraria? Ens hem de resignar a la homologació entre Jordi Barbeta i Belén Esteban?
La “Vanguardia” (que està silenciant l’escàndol monumental del finançament de Convergència via Palau de la Música), no ha tingut escrúpols a l’hora de manipular les paraules de l’expresident Pasqual Maragall en una entrevista sobre l’Alzheimer, fent-les passar per unes declaracions de suport a Artur Mas (“Maragall apuesta por la victoria de Mas”).
L’origen de la maniobra, moralment inqualificable, era de Convergència; però el paper de la “Vanguardia” en aquesta manipulació miserable ha estat una autèntica vergonya.És deplorable que un diari s’aprofiti d’aquesta manera d’una persona a la que hauria d’haver respectat, per un sentit de decència elemental.
Que, després de l’aclariment de l’expresident, el diari reblés el clay titulant “Maragall matiza sus preferencias electorales”, donant a entendre que l’expresident havia manifestat unes preferències (i no un vaticini no desitjat), és simplement infame. Pura manipulació de la més barata, electoralisme groller. Amb aquesta manca total de respecte a la veritat i a la dignitat de les persones, potser el diari ha perjudicat a qui volia fer mal electoralment, però la seva dignitat i la seva credibilitat han quedat sota mínims.
