Potser la dada més sorprenent del darrer baròmetre del GESOP és el percentatge dels enquestats que s’autodefineixen com d’esquerres, un 41%. Una xifra que arriba a un 47,5% si es descarta els que no saben o no contesten sobre on s’ubiquen en l’espectre ideològic. En total, un 61,8% dels votants catalans s’autoidentifiquen d’esquerra o centreesquerra. Fins a una majoria dels votants de CiU (54,4%) s’autodefineixen així. És una tendència que ha anat a l’alça en els últims baròmetres del GESOP:
Font: Baròmetres del GESOP
És fins i tot més sorprenent tenint en compte que els partits que no pertanyen a l’espai tradicional de l’esquerra a Catalunya (CiU, PP, Ciutadans) van treure una majoria del vot (51,23%) en les últimes eleccions autonòmiques. Aquest fenomen també es va produir en les últimes eleccions generals. Després d’unes eleccions autonòmiques amb una participació molt elevada, la majoria del Parlament de Catalunya és igualment de dretes.
En el context internacional aquestes dades són, per dir-ho, molt peculiars. Es poden comparar amb el World Values Survey, enquesta internacional que entre altres coses demana als enquestats autosituar-se en una escala d’1 (esquerra) a 10 (dreta) ideològicament.
Font: GESOP, World Values Survey
Eliminant de la mostra els que no saben o no contesten, el país on un major percentatge s’autoidentifica com d’esquerres (1-2) és l’Índia (30,4%), seguit per Egipte (26,5%), l’Iraq (25 , 6%) i Burkina Faso (25, 4%). Els indicadors de les democràcies avançades se solen situar entre un 3,4% (EUA) i un 14% (França). A Noruega tan sols un 3,3% de la població s’autoidentifica com d’esquerres i a Suècia aquesta xifra arriba a un 6,6%.
El World Values Survey utilitza una metodologia diferent de la de GESOP, cert, i les dades són de 2004 a 2007. Però en qualsevol cas, els resultats catalans semblen estar molt distorsionats en una perspectiva comparada.
Però hi ha més. Si seguim amb l’anàlisi de l’últim baròmetre veiem que hi ha un parell d’elements més a destacar. Primer, en augmentar el nivell d’estudis, augmenta el sentiment d’esquerres:
I segon, en augmentar el sentiment català, augmenta el sentiment d’esquerres:
L’últim baròmetre autonòmic del CIS també ens demostra uns resultats curiosos sobre qui s’autoidentifica d’esquerres a Catalunya. La classe alta/mitjana-alta a Catalunya és la que, en conjunt, s’autoidentifica ideològicament més a l’esquerra.
Font: CIS
També és interessant observar on s’autoidentifica ideològicament la gent en funció dels ingressos mensuals de la seva llar. Per a realitzar aquest exercici he fusionat els tres trams més pobres i els tres més rics. Per comparar he realitzat el mateix exercici amb les dades d’Andalusia.
Font: CIS
És destacable que a Catalunya, a l’augmentar els ingressos de les llars, augmenta el percentatge de persones que s’autoidentifiquen ideològicament com d’esquerra o de centreesquerra (fins als 3.000 euros). A Andalusia passa tot el contrari. El percentatge de persones vivint en llars ingressant entre 2.401 i 3.000 a Catalunya que es consideren d’esquerra o centreesquerra, és el doble del percentatge de persones vivint en llars ingressant menys de 900 euros a Andalusia.
Els resultats tenen la seva gràcia, encara que és cert que mereixen una explicació. Berta Barbet ha descrit molt bé que els diferents eixos compliquen l’agenda política, i Quim Coll també ha comentat el tema, assenyalant que en l’última enquesta del CEO el partit considerat més d’esquerres és ERC, fins i tot per davant de les CUP. El que m’interessaria saber és si la gent se sent més independentista perquè és d’esquerres, o si se sent més d’esquerres perquè és independentista, o si la relació causal és una altra, o si simplement no existeix.
