L’alcalde Xavier Trias és un gentleman. Atent, cordial, dialogant, respectuós, amic dels seus amics. Té un aire anglès, amb formes suaus, sense estridències. Aquestes últimes setmanes, però, alguna cosa ha grinyolat a la Casa Gran. Gran Bretanya s’allunya.
Cap alcalde anglès hagués retirat de la façana de l’Ajuntament la placa de la Constitució de 1837. Ni Franco ni Primo de Rivera, amb les seves respectives dictadures res constitucionals, van cometre tal malaptesa. Una gratuïta decisió ideològica dirigida a bufetejar la història. Els anglesos conserven les petjades de la història, encara que no coincideixin amb els seus criteris .
Major difusió ha tingut l’antològica ficada de pota d’Isabel: vetar el rodatge de seqüències d’aquesta sèrie televisiva que cada setmana segueixen milions de persones, comentada en amplis cercles ciutadans i mitjans de comunicació, que accepten televisions estrangeres. Adduir per tal rebuig que podia barrejar realitat i ficció fa riure fins a les tombes dels indis que es va portar amb si Colom a la tornada de les primeres illes d’Amèrica.
De nou la ideologia tancada. En aquest cas, milions de persones han conegut que a Barcelona impera la censura, ens hem penjat la medalla de la intolerància com palpable demostració que es vol una Catalunya abstreta, disposada a negar la realitat de la història, fins i tot fets que engrandeixen la ciutat de Barcelona si en algun aspecte són aliens a determinats paràmetres.
Resulta difícil entendre que algú no s’adoni que el descobriment d’Amèrica va ser un dels fets més rellevants de la història de la humanitat, i que Colom i els reis Isabel i Ferran van ser importants. Que, encara que fos per casualitat, la vinculació que va tenir Barcelona amb el descobriment d’Amèrica té més transcendència que les accions d’alguns suposats herois locals. Fa pocs dies, a la Casa de Colón de Valladolid, vaig tenir ocasió de comprovar-ho.
He llegit que l’alcalde no hagués prohibit tal filmació d’Isabel si d’ell hagués depès. Si el responsable va ser algun funcionari, regidor o responsable de museu que van actuar pel seu compte, és de suposar que en els pròxims dies rodarà el seu cap o que per iniciativa pròpia presentarà la dimissió. De seguir tot igual l’alcalde de Barcelona assumeix la decisió amb el consegüent desprestigi.
Tampoc cal oblidar la gran bandera catalana col·locada al Born. Ens alegra veure onejar al vent una gran bandera catalana. Només una petita pega i reflexió. Que els qui la posen són els mateixos que ironitzaven i acusaven de “pueblerinos” els qui van posar una macrobandera espanyola a la plaça de Colón de Madrid.
