L’atenció del Partit socialista, i bona part de la de l’opinió política de la ciutat i del país, ha estat centrada les darreres setmanes en el procés de les eleccions primàries per elegir el candidat del PSC a les eleccions municipals de Barcelona del proper dia 22 de maig.
Un cop acabat el procés i confirmat l’Alcalde Hereu com a candidat, cal fer balanç del que ha estat aquest procés, i sobre tot veure com s’encaren les properes 12 setmanes que son justes les que falten per la cita electoral.
1.- El procés: Crec que independentment de les causes que varen motivar la convocatòria de les eleccions primàries, el resultat ha estat positiu pel partit socialista i que el guanyador n’ha sortit doblement legitimat i reforçat. Cal saludar la dignitat amb la que Jordi Hereu va afrontar-les, rebutjant les peticions de retirada i creixent-se políticament al llarg de la campanya. Hereu ha demostrat que Barcelona no pot ser ni un càlcul ni un mitja, sinó que es un fi en si mateix per qualsevol persona que vulgui dirigir-la. Les primàries han mobilitzat a la part mes activa de la militància i dels simpatitzants del Partit a Barcelona, i aquesta mobilització haurà de mantenir-se al llarg del proper període. Mes enllà d’això, les primàries han mostrat un camí, que lògicament caldrà perfeccionar, i que hauria de suposar no l’excepció sinó la norma en els debats interns previs a la designació de candidats. Al parit socialista i també a la resta de formacions politiques. Soc partidari, com va manifestar públicament Raimon Obiols el passat dia 22 de febrer, que de cara al futur, i al igual que ha succeït en anteriors processos i també en altres països, aquest procés de primàries s’obri al conjunt de la ciutadania.
2.- Al marge dels resultats, cal igualment, treure lliçons del que ha passat i incorporar les reflexions a l’actitud amb la que el Partit Socialista haurà de presentar-se a la contesa electoral del maig. Deia que independentment de les causes que varen motivar la convocatòria el resultat ha estat positiu. Però està clar igualment que algunes de les causes han de ser analitzades i reconduïdes per tal d’evitar que les negatives previsions sobre resultats acabin confirmant-se a les urnes. Seria un error que els resultats de les primàries no fessin reflexionar sobre l’urgència de canvis en la manera de fer política al PSC de Barcelona, i a l’Ajuntament.
3.- Jordi Hereu te la legitimat, però també el dret i la obligació de dirigir amb ma ferma el procés d’elaboració del nou programa municipal, el que haurem de sotmetre al refrendament dels ciutadans, i també el d’elaboració d’unes llista que per una banda conciti l’adhesió de l’electorat i que a la vegada permeti afrontar la gestió de la propera etapa en les millors condicions. I dins d’aquesta gestió s’haurà de pensar –i anunciar- una reestructuració del propi funcionament de l’aparell politico-administratiu de l’Ajuntament, dels seus districtes i del conjunt d’organismes del municipi. No fer-ho seria un error de conseqüències nefastes.
4.- En aquest horitzó cal que el conjunt de l’organització, de la militància i dels simpatitzants, donin el ple recolzament a Hereu, independentment del legítim posicionament que s’hagi tingut a les primàries, i independentment també de les igualment legítimes motivacions per mantenir aquest posicionament. Només així serà el Partit Socialista capaç de general l’il·lusió als ciutadans per tal de capgirar les negres previsions que fins ara hi ha respecte al futur del procés electoral.
5.- Coincidint en el temps, hem assistit a moviments profunds en el camí de l’imprescindible renovació del missatge del socialisme i de l’esquera a Catalunya. L’èxit de convocatòria i el contingut de la crida feta per Nou Cicle el passat dimarts dia 22 al Col·legi d’Advocats de Barcelona, demostren a les clares l’interès i la necessitat de superar en tots els camps -el de la política catalana, el de la de Barcelona, i a també a l’interior del Partit socialista- el que ha suposat el darrer període que va culminar amb l’ensulsiada a les eleccions del passat novembre. S’obre una llum d’esperança que seria tràgic no aprofitar.
