A partir del 11 de setembre, i especialment des de la convocatòria d’eleccions anticipades, es va parlar molt del perill d’un “xoc de trens” entre Catalunya i l’Estat. Jo vaig escriure, no sé si en aquestes mateixes pàgines, que es tractava més aviat d’un tren que avançava acceleradament, per anar a xocar contra un mur a Madrid, mur construït per la incomprensió i la rigidesa castellana, i enfortit per una majoria absoluta en al Congrés, precisament en un moment de gran debilitat financera del Govern català.
Malauradament les coses han anat així, però ara s’han transformat en un veritable “xoc de trens”, ja que d’una banda la velocitat ha augmentat i per l’altre la inflexibilitat s’ha convertit en contraatac obert. Hi ha ara dues locomotores que avancen una cap a l’altra, una amb una pancarta que diu Construir estructures d’Estat, i l’altra anunciant Eliminar duplicitats administratives. És fàcil entendre que les dues signifiquen exactament el mateix, però just al contrari. La primera vol crear nous òrgans, la segona destruir-los. Pensem un moment en això.
1. L’Estat català. Tant els que aspiren a una Catalunya independent, com els que volen un Estat català en una Espanya federal (i aquesta suma representa una àmplia majoria), estan d’acord que haurem dotar-nos d’alguns òrgans polítics, financers, administratius, o judicials que actualment no tenim. Segons l’objectiu final, es discrepa en quins són, i sobretot en la conveniència o no de construir-los sense esperar a que el poble català hagi expressat democràticament els seus desitjos. Alguns ja els tenim (Parlament, Tribunal de Justícia, Mossos, TV-3…) Altres serien necessaris (Agència Tributària, sistema escolar i universitari autònom…) I altres poden ser prescindibles (línia aèria pública, companyia pública d’hidrocarburs, seleccions esportives…). En tot cas es tracta d’una tasca necessària i que l’ambició en la seva quantitat i les presses en la seva realització són les que estan donant velocitat a una de les dues locomotores amb totes les conseqüències positives i negatives que això suposa.
2. Simplificar Espanya. No és una ximpleria dir que l’actual Estat espanyol té una organització excessiva que el fa poc eficient, i sobretot molt car. La voluntat, no imposada per la Constitució, de crear altres 15 entitats iguals a Catalunya i Euskadi (per diluir el pes d’aquestes dues), i la voluntat de mantenir intacta l’organització central tot i haver cedit les seves competències, va desembocar en aquest complex model. La iniciativa actual del Govern, en algun aspecte justificada, obeeix també a la raó de posar obstacles al procés engegat per l’Executiu català.
És clar que cal simplificar, però si el Govern vol estalviar recursos sense perdre credibilitat, hauria d’acceptar fer-ho a partir d’aquests tres principis: 1. Hauria adaptar l’Administració central d’una vegada a la gran reducció de competències que va suposar la creació de l’estat autonòmic. (Per a què serveix ara un Ministeri de Cultura o un Ministeri de Sanitat?) 2. Hauria de fer que moltes comunitats autònomes eliminessin òrgans politicoadministratius innecessaris, tornant fins i tot algunes competències. (Quin paper fan algunes TV autonòmiques emetent en castellà, amb una audiència absolutament residual enfront de les grans cadenes estatals? I 3. Hauria de no caure en l’error de l'”aigua per a tots”, paral·lel al “cafè per a tots” que va produir l’embolic actual, i acceptar, per tant, que les comunitats amb caràcter nacional, i que a més generen recursos econòmics importants, quedin al marge d’aquesta iniciativa simplificadora, o almenys tinguin un tractament “asimètric”, tal com preveu fins i tot la Constitució.
3. Xoc? Les actuacions d’uns i altres permeten les sospites en ambdues parts. El Govern de Mas posaria en perill part de la seva credibilitat democràtica si no sap combinar en el temps, la consulta al poble, i la construcció de les estructures noves. I el Govern de Rajoy perdrà la poca credibilitat que li queda si, amb l’excusa de l’estalvi i la simplificació, intenta sufocar brutalment els actuals desitjos catalans. Les dues locomotores s’acosten accelerant, i ambdues porten materials sensibles. Seria bo que els respectius maquinistes comprenguessin el perill.
