Jaume Collboni, Juli Fernández, Núria Parlon, Alícia Romero i Xavier Sabaté: ‘Sí’ a la consulta, ‘no’ a fer-la impossible
Vivim immersos en una profunda crisi econòmica i de valors, amb gravíssims efectes socials que els governs de la dreta han convertit en més desigualtat i retrocessos en drets i llibertats. Una crisi que els ciutadans paguen perdent la feina, l’habitatge o l’accés a uns serveis públics bàsics de qualitat.
A tot això, a Catalunya se suma la crisi nacional. Una insatisfacció general per l’actual model d’Estat, que compartim al PSC, generada per un sistema de finançament insuficient i ineficaç i la retallada de competències que ja es va iniciar amb l’Estatut. Agreujada per un Govern del PP amb una agenda política de recentralització, d’aniquilació de drets socials, i irrespectuós i fins i tot bel·ligerant amb realitats nacionals com la catalana.
D’altra banda, CiU, condicionada per l’agenda d’ERC, ha emprès un camí que, en lloc d’afavorir i aconseguir el diàleg, l’acord i una sortida democràtica, ho dificulta i impossibilita. És una via que provoca desunió, divisió en el si de la societat catalana, enemistat amb la resta d’Espanya i desconfiança en el context internacional i en els mercats. Una via que ha suposat anul·lar l’acció de govern en àrees claus com l’econòmica i social, la màxima expressió de la qual han estat les retallades.
El PSC té una alternativa pròpia pel canvi de relació amb la resta de l’Estat que ha defensat en primera persona Pere Navarro: una reforma constitucional en clau federal compartida amb la resta dels socialistes d’Espanya. I que per a nosaltres es resumeix en una idea: refer el pacte constitucional de 1978. Som conscients de les dificultats de la nostra proposta i assumim el repte de fer-la creïble i, sobretot, viable.
La votació del dia 16 al Parlament no era dret a decidir si o no, era una proposta de CiU – ERC– ICV demanant al Congrés que es traspassi a Catalunya la facultat de convocar un referèndum, un exercici més de gesticulació estèril, de fugida endavant que només busca guanyar temps. Ho saben fins i tot els seus promotors. I aquest era el fons del debat.
Nosaltres rebutgem la via unilateral que planteja el front independentista, però hem defensat que una abstenció per part del PSC podia haver estat congruent amb la tesi de fons de la resolució del consell nacional de 17 de novembre: la de no donar suport a cap iniciativa que no fos legal i acordada amb l’Estat com s’ha fet a Escòcia i al Quebec. Podia també haver mostrat millor quina era la nostra posició, antagònica a la del PP, principal responsable de la situació, i alhora facilitar la gestió de la pluralitat interna, lluny de personalismes, en un moment d’extrema complexitat en el debat nacional. Una abstenció que assenyalés, també, la fugida cap endavant i sense sortida de CiU i ERC. Ara bé, mentre que el consell nacional va definir la seva posició de forma explícita amb un vot negatiu, nosaltres actuem en conseqüència amb el seu mandat i amb la unitat d’acció que per a nosaltres no és incompatible amb les sensibilitats i punts de vista diversos que existeixen a nostre partit sobre la qüestió nacional.
Volem reafirmar el nostre compromís amb el dret a decidir possibilitant una consulta legal i acordada en coherència amb el nostre programa, alhora que reiterem el nostre compromís en incrementar el nostre treball polític en aquesta direcció, compatible amb la via federal defensada al Parlament i a les Corts.
Catalunya té grans reptes per davant i al PSC els afrontarem des del catalanisme d’esquerres i integrador que històricament hem representat, donant resposta a una situació cada dia més crítica des del punt de vista social. Aquest és el servei que ha d’oferir el PSC en la nova etapa: ser de nou el reflex de la Catalunya plural i diversa, i contribuir a una solució acceptada per una àmplia majoria. Per això no promourem l’exclusió, sinó la unió, la suma i no la resta. Necessitem molta gent i no sobra ningú. Els socialistes catalans formem part del corrent de fons de la societat catalana que reclama un canvi profund en la democràcia, el sistema econòmic i en la relació amb la resta de pobles d’Espanya, i tenim l’obligació democràtica de construir i proposar un projecte de futur amb ambició i esperança.
Article publicat a El Periódico
