Senyors Rajoy i Mas, permetin-me que els hagi fet aquesta missiva conjunta -amb la finalitat de retallar esforços i electricitat-. Segurament els deurà semblar sorprenent que els escrigui a tots dos un mateix missatge sent tan oposada, en principi, la seva visió política. Per endavant els trasllado la meva consideració personal per a tots dos, al mateix temps que ni puc ni vull evitar manifestar-los la meva més radical desconsideració política i professional. Això és un desastre sense pal·liatius. Les xifres dels aturats ja són insostenibles i la seva gent segueix fent declaracions que són un insult a la raó, a la intel·ligència i a la dignitat.
Un en culpa el Govern anterior i l’altre en dóna la culpa a la falta de sobirania. Tots dos es creuen víctimes d’injustes circumstàncies adverses que dificulten i impossibiliten la seva acció política. Es presenten com dues paranoiques víctimes propiciatòries quan en realitat la seva inutilitat els ha convertit en botxinets d’una economia agònica.
Estan igualment incapacitats per enfrontar-se als corruptes dels seus partits polítics. No tenen coratge perquè els seus respectius tocats saben massa coses. Això sí, quan la realitat els inquieta converteixen els desnonats en nazis i els imputats per presumpta corrupció en un atemptat contra els símbols. Per si amb tot això no n’hi hagués prou, ens espera el xoc de trens.
Aquí tenim el rècord: 6.202.700 aturats. Ens estem cremant i se’ls veu a vostès perfectament noquejats i com autistes. ¿Què pensen fer? ¿Pensen fer alguna cosa? ¿Tenen alguna idea? No, sembla que no. No és matusseria, és inutilitat. Si fossin capaços de parlar de veritat a la gent, si fossin capaços de parlar de veritat entre vostès, si fossin capaços d’assumir que estan al nostre servei, podrien fins i tot sentir la proximitat i la comprensió d’una bona part de la societat. Però no… Si a una situació crítica li afegim la buidor del seu garbuix subjectiu, ens acosten vostès a l’abisme.
Els Reis d’Orient
Que malament que tenim les coses els que considerem que la política és únicament l’art del que és possible i que un cínic pot arribar a ser un gran estadista i que no cal confondre els polítics amb els Reis d’Orient. Que poca paciència ens queda als pacients. Els que hem defensat sense defallir la venialitat majoritària dels nostres representants, ens estem quedant sense alè. Ho tenim difícil, els que hem cregut honestament que els polítics hi són per solucionar problemes i no per inventar-se’ls. ¡Prou xerrameca buida! ¡Necessitem comunicació real i els seus gestos!
Senyors Mas i Rajoy: ningú els obliga a ser on són ni a entrellaçar complementàriament les seves divergències. Que això seu no és cap condemna. Sent la seva tasca voluntària i remunerada, o l’exerceixen amb altura de mires o vagin-se’n a pastar fang. Això trontolla.
Estaria bé, com hem dit, que deixessin d’amagar-se darrere els grotescos cors dels seus escuders. ¿Que no saben liderar? És clar que per fer-los callar han de saber el que volen dir 6.202.700.
Article publicat a El Periódico
