Jordi Ortega: Subsidis, entre incentius perversos o política ecològica industrial?

Les energies renovables i els seus enemics.

Philiphs Lowe, director general d’Energia de la Comissió Europea, va rebre a deu líders energètics europeus. Si es seguissin desplegant les energies renovables quedarien abocats al tancament forçós de 50.000 MW de centrals convencionals – incloses les nuclears. Rafael Villaseca resumia la petició: “la producció d’energia renovable està expulsant del mercat altres tecnologies més barates, en particular, els cicles combinats”.

Una forma de plantejar el problema en termes de conflicte entre tecnologies. L’angoixa de les energètiques convencionals no és cap quimera. És el resultat de no advertir el ràpid desplegament de les energies renovables, l’accelerada corba d’aprenentatge i la caiguda de la demanda. Està previst que al 2018 a Alemanya l’eòlica marina acabada estigui connectada a les xarxes. Suposarà reduir encara més les hores de funcionament de centrals convencionals i, en conseqüència, caure el preu en 10 euros MWh. Una central de carbó o gas si passa de 4.000 a 2.000 hores anuals de funcionament, el cost es dobla, si a més baixa a 1.000 hores es multiplica per quatre. Cap central convencional seria rentable.

Tenen encara capacitat de reacció?

RWE reconeix que en dos o tres anys la transició energètica els obligarà a tancar la mineria amb 35.000 llocs de treball. Malgrat això, inverteix en Garzweiler II, per extreure 1,3 milions de tones de lignit, Brandemburgo. No hi haurà cap central oberta per cremar carbó.

Peter Terium al arribar a la direcció del RWE tenia la tasca de reestructurar el negoci de l’empresa; amb uns ingressos qui provenen de la venta de 150 milions de MWh generat per grans plantes que crema combustible (fòssil o nuclear). La Unió de la Banca Suïssa veu en 5 anys una caiguda d’un 30% dels ingressos -7.500 MW els tenen tancat.

RWE ha encarregat una Strategic Roadmap. En un punt mostra que el model de negoci tradicional, basat en la producció centralitzada, està esgotat: “l’erosió massiva dels preu causat per la creixement de la fotovoltaica a Alemanya constitueix un greu problemes per RWE, que fins i tot, posar en perill seva supervivència”. Una de les seves joies en renovables és la central que van inaugurar a 2011, Andasol 3, en Ecijar (Córdoba); però la reforma energètica de govern la va deixar amb un gruix de pèrdues. RWE té parc eòlics marins sense connexió, més pèrdues.

EnBW –l’energètica de Baden-Württemberg- va canviar a temps la seva política energètica, amb l’entrada al govern d’Els Verds en coalició amb SPD. EnBW inverteix 7.000 milions d’euros anuals en la revolució energètica i 4.000 milions euros en xarxes intel·ligents; són actors pel canvi, no subjectes del fre. Pateix, com les altres, problemes de connexió al Mar Bàltic de la seves inversions en eòlica. Si els beneficis del negoci tradicional cauen un 80%, de 1.200 a 300 milions, els ingressos de renovables es multipliquen per 4, de 200 a 800 milions de euros. Accelera la transició energètica els donaria més beneficis.

Esborrany sobre els subsidis de la Comissió. 

Sueddeutsche Zeitung, desprès de la demanda de les deu energètiques contra el que ells qualifiquen de subsidis que reben les renovables, va publicar la versió final d’un informe sobre els subsidis. A la pàgina 2 es llegeix que les dades oferides pels estats “mai van ser dades fiables”. Un text ratllat en vermell mostra els subsidis obtinguts per tecnologies tradicionals en els 27 països de la Unió Europea al 2011: les centrals nuclears van rebre 35.000 milions d’euros; 26.000 milions de combustibles fòssils i 40.000 milions per al carbó. Tot això sense subsidis ocults, com la responsabilitat civil, que les nuclears són excloses.

L’Agència Internacional de l’Energia s’oposa als subsidis que distorsionen preus. A Energy Outlook de 2011 es mostra que els subsidis globals al carbó, gas i urani són de 532.000 milions d’euros. BWE -German Wind Energy Assciation –va publicar a l’agost de 2012 una anàlisi comparativa dels subsidis que obtenen les energies convencionals, superior a 7,5 cèntim de euro kWh, mentre que les renovables cobren 2,4 cèntims de euro kWh –la feed-in tariff, que no es poden considerar subsidis.

Qui vegi el cost de les renovables com una cost que no hauria de ser-hi en la tarifa elèctrica, es tracta d’una decisió política que no han de pagar els consumidors, en canvi, quan el Regne Unit decideix construir dues centrals nuclears, ho qualifiquen d’una política de mercat. Els consumidors semblen disposats a pagar 10,9 cèntims de dolar per kWh de prima, dic bé: feed-in tariff, a la nuclear… i durant 35 anys –corregit sobre l’IPC, un 2% de inflació. Consideren intolerable que una part de la tarifa elèctrica permet pagar 9,8 cèntim d’euro kWh de la fotovoltaica o 5,9 per la eòlica… només durant 20 anys. El 2023 quan sigui, se suposa, acabades les centrals nuclears –desprès de 60 anys ningú qualifica de tecnologia immadura, el preu que obtindran serà de 115 euros MWh. El que mostra es la benevolència dels que fa temps diem que la nuclear no és una tecnologia barata, és infinitament cara. Si el MW nuclear al 1980 era d’1 milió, al final del 90 era de 3 milions, ara superen el 5,4 milions. Mentre la fotovoltaica de 7 milions MW al 2008 ara està per sota del milió. Pensa que donat un feed-in tariff farà baixa el preu?

Manipular el mercat.

Més de 51.574 milions reben les activitats contraries al medi ambient. És la conclusió d’un estudi d’Umweltbundesamt. 754 milions d’extensions fiscals que permeti la industria no pagar la renovable, 1.455 a la industria intensiva d’energia, més de 2.000 milions de sobrecostos que paga el ciutadà. Més subsidis al consum d’energia ens n’anem als 7.000 milions. Qui ignora aquestes normes pot dir que les renovables són cares.

Els estudis de l’Agència Internacional de l’Energia –el darrer Technology Roadmap- hi contribueix. Ens dibuixa un mix energètic el 2050 amb el triple de nuclears que ara. Caldria construir una central cada dues setmanes. Mentre s’amenaça amb tancar la meitat de centrals se’n demana obrir de noves: la demanda energètica es doblarà.

És el mateix error de la Roadmap 2050 de la Unió Europea: les posicions conservadores respecte la corba d’aprenentatge. Calcula que el 2030 la fotovoltaica seria competitiva al gas i el carbó a Europa, gràcies a una caiguda de costos d’un 50%. Doncs bé, entre 2008 i 2012 la caiguda ha estat del 80% – això amb aranzels del 60%. En el cas de l’eòlica fins al 2015, diu l’AIE, tindrem aerogeneradors de 3 GW, en 2015-2020 de 5 GW, en el futur s’aconseguirà de 10 GW. Escòcia està instal·lant actualment aerogeneradors de 7 GW. Benvinguts al futur!