L’exposició Canvi de Rumb desgrana en 10 blocs els problemes de la globalització a què hem de fer front. Els drets laborals dels països del sud, els subsidis a l’agricultura, les patents farmacèutiques, els paradisos fiscals i el deute extern són alguns dels temes que es plantegen a la mostra. Es pot visitar finsa finals d’agost al Recinte Històric de Sant Pau de Barcelona i és un projecte de les fundacions Alfonso Comín, Fòrum Universal de les Cultures i Catalunya Segle XXI, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.
Cap a on hem de dirigir el rumb?
Hem de fer que les relacions de poder en els mercats globals, tant en els mercats financers com en els comercials, siguin més equilibrades, menys asimètriques. Ara tenim unes regles fetes a mida pels grans poders financers i industrials, que són occidentals, i hem de fer unes regles al servei de la població mundial.
No és una utopia?
És una utopia totalment viable. La pobresa mundial és un escàndol i es pot eradicar. Només ens ho hemde creure i girar del revés les regles del joc de l’economia global. Fins al segle XVIII la humanitat va viure convençuda que l’esclavitud era un fenomen inevitable que formava part de la societat i avuidia queden algunes bosses d’esclavitud, però es considera un problema del passat. La pobresa extrema ha existit sempre, però al segle XXI tenim les condicions tècniques i econòmiques perquè desaparegui.
Si les solucions són factibles, per què costa tant posar-les en pràctica?
Perquè és una qüestió de correlació de forces. Cal sensibilitzar la població perquè pressioni i ajudi a canviar les regles del joc, que estan fetesa mida dels grans poders financers i industrials. Són temes complicats que cal explicar de manera planera.
Per això vau decidir fer una exposició com aquesta?
Sí, l’origen és un diàleg que unes quantes fundacions vam organitzar al Fòrum 2004 entre els moviments socials antiglobalització i alguns economistes del món acadè-mic oficial per adonar-nos que el seu discurs s’assemblava molt. D’aquesta manera, el discurs dels moviments socials, que sovint es considera carregat de bona fe però incapaç de tirar endavant propostes serioses, quedava avalat pel dels economistes; i el d’aquests sortia de l’esfera acadèmica i els moviments socials mostraven la seva disposició a tirar-lo endavant. Tots coincideixen a l’hora de plantejar quines reformes són necessàries en l’economia mundial pereradicar la pobresa extrema. Aquesta exposició vol explicar-les.
I voleu que la gent en surti indignada, esperançada o enfadada?
Estimulada. Volem que la gent en surti amb ganes de fer alguna cosa. És una exposició alegre i amena tant en la forma com en el contingut. El discurs és clarament positiu perquè analitzem els problemes de manera molt crítica, però posem sobre la taula solucions concretes per a cada cas.
Entrevista de Marta Obiols per a l’Ara.cat
Compta amb el futur
En aquests moments i abans de que la gana apreti als ciutadans , i provoqui problemes de convivència com a conseqüència de la crisi , que no l’han provocada els pobres , crec que l’administració , i en especial els ajuntaments , tindrien de vetllar per el sosteniment dels habitants de cada municipi , amb centres d’abastament alimentari pensats única i especialment per aquelles famílies en situació límit ; no es tracte de fer la competència a Caritas , es tracte de donar menjar als que tenen gana i que durant tota la seva vida han contribuït en tot el que han sigut obligats i mes.
Un cop acabada la guerra del 1936 , a partir del any 1940 , els diferents col•lectius estatals i civils varen instaurar els “Economats “, a on els socis i afiliats , anaven a proveir d’aliments a preus mes barats que en els comerços tradicionals ; el govern implantà les llibretes de racionament, que espero que no es tingui d’arribar en aquest punt ; però si que crec que no pot quedar ningú sense poder fer els tres àpats al dia , i d’això l’administració se’n ha de preocupar , abans que dels nous poliesportius i dels centres cívics i altres capricis innecessaris en temps de sequera., que a mi em sembla molt be que estiguin dintre del programa , però per quan les coses vagin millor per tothom.
Aixecar un país que ja esta superant la xifra de 5.000.000 d’aturats, hem de ser conscients que han de passar molts anys per aixecar el cap ; i si els governs , nomes miren de solucionar els problemes dels mes rics , que no dubti ningú , que de garrotades n’hi tornarà haver , i serà pitjor del que ja hem vist i viscut, perquè tenim dintre de casa nostre , molta gent de fora, que intentara omplir la maleta i tornar al seu país , amb el seu problema solucionat; això vol dir que no es lluitarà per cap ideal , sinó per obtenir allò que molts pensen que hi tenen dret , encara que no sigui seu, fent del pillatge una defensa dels seus drets, que ja comença aflorar.
Màrius Viella La Bisbal d’Empordà 30-4-2011 T/. 972640762
Viure per, o de la Política
Com mes anem , mes preocupat i mes fàstic em fa escoltar als que per enriquir-se , fan servir la política,; dic que la fan servir , perquè estan dintre del govern , però de politics n’hi ha pocs , però si que n’hi ha molts que les seves propostes pesen perquè el lloc que ocupen es cabdal , encara que poques vagades encertat, començant per President del Govern espanyol, acabant per l’últim esco o diputat del Parlament de Catalunya. Zapatero no vol reconèixer , que esta acabat , i va de un costat a l’altre fotent cops de pal per espantar les mosques , improvisant per intentar arribar a cap de la legislatura , que de ben segur que serà mes dramàtica del que els ciutadans es mereixen; però que tampoc dintre del PSOE , hi ha massa gent que inspiri confiança per un relleu , que igual que el PP. i CIU , tenen els jutjats col•lapsats de casos que malauradament no honoren a ningú , i que tothom espera que el temps passi , fins i tot la justícia , per d’aquesta manera no tenir de donar ni demanar comptes a ningú, en cas de prescripció.
Desprès d’aquest desastre a nivell estatal, que els únics que han sortit amb avantatge , desprès de ser els principals responsables de la crisi econòmica, es el sector bancari, en aquest país, que el govern va trencar la guardiola a favor seu , han solucionat els seus problemes , deixant als ciutadans mes pobres que mai.
Ara que s’està parlant de modificar la llei d’hipoteques , els bancs podran jugar amb tres o quatre jocs de cartes, perquè encara disposen del diner aportat per Zapatero , i podran pactar amb el sector mafiós del mon de les subhastes , i muntar un nou negoci de lloguer , controlat per la mateixa banca .
Zapatero , tenia la oportunitat de assumir les hipoteques impagades , donant al banc el valor reclamat , convertir-se en gestor de l’habitatge en favor del ciutadà, abans de trencar la guardiola ; ara els bancs tindrien els diners , però el govern tindria els habitatges.
Això ja no te solució , ja es mort , i de difícil solució per tornar a omplir la guardiola.
Però a Catalunya , a mes de tenir els càncers de presumpta corrupció , dintre dels partits politics , ara la Sr. Imma Mallol , proposa retirar de circulació els vehicles de mes de deu anys , en un moments que lo mes difícil es poder comprar un cotxe nou , i que el mercat de segona ma es l’únic que permet fer alguna operació als que tenen un mini’m de possibilitats, que si ho lliguem junt amb el galimaties generat amb la velocitat ,(120-130-110), en pocs dies de govern de CIU, es per fotre el barret al foc.
Ara que els bancs i Caixes han de procurar no trepitjar en fals , el govern , vol posar solució a l’economia submergida , posant amb mes dificultats als que no tenen res , i per sobreviure , s’han d’arrapar allà on poden ; quan el totxo tenia sortida, en els despatxos de les immobiliàries , dels notaris i de caixes d’estalvi, circulaven mes diners per sota la taula que per sobre , ningú movia un dit, per no perjudicar al sistema ; crec que l’encapçalament d’aquest comentari es mes que justificat i encertat.
Màrius Viella La Bisbal d’Empordà 24-3-2011 T/. 972640762