Cartes a NC

Carta de Felip Infiesta: Qui guanya amb la crisi ?

La sortida de la crisi no ha de venir únicament de retallar despeses, s’ha de millorar el nivell d’ingressos de la Generalitat i facilitar el crèdit, està clar que hem de ser austers i curosos i millorar l’eficiència i qualitat dels serveis, perquè els recursos son finits i públics. Però plantejar la lluita contra la crisi, únicament a base de retallades i tancant el finançament, es profundament injust , i insolidari amb la comunitat amb menys recursos i per tant es una solució ideològica, de la dreta més incivilitzada, que ja ha empleat en altres ocasions solucions similars. Als manuals d’economia, aquest procedir, es descriu per els efectes que produeix, “ducha fria” (que vol dir; ara toca crear depressió econòmica, atur, baixar els costos laborals i les despeses per mantenir i incrementar els ingressos de les grans corporacions que exporten a altres mercats i no es veuen afectats per la baixada de la demanda interna). Aquesta política de collar (perquè a la retallada de les despeses, s’afegeix la reforma laboral, de les pensions i menys impostos, entre altres…)  deprimeix el consum, afecta a les persones amb menys recursos, però també a la petita i mitjana empresa industrial i de serveis que opera fonamentalment al mercat intern. Per tant,  qui guanya aquí?, qui està rere d’aquesta política i per tant assessorant al President Mas, pues el lobby dels grans empresaris, que en un mercat globalitzat, ja els hi va bé tenir aquí, ma d’obra barata i amb menys drets i perquè es redueix l’estructura del sector públic, sanitat i educació?, en realitat no per donar menys servei (que en el inici de la crisi, es així, perquè si no, no es pot reduir l’estructura), sino per transferir i externalitzar servei a l’empresa privada ……

La Generalitat i CIU en lloc de retallar i plorar tant, s’hauria d’espavilar i buscar nous ingressos. Alguns sugeriments…

  1. Frau fiscal a Catalunya uns 8.000 milions de €
  2. Mútues patronals d’accidents i malalties laborals a la sanitat pública per les despeses que ocasionen els malalts per causes laborals, que ells haurien d’abonar, i que podria assolir la xifra de 230 milions de euros.
  3. Impostos al tabac i a l’alcohol, que podrien recollir fins a 200 milions d’euros més.
  4. Cotitzacions de la Seguretat Social; economia submergida a Catalunya- Espanya un 20 % del PIB mitjana europea un 10 %
  5. 150 milions d’euros mitjançant la modificació de les multes i sancions per fer-les més progressives, tal com passa en els països nòrdics, on la multa que un ciutadà ha de pagar depèn de la renda del sancionat.
  6. 400milions d’euros, resultat de mantenir i no eliminar l’impost de successions.
  7. 538 milions de euros com a conseqüència de recuperar l’impost del patrimoni, modificat per centrar-se en les grans fortunes.
  8. 600 milions d’euros a base de gravar els beneficis exuberants del capital financer, tal com va suggerir el mateix Fons Monetari Internacional (ja ho ha suggerit França fa pocs dies i Rubalcaba)
  9. 1.000 milions mitjançant un impost finalista (que anés a la sanitat) de caràcter progressista, tal com es va fer al Canadà

10.150 milions d’euros d’un impost ecològic que consistiria en un impost de cinc euros per cada vol que surti de l’Aeroport del Prat.

Estem parlant de molts milions d’euros que no s’han contemplat com alternativa, l’únic que sentim es el discurs de la seriositat, de la responsabilitat, de l’esforç col·lectiu, etc i on està l’esforç de les classes benestants???

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button