Raimon Obiols: L’apunt del dia/405 (La guerra d’Ucraïna, segons O’Brien)
Quan tenia onze o dotze anys em mirava sovint, a La Vanguardia i al Noticiero Universal, les informacions i els mapes del avenços i retrocessos de les línies del front a la guerra de Corea. De vell he tornat a fer el mateix, amb una angoixa que aleshores, de petit, no podia imaginar. Em miro quasi cada dia els mapes de la línia del front al Donbàs. Ho faré menys, després de llegir la transcripció d’una conversa sobre la situació militar a Ucraïna de Paul Krugman amb Phillips O’Brien, un historiador i expert en estudis estratègics.
O’Brien critica els «battle-centrics» (els «centrats en batalles») que segueixen el dia a dia dels combats a Ucraïna, s’obsessionen amb els avanços i retrocessos territorials i comptabilitzen «gairebé cada camp de conreu al Donbàs». Diu que no entenen el context estratègic més ampli de la guerra i que no s’ adonen que les característiques del combat han canviat radicalment. Des dels primers dies de la guerra, aquests analistes (i els generals russos) es van equivocar en predir el domini dels tancs i preveure un avenç rus fulminant cap a Kiev. Ara subestimen els drons, que són barats (relativament) i permeten destruir coses molt cares.
Els UAV (vehicles aeris no tripulats) ho trastoquen tot. Fan que «els vehicles terrestres no sobrevisquin al camp de batalla durant molt de temps un cop són detectats». Això impedeix els “avanços operacionals» a gran escala, com els de la Segona Guerra Mundial, perquè són inviables les grans concentracions de tancs, camions o dipòsits de subministrament, que poden ser destruïdes pels drons o l’artilleria de llarg abast. En conseqüència, les incursions russes es fan amb «un nombre molt petit d’infanteria», sense seguiment ni explotació. La guerra, diu O’Brien, ja no és « de maniobra»; en certa forma, torna a ser una «guerra de trinxeres». La d’Ucraïna és una guerra de desgast, sense grans canvis a les línies del front: «Hem vist la mateixa guerra durant dos anys. Els russos han fet avanços molt petits i molt sagnants per l’1% d’Ucraïna».
O’Brien dóna molta importància a la guerra aèria estratègica: «la part de la guerra a la qual crec que la gent ha de prestar molta més atenció és el que podem anomenar la guerra aèria estratègica.» En aquest camp, s’ ha vist un canvi tecnològic sense precedents (les successives adaptacions s’han anant produint més o menys cada sis setmanes). És un camp on ni Rússia ni Ucraïna tenen una superioritat aèria decisiva. La guerra és a distància i l’amenaça és omnipresent: «Cap lloc és segur a cap dels dos països. Pots ser atacat d’una manera o altra per UAV d’algun tipus, fins i tot a milers de quilòmetres del front». La guerra s’ha convertit en una llarga sèrie d’ «intents estratègics de soscavar la capacitat de lluita de l’altre».
O’Brien diu que Trump és «més astut del que la gent pensa» i que la cimera d’Anchorage amb Putin no va ser un fracàs pel president nord-americà: «han arribat a una mena d’entesa sobre com podria acabar la guerra, almenys temporalment, i si pot aconseguir que els ucraïnesos lliurin el Donbàs, això podria suposar una mena d’alto el foc temporal». Trump ha aconseguit eliminar les sancions a Rússia, un objectiu que «sempre havia volgut», i que «els europeus estiguin parlant ara de quins territoris podria haver de cedir Ucraïna a Rússia». Això beneficia Putin.
L’ajuda militar dels EUA a Ucraïna és ara «realment petita»,i gairebé tota és «heretada de Biden». El futur de l’ajuda a Ucraïna recau ara en els europeus, als que O’Brien atribueix un «infantilisme estratègic»: tants anys de dependència els ha fet perdre la capacitat de pensar pel seu propi compte. Diu que és una situuació «molt poc saludable», una mena de «síndrome d’Estocolm».
O’Brien es l’autor del llibre «How the War Was Won», on sustenta que son les aliances les que guanyen les guerres, i no les potències individuals. Interpreta les derrotes d’Alemanya en les dues guerres mundials per la força de les aliances dels seus enemics i i la feblesa de les pròpies. Si això és cert, i sembla ser cert, es pot coincidir amb O’Brien, que diu que Trump està «llançant-ho tot per la borda», perquè està malbaratant el sistema d’aliances que els EUA van construir després de 1945, que va amplificar enormement les seves possibilitats econòmiques i estratègiques. L’actitud de «suma zero» del trumpisme perjudica als EUA perquè no deixa espai per a les aliances, i això «perjudica els aliats dels EUA més que no pas els seus competidors, com la Xina». El trumpisme està afeblint la «substància del poder» dels EUA substituint-la per una «aparença de poder».
P. S. – En un moment de la seva conversa amb Krugman, O’Brien comenta una informació que, si és certa, és inquietant: «M’han dit que l’OTAN va fer unes maniobres amb una unitat de drons ucraïnesa i que aquesta va destruir sencera una brigada blindada de l’OTAN en poques hores, perquè simplement no tenien manera de respondre al que feien els ucraïnesos. Cap equipament, cap pista, cap rerefons intel·lectual. Els ucraïnesos simplement feien volar els seus drons al seu voltant, destruint el que volien, i la unitat de l’OTAN no hi podia fer res. No estan acostumats a aquest tipus de guerra. Hauran d’aprendre’n, però ara mateix no saben com fer-ho».
