Fa poc més d’un any, el gener del 2012, més del 30% dels espanyols consultats pel Centre d’Investigacions Sociològiques manifestaven la seva intenció de votar al Partit Popular. Al seu torn, més del 18% dels enquestats es mostraven disposats a votar al PSOE. Aquestes dades eren un reflex força fidel dels resultats electorals de les eleccions del novembre del 2011. Llavors, un 30,4% dels electors va votar el PP i una mica més del 19% del cens ho havia fet pel PSOE. Tanmateix, avui dia, i segons el baròmetre del CIS del mes d’abril, la intenció de vot declarada al PP ha caigut al 12,5% (la meitat que el mateix mes del 2012) i la del PSOE al 13,7% (set punts menys que fa un any). Un ensorrament en tota regla.
Baròmetre del CIS d’abril del 2013
Però el més rellevant d’aquests indicadors és el seu caràcter inèdit. Els populars, per exemple, han arribat a situar la seva intenció de vot en el 34% (abril del 2000), mentre que els socialistes van registrar una intenció de vot declarat del 36,9% el mateix mes del 2008. En general, des del 1996, el vot directe al PP s’ha situat en una mitjana del 24,1%, mentre que el del PSOE ha superat el 26%, el doble que en l’actualitat.
Però les taxes actuals no només xoquen amb les que es registren des de principis dels anys noranta, quan va cristal·litzar el model bipartidista que configuren PP i PSOE. També resulten inèdites si es contrasten amb alguns sondejos del CIS anteriors a aquella etapa. Per exemple, a l’enquesta prèvia a les eleccions generals del 1979, el centredreta de l’època (UCD) exhibia una intenció de vot declarat del 14,6% (dos punts més que ara el PP), fet que es va traduir en un percentatge del 34,8% en els comicis de març d’aquell any. Per la seva banda, el PSOE tenia una intenció declarada del 14% (tres dècimes més que ara) i va acabar obtenint un 30% dels sufragis. Finalment, el mateix sondeig atorgava una intenció de vot directe al PCE del 4,4% (una taxa similar a la que l’última enquesta del CIS adjudica a UPyD), que es va convertir en gairebé l’11% del vot emès als comicis.
Dit això, el que es coneix com la cuina d’un sondeig (o model d’estimació de les dades directes) pot corregir a l’alça o a la baixa les expectatives electorals de cada partit. Però amb les xifres actuals a la mà és difícil assumir que el PP retrocedeixi només un punt en vot estimat des del gener passat quan ha patit una caiguda superior a tres punts en vot declarat. I encara que el reflux del PSOE en vot projectat o l’estimació del sufragi a UPyD resulten més congruents amb les “dades directes d’opinió”, l’expectativa de vot a Esquerra Unida sembla bastant superior a la que li atribueix el sondeig del CIS.
En aquest sentit, la distància en vot declarat que es registra entre els partits minoritaris –com Esquerra Unida o UPyD– i els dos principals grups –Partit Popular i PSOE– ha patit una retallada de magnituds també inèdites. Era d’entre 13 i 26 punts el novembre del 2011 (i d’entre 17 i 27 el gener del 2008) i ara amb prou feines arriba als sis punts.
De fet, si s’avalua el vot a les cinc principals formacions polítiques (PP, PSOE, IU, UPyD i CiU) a partir de la “intenció de vot + simpatia” que declaren espontàniament els consultats (del 16,6% en el cas del PP, i del 20,1% en el del PSOE), ni populars ni socialistes superarien avui el llistó del 30% dels sufragis. I aquestes expectatives de fallida del bipartidisme són congruents amb uns índexs de fidelitat de vot del 57% en el cas del PP, i del 66% en el del PSOE; o amb un percentatge de vots en blanc que suposarien un milió llarg de paperetes d’aquest signe; o bé amb uns percentatges de desconfiança en Rajoy i Rubalcaba que freguen el 90%. Sense oblidar que el pessimisme sobre l’economia tenalla el 91% dels consultats.
