En una entrevista del periodista Jay Allen del Chicago Daily Tribune a Francisco Franco el dia 27 de juliol de 1936, 9 dias després de l’inici de la guerra civil, el General Franco va dir: «Nosaltres lluitem per Espanya. Ells lluiten contra Espanya. Estem decidits a seguir endavant a qualsevol preu». Allen, sorneguerament, li va dir: “Significa això que haurà d’afusellar mitja Espanya?” I Franco, sonrient i mirant amb fermesa al periodista va respondre: «He dit a qualsevol preu».
La conversa transcriu literalment les paraules d’entrevistat i entrevistador en aquell fragment de l’entrevista publicada al diari nord-americà. I així ho recull, en un auto judicial, un conegut jutge espanyol que per un breu temps es va dedicar a la política després de la transició del 1978.
Curiosament, gairebé passats 87 anys, just després de la dissolució de les Corts i la convocatòria electoral pel 23 de juliol vinent, el senyor Alberto Núñez (no acabo d’entendre perquè tothom li diu Feijóo) va dir literalment: “la alternativa es votar a Sánchez o votar a España”.
A banda de la evident i alarmant semblança discursiva entre el que diu Núñez i la dialèctica esgarrifosa del cop d’estat liderat per Franco contra la legítima República, si la dreta es defineix a si mateixa com “España”, els altres què són? O què som?
Qui no admeti que tots els espanyols són Espanya, que tots els catalans són Catalunya, o que tots els veïns de qualsevol poble són el seu poble, està dient que sobra tot, fins i tot les eleccions. La democràcia no té res a veure amb cap pel·lícula de “bons i dolents”. Qui no tingui clar aquest principi elemental, no és de cap manera un demòcrata.
