Aquesta és la frase que descriu amb més precisió l’opinió de la majoria d’alcaldes del Baix Llobregat, independentment del seu grup polític, i, probablement, d’altres territoris del nostre país. Això no és perquè patim les conseqüències de la crisi, sinó perquè no trobem cap resposta concreta a les nostres preocupacions i propostes relacionades amb àmbits com l’educació, la salut, la seguretat i les prestacions socials. El Govern, escudant-se en la situació, endarrereix trobades i compromisos, i el pitjor és que tenim la sensació que no ens vol escoltar i, quan es veu obligat a fer-ho, rebutja mullar-se o endarrereix decisions tan sensibles com les polítiques d’ocupació per a joves, dones i més grans de 50 anys.
No són temps per demanar més inversions, ni més serveis, però tampoc de retallades en temes tan importants ni tampoc quedar-se amb els titulars que la culpa sempre és d’altres; és el moment de buscar la màxima complicitat, construir consens institucional i establir punts de trobada per planificar estratègies conjuntes entre l’Administració local i l’autonòmica. ¿On és el tarannà dialogant que es prometia i les propostes per sortir de la situació en què ens trobem? La resposta no pot ser el silenci, o mirar a l’horitzó de 600 quilòmetres, no són temps per perdre el temps. La ciutadania ens demana que trobem el camí per impulsar iniciatives que ens permetin no tan sols donar solucions temporals als problemes, sinó anar creant nous pilars i fórmules que protegeixin els espais de polítiques socials, que facilitin la reactivació econòmica i la creació de llocs de treball, en definitiva, començar a compartir un camí de dificultats treballant amb rigor i seriositat per veure la llum en aquesta foscor de la qual fa la sensació que alguns tan sols saben sortir assenyalant amb el dit de la culpa.
Disposats a sacrificar-se
Estem disposats a fer sacrificis, som conscients que són temps de canvi i la nostra obligació es governar, és impulsar, consensuar i gestionar (ara més que mai) accions i programes concrets que donin resposta a les demandes socials, i no es pot amagar sota el paraigua de declaracions «catastrofistes» la manca de maduresa, i generar temor amb l’excusa de la crisi beneficiant interessos privats en el món de l’educació i de la sanitat. ¡No pot ser! Tampoc no és comprensible avançar sense defensar l’educació o la investigació; un es presenta a unes eleccions per governar, per afrontar els riscos i calcular el moment de construir apostes avançades i innovadores, conciliant posicions amb els sectors estratègics del país i sumant els protagonistes del territori.
Ens preocupen molt els missatges negatius de retallades, com pot ser deixar de reforçar el sistema sanitari o paralitzar la construcció de nous centres educatius, la disminució de personal de seguretat i tants d’altres que estem sentint aquests primers mesos de Govern. Som conscients de les dificultats i, per aquesta raó, la nostra mà està estesa per dialogar, per parlar i per poder presentar les nostres opinions i també, és clar, per assumir coresponsabilitats davant les decisions. El món municipal està acostumat a fixar prioritats però mai a agafar les tisores, i ha decidit en línia recta, sempre ha protegit i fins i tot reforçat les polítiques que afecten la cohesió social.
Per aquest motiu des del Baix Llobregat hem proposat la creació d’un òrgan de representació política presidit i coordinat per la vicepresidenta, encarregada de la interlocució entre el Govern i el món local. Es pretén que suposi un canal de comunicació estable, eficaç i bidireccional entre el Govern i la comarca, que propiciï així una tasca conjunta dels departaments de la Generalitat i els alcaldes del Baix Llobregat, una tasca basada en el consens i la cooperació institucional i en benefici de la comarca. Té l’aval del món empresarial, els sindicats, la federació d’associació de veïns i d’altres entitats.
Volem i demanem amb propostes com aquesta que aquests missatges nocius i absurds desapareguin i donin pas a d’altres com impulsar iniciatives, que els ajuntaments siguem rebuts i escoltats, expressar la nostra veu i poder plantejar alternatives i propostes que contribueixin a dibuixar un horitzó més optimista i realista amb la protecció dels organismes públics. És el moment d’actuar amb les màximes implicacions possibles i, per això, és necessari un canvi en aquest model de governança que, malauradament, s’ha instaurat. Hem de caminar en aquesta direcció per deixar de dir «això no va bé» i treballar colze a colze per redirigir el rumb del vaixell. Li toca moure peça al president, nosaltres ja ens hem avançat amb una proposta unitària per redefinir missatges i per compartir un camí complicat.
